Prop del 50% de la població mundial viu en zones urbanes i s’espera que la xifra creixi fins al 70% en la pròxima dècada, segons les dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquestes mateixes àrees amb alta densitat de població són les que consumeixen el 75% dels recursos naturals i generen el 80% dels gasos d’efecte hivernacle. Està a les seves mans un canvi de model per frenar l’impacte mediambiental que té l’acció humana, i la transformació de les urbs en ciutats intel·ligents és una de les vies per aconseguir-ho. “Des de finals dels anys 90 i l’inici del 2000 s’ha fet més clara la necessitat de digitalització per fer front a la saturació”, apunta el product manager mobility d’Urbiotica, Camille Loth, “el mòbil amb tota la informació disponible, les dades, la intel·ligència artificial i l’impuls de la internet de les coses són les bases que han permès comptar amb una tecnologia capaç de motivar tota aquesta transformació”. Un canvi que generen les empreses amb la seva tecnologia i les administracions amb inversió, però també la ciutadania que fan possible una aplicació efectiva de les solucions per a les smart cities.

I és que de res serviria tenir sensors com els que instal·la la companyia per trobar aparcament si ningú en fes ús. Urbiotica, que aquests dies participa a l’edició virtual del Smart City Expo World Congress 2020, va treure al mercat el 2008 una solució pensada per ajudar els conductors a trobar fàcilment un lloc on deixar el seu cotxe.

Loth: "El mòbil, les dades, la intel·ligència artificial i la internet de les coses són han permès comptar amb una tecnologia capaç de motivar la transformació de les 'smart cities'”

Aquest smart parking –com ells ho anomenen- permet a les persones estalviar-se el temps de fer voltes pel carrer i reduir la contaminació dels vehicles. És molt habitual trobar aquesta tecnologia instal·lada en aparcaments de centres comercials, on les llums en vermell o verd indiquen si hi ha zones disponibles i quin és el nivell d’ocupació. Ells ho traslladen als carrers amb sensors sense fils i amb una vida útil de 10 anys. La informació queda recollida en una aplicació perquè els usuaris la puguin consultar i anar directament als espais lliures. L’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat aquest sistema als park & ride dels afores de la ciutat per afavorir que els qui entren diàriament a la capital hi deixin el vehicle i utilitzin el transport públic.

També distribueixen un sistema per a les zones blaves, les de càrrega i descàrrega, i les habilitades per a persones amb mobilitat reduïda. Cada cop que un usuari estaciona el seu vehicle en aquest espai, ho notifica a l’aplicació mòbil i permet identificar fàcilment si s’ha sobrepassat el temps o si no es compleixen els requisits per estacionar-hi. Una informació que facilita que la policia pugui sancionar les infraccions.

Martorell és una altra de les poblacions que ha aplicat la tecnologia d’Urbiotica. En aquest cas, per promocionar amb un panell informatiu digital un nou aparcament situat a prop de l’hospital. En ell s’especifica on és l’espai i l’ocupació. Un sistema que també es pot trobar a L’Escala, Palamós, Palafrugell i altres destinacions turístiques de les Illes Balears, com també a països europeus com Bèlgica, França o Alemanya, i a l’Orient Mitjà, els Estats Units, Canadà o el Brasil.

Incidir en entorns privats

Tot i que sovint s’atribueix a l’administració pública la tasca d’impuls de les ciutats intel·ligents, la responsabilitat és compartida amb la ciutadania. Loxone és una de les empreses que posa a l’abast dels propietaris d’oficines i habitats la capacitat d’automatitzar els seus espais. Aquesta companyia austríaca, amb delegació a Barcelona, ha posat al mercat una sèrie de solucions per convertir els espais en “sistemes interconnectats perquè tot funcioni sincronitzadament i no hi hagi illes aïllades de control”, explica la responsable de màrqueting i comunicació, Meritxell Esquius. Un exemple és la gestió de la temperatura d’una habitació amb sincronització de les persianes per augmentar o reduir l’escalfor de la llum solar, la renovació de l’aire i la mateixa calefacció. “El sistema és capaç de decidir la combinació més eficient per arribar a la temperatura desitjada, que permet estalviar i reduir l’impacte ambiental”, afirma.

Esquius: “Una ciutat eficient ha de poder reduir la contaminació i aquí hi intervenen tots els que hi viuen"

Mitjançant una aplicació, es pot definir la temperatura i la tecnologia s’encarrega d’aclimatar l’espai automàticament. També controla la intensitat de la llum, el sistema de seguretat de l’edifici o, entre altres funcionalitats, permet posar música, saber qui entra i surt de casa en cada moment, o programar les hores per carregar el vehicle elèctric i estalviar en consum. Cada funcionalitat va acompanyada d’uns aparells diferents que es controlen des de la mateixa plataforma.

La covid-19 ha fet que la demanda de sistemes de renovació d’aire i ventilació automatitzada s’hagi disparat, i esperen que passi el mateix amb les solucions de control d’ocupació per evitar contagis. Tot i això, Esquius assegura que la responsabilitat sobre l’impacte de l’acció humana és creixent: “Una ciutat eficient ha de poder reduir la contaminació i aquí hi intervenen tots els que hi viuen. Tots som al mateix lloc, volem ajudar i generar un estalvi energètic”.

Petites accions com anar a comprar

Moneder és una altra proposta perquè usuaris i comerços empenyin cap a l’ús de les dades i els sistemes digitals en la creació de ciutats amb societats intel·ligents. La start-up va sorgir el 2015 per “aprofitar al màxim el potencial de les botigues”, segons el director general, Jan Bover, i s’ha convertit en una “plataforma de fidelització per reactivar les vendes locals en un context difícil com el del coronavirus”.

La proposta es presenta en forma d’aplicació –en alguns casos també de targeta física- per donar punts als ciutadans que fan les seves compres als comerços dels municipis. Permet sumar punts, gastar diners que donin els ajuntaments per promoure la compra de proximitat, obtenir descomptes o reservar hora en un establiment, entre altres.

Amb l’esclat de la pandèmia, Bover assegura que han multiplicat per cinc el nombre de clients precisament gràcies a la flexibilitat que ofereix a l’administració pública per “gestionar i entregar ajudes als ciutadans per augmentar les compres a les botigues locals”. La proposta ja es pot trobar en grans ciutats com Barcelona, però també en municipis més petits com Pineda de Mar, Ripollet o Sant Vicençs del Horts; i en diversos punts de l’estat espanyol. Són un total de 30 municipis que superen els 2.500 establiments i l’1,1 milions de transaccions.

Intel·ligència adaptada a cada entorn

El pas cap a la creació de ciutats i pobles intel·ligents és, a ulls de Loth, un salt lògic. “Sempre hem tingut la necessitat, i l’encreuament entre la digitalització i la internet de les coses ens ho ha permès”, apunta fent referència al seu cas específic d’aplicació de sensors. La solució es pot aplicar a qualsevol municipi, sigui gran o sigui petit, però cal adaptar-lo a les necessitats específiques de l’entorn. “Les zones amb densitat petita o mitjana tenen unes problemàtiques concretes, mentre que en els llocs més grans els focus de millora són més complexos perquè són també menys identificables”, explica, “sempre es pot fer més, però implica una identificació dels problemes i una transformació en la gestió dels serveis i els recursos”.

Bover: “Una 'smart city' ha de ser per al ciutadà i donar servei al ciutadà, que és qui retroalimenta el sistema amb noves informacions i el fa viable”

Bover també ha comprovat com una mateixa solució pot no ser útil en tots els casos. “Moneder s’implanta millor en el comerç petit i mitjà, però no en grans superfícies perquè tenen menys flexibilitat i una responsabilitat més limitada”, comenta. Tot i això, celebra que dia a dia apareguin noves solucions adaptades a cada necessitat i que involucrin la ciutadania en el disseny de ciutats intel·ligents perquè, afirma, “una smart city ha de ser per al ciutadà i donar servei al ciutadà, que és qui retroalimenta el sistema amb noves informacions i el fa viable”.