La comunicació entre metges i pacients pot ser una qüestió de vida o mort. Així ho alerta una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que busca millorar la comprensió de diagnòstics i tractaments en persones amb pèrdua auditiva o amb un domini limitat de la llengua.

El projecte, liderat per la investigadora Amy Dara Hochberg, del grup GRIAL (Grup de Recerca Interuniversitari en Aplicacions Lingüístiques), vol desenvolupar estratègies de llenguatge planer i sistemes de transcripció en temps real més fiables per garantir una comunicació sanitària inclusiva. La iniciativa ha rebut el suport de la beca ONCE Investiga.

Quan una paraula pot canviar un diagnòstic

Una de les problemàtiques clau és la dependència de sistemes automàtics de veu a text, que sovint cometen errors en contextos mèdics. La pèrdua d’una negació o la confusió de termes clínics pot alterar completament el significat d’un diagnòstic.

Una transcripció errònia pot transformar un diagnòstic i posar en risc la salut del pacient, especialment en persones amb pèrdua auditiva.

La mateixa Amy Dara Hochberg, amb pèrdua auditiva profunda, explica que una transcripció errònia li va fer entendre que tenia càncer quan en realitat la prova el descartava. Casos com aquest evidencien un risc real: errors en la comunicació poden derivar en decisions mèdiques incorrectes o en angoixa innecessària.

Tecnologia i lingüística per a una sanitat més accessible

La recerca proposa un enfocament híbrid que combina intel·ligència artificial, processament del llenguatge natural i criteris de comunicació clara. L’objectiu és crear un marc pràctic d’accessibilitat textual que ajudi els professionals sanitaris a adaptar el llenguatge i reduir ambigüitats.

Els resultats es concretaran en guies obertes en català, castellà i anglès, validades per persones sordes i parlants no nadius, amb la voluntat de facilitar-ne l’aplicació real en hospitals i centres de salut.

Impacte més enllà de la comunitat sorda

Tot i que el projecte neix per donar resposta a les necessitats de les persones amb pèrdua auditiva, el seu abast és més ampli. També beneficiarà pacients estrangers o amb baixa alfabetització sanitària, dos col·lectius especialment vulnerables en entorns clínics.

La recerca aposta per combinar intel·ligència artificial i llenguatge planer per garantir una comunicació sanitària clara, inclusiva i segura.

Segons Albert Morales, membre del grup GRIAL, aquesta línia de recerca demostra que la tecnologia lingüística pot tenir un impacte social directe, especialment en àmbits crítics com la salut.

Recerca amb impacte social

El projecte s’emmarca en les línies estratègiques de la UOC en salut i tecnologia amb impacte social, i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible vinculats a la salut i la reducció de desigualtats.

En un context de creixent digitalització de la sanitat, la recerca posa el focus en un repte sovint invisible: assegurar que la innovació tecnològica no deixi ningú enrere en la comprensió de la seva pròpia salut.