A l’Estat espanyol hi ha 13 milions de ciutadans en 27.000 poblacions que no tenen una connexió de qualitat i tenen diàriament dificultats per teletreballar, accedir a l’educació a distància o consumir oci digital. Un 94% de la societat té banda ampla i uns 48 milions de llars compten amb fibra òptica, però el sol fet de tenir un 6% sense accés a aquest servei bàsic és, segons el govern espanyol, un progrés econòmic més baix.

Tenint en compte que les telecomunicacions influeixen en la societat del futur, convé treballar perquè la fibra òptica i el 5G puguin arribar a totes les zones de l'Estat, triant la millor tecnologia per donar servei a cada cas i també dinamitzant l'anomenada “Espanya buida”. “Si volem generar riquesa a les zones rurals, hem de fomentar que les xarxes de telecomunicacions d'altes prestacions puguin anar arribant progressivament arreu”, afirmen José Antonio Morán i Carlos Monzo, directors del grau d'Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació i del màster universitari d'Enginyeria de Telecomunicació de la UOC, i marquen com a claus d'èxit les infraestructures idònies per desenvolupar la “indústria del futur”.

El govern espanyol és conscient del problema. En el document en què es fan les propostes generals per invertir els fons europeus sorgits de la pandèmia del coronavirus, assumeix que l'expansió de les telecomunicacions té efectes en la “productivitat, el creixement i la creació d'ocupació”. I n'estableix les dades: un augment de l'1 % en la intensitat de digitalització comporta un augment del PIB per càpita del 0,14 %.

L’expansió de les telecomunicacions té efectes en la productivitat, el creixement i la creació d'ocupació

La millora d'aquestes tecnologies és un “facilitador” per a la població i els seus territoris, però, segons els experts, “no és cap finalitat”. Per això aposten pel “disseny de nous serveis o per la millora dels que ja existeixen” mitjançant el consell de professionals. I és que, exemplifiquen, de la mateixa manera que als ajuntaments hi ha arquitectes o enginyers informàtics que guien l'urbanisme i les aplicacions de programari, “seria clau disposar d'un professional de l'enginyeria de telecomunicacions en les plantilles d'aquestes institucions”. Més encara, afegeixen, tenint en compte que el futur de les poblacions “dependrà en gran manera de les infraestructures de telecomunicació existents i que, en molts casos, caldrà que les xarxes actuals evolucionin per donar servei a les noves necessitats”.

En el cas de les ciutats, moltes ja s'han començat a convertir en ciutats intel·ligents i requereixen aquesta planificació. Primer, amb l'expansió de la fibra òptica perquè el 5G pugui ser una realitat. Segons l'Índex Smart, les 52 capitals de província se situen en un 45,6 % de progrés en desenvolupament intel·ligent, però amb l'arribada de la tecnologia 5G els experts preveuen l'acceleració de l'internet de les coses i, per tant, que les ciutats avancin en aquest indicador. I en què es pot traduir? L'augment de la velocitat de baixada i d'execució d'ordres, la disminució del consum i la possibilitat de tenir més dispositius connectats alhora comporten que aquesta nova tecnologia ajudi les ciutats a ser més “intel·ligents”.

El futur de les poblacions dependrà de les infraestructures de telecomunicació existents i caldrà que les xarxes actuals evolucionin per donar servei a les noves necessitats

És a dir, permetrà informar els conductors de l'estat del trànsit o de l'ocupació de les platges, com ja vam veure durant aquest estiu pandèmic, i també farà possible que les administracions puguin monitorar la qualitat de l'aire, el consum de llum o aigua o la quantitat d'escombraries a fi de ser més eficients. La covid-19, expliquen Morán i Monzo, ha endarrerit les subhastes de el 5G, cosa que ha permès a les operadores continuar amb els avenços a partir de l'any 2021 a l'Estat espanyol, essent conscients que encara queda camí per recórrer perquè es pugui desenvolupar completament mitjançant la fibra òptica.