Just al mig de la pandèmia per la covid-19, quan la ciutadania prenia consciència del pes de la digitalització i de la importància de tenir una bona infraestructura de telecomunicacions, Catalunya va rebre una notícia clau: el territori aconseguia elcable submarí de fibra òptica 2Africa. Fins al 2023 no serà efectiu, però aquesta fita suposa ser un dels ports d’arribada i de connexió d’una ruta que connectarà Europa, Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà. “Som en un punt geogràfic molt important”, explica a MetaData el professor dels estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC José Antonio Morán, “per la península ja passen grans cables transoceànics que travessen Gibraltar i van cap a Amèrica del Nord, ara això reforça Catalunya i el seu potencial”.

De manera sintètica, què suposa per a Catalunya el cable submarí?

Més empreses, indústria, negoci... I alta velocitat amb baixa latència, que és el que necessiten els gamers i youtubers d’ara. Molts es muden a llocs on ho tenen i això fa que es puguin posar en marxa aplicacions que necessiten en temps real. El joc ha professionalitzat Internet com a negoci emergent. Però quan comencem a parlar de què un cirurgià pot fer una operació a distància, el fet d’estar en un enclavament on tinguem troncals de fibra òptica farà que la velocitat de latència sigui molt més baixa. És com viure en una autopista de la informació. Això és un avantatge competitiu perquè tots els serveis que necessiten el temps real estan a prop de troncals de comunicació.

"Ara m’agradaria veure inversió per a Catalunya per al desenvolupament d’empreses tecnològiques per ser referents mundials"

Ens fa ser més a prop de situar Catalunya com a hub tecnològic.

Som en un punt interessantíssim. De la mateixa manera que som interessants per al sector turístic, que una infraestructura de telecomunicacions com aquesta passi pel nostre país, ens ho fa ser també a escala tecnològica. Tenir una bona infraestructura farà que hi hagi empreses que es plantegin instal·lar-se aquí. L’usuari no notarà aquesta diferència en la latència, però quan parlem d’aplicacions i solucions d’alta velocitat, o de conducció automàtica, és un clar avantatge. Ara m’agradaria veure inversió per a Catalunya per al desenvolupament d’empreses tecnològiques per ser referents a escala mundial. Tenim personal qualificat i operadors que són referents internacionals, tenim molt a dir, però hem d’ajudar les empreses i la infraestructura.

Ha de ser inversió pública o privada?

Hi ha d’haver un equilibri. Les empreses invertiran si veuen potencial al territori, i l’administració posarà diners si veu que les empreses tenen interès. Tot ha d’anar de la mà. Un exemple és la fibra òptica. Tenim una molt bona xarxa perquè les operadores van veure un filó en l’oci, però també perquè el govern espanyol va decidir posar diners per ajudar a desplegar la xarxa. Sabem que la situació geogràfica de Catalunya és bona pel que fa a connexions i que això atraurà, entre altres, empreses dedicades a l’anàlisi de dades perquè som en el corredor entre Àsia i Amèrica. Per tant, tot l’ecosistema ha d’ajudar a consolidar aquesta possibilitat.

"Tot el trànsit de 5G acaba passant per troncals de fibra òptica, és la mare sobre la qual es munten totes les aplicacions"

El 5G és l’altra tecnologia que està al punt de mira, però no deixem de parlar de la feina que encara queda per fer amb la xarxa de fibra òptica.

El 5G obre la porta a moltes solucions que no es poden fer amb fibra òptica, però no podem menysprear la fibra òptica. Tot el trànsit de 5G acaba passant per troncals de fibra òptica, és la mare sobre la qual es munten totes les aplicacions. El 5G ens permet arribar a l’últim tram. Si volem una conducció automàtica, el cotxe necessitarà una xarxa sense fils i ràpida per donar resposta en temps real. Però d’aquí a dir que el 5G hagi de substituir la fibra òptica, és massa complicat i costós.

Hem infravalorat la fibra òptica?

Potser no s’està fent prou pedagogia sobre com ha de ser la infraestructura de telecomunicacions. Hi ha qui té fibra òptica a casa i la connexió des del menjador és amb un encaminador que interfereix la connexió del veí, el que suposa una taxa de menys qualitat. Qualsevol obra nova ara hauria de tenir xarxa de fibra òptica a totes les habitacions perquè tot l’habitatge estigui connectat. Si mires una smart tv, millor estar connectat a la fibra per tenir més qualitat i menys interferències. Gran part dels serveis del futur vindran per una bona connexió.

Això s’hauria d’aplicar també a la indústria, als equipaments i serveis públics...

Per descomptat. Un hospital que vulgui operar a distància no ho farà amb 5G, sinó amb fibra òptica. El 5G ha de ser un suport. La infraestructura més fiable, més difícil de hackejar i amb menys caigudes de la xarxa és la fibra òptica. La base de les telecomunicacions ha de ser la fibra. Deixem el 4G i el 5G per a la resta.

"No som encara en el desplegament massiu del 5G i hem d’avaluar les necessitats i ofertes"

Estem veient ja mòbils 5G a la venda, s’està creant una falsa necessitat?

Per a què vol un usuari normal un telèfon 5G? És més màrqueting que apps reals. Deixem que creixin les aplicacions i no ens deixem encegar per la novetat. Feia temps que es venien telèfons amb videotrucades, però quan s’han fet servir? Quan Skype i altres solucions les han permès. Tenim molts televisors 4K, però quantes retransmissions en 4K es fan? No ens tornem bojos. No som encara en el desplegament massiu del 5G i hem d’avaluar les necessitats i ofertes. La majoria d’empreses i usuaris domèstics haurien de treballar per cable perquè serà sempre més eficient.

La covid-19 ens ha ajudat a desplegar la xarxa a territoris on no arribava. Som ara més conscients de la tecnologia que tenim a l’abast?

Hem de fer un aprenentatge de la pandèmia. S’ha accelerat molt la forma com les empreses han arribat a la conclusió que poden treballar en remot, és un pas que potser s’hauria fet en 10 anys. I no hem de parlar només en termes de reducció de costos de lloguer, subministraments i altres, sinó d’eficiència i recursos humans. També cal parlar del fet que, segons el ritme que portàvem, potser el 80% de la població hauria acabat vivint en una ciutat; ara podríem veure un canvi de paradigma. Si tenim un territori ampli i ben connectat per cable i podem teletreballar, no haurem d’anar a les ciutats. Vivim en una societat de la informació on els negocis del futur se sustentaran amb la tecnologia, hauríem de fomentar-ho i posar la infraestructura per distribuir la riquesa i trencar amb les desigualtats entre territoris.