Totes les empreses tecnològiques del món tenen marcat al calendari les dates del Mobile World Congress (MWC), l’esdeveniment que, durant quatre dies, converteix Barcelona en la capital mundial del sector TIC. Un apel·latiu que, gràcies al 4YFN, també ha aconseguit en l’àmbit de la innovació, però que fins ara tenia una assignatura pendent: el món professional. “A diferència de ciutats que són grans pols tecnològics, com París, Amsterdam o Berlín, Barcelona no tenia un gran congrés per a desenvolupadors. Hi ha petits congressos de molta qualitat, però molt especialitzats i molt de nínxol”, alerta el director del programa de Talent Digital de la fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), Jordi Arrufí. Una “anomalia” que enguany s’ha volgut corregir amb la posada en marxa d’un nou esdeveniment: el Talent Arena.

D’entrada, un podria pensar que l’agenda dels professionals tecnològics ja va prou plena durant el MWC per a afegir-hi un altre congrés, més tenint en compte que se celebra a Fira Montjuïc, i no a Fira Gran Via, on tenen lloc les altres dues fires germanes. Tanmateix, Arrufí defensa que es tracten de tres congressos amb públics “totalment complementaris”: “El MWC és un congrés professional i de negoci, pensat perquè es tanquin grans acords, i no té una proposta de valor evident per al desenvolupador. El 4YFN és un segment diferent, per a la innovació oberta que fan les corporacions i la cerca de start-ups que la puguin alimentar”. Una diferència que ja van constatar l’any passat, amb un primer pilot del Talent Arena dins del MWC, en què s’hi van acostar més de 4.000 desenvolupadors, alguns dels quals admetien que no havien assistit mai al gran esdeveniment.

Arrufí: “A diferència de ciutats que són grans pols tecnològics, com París, Amsterdam o Berlín, Barcelona no tenia un gran congrés per a desenvolupadors. Hi ha petits congressos de molta qualitat, però molt especialitzats i molt de nínxol”

Aquesta diferència de públics es percep a primera vista un cop dins del Talent Arena: l’allau d’americanes del MWC és substituït per roba més casual i una diversitat més gran de públics, on els joves són la porció més elevada. En són un exemple en Pau Colomé i l’Uriel Cabanyes, estudiants d’Enginyeria Informàtica i d’Enginyeria en Ciència de Dades a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), respectivament. La vinculació de l’esdeveniment amb el MWC els va cridar l’atenció i han decidit assistir-hi per ampliar el seu domini tècnic. “Busco coneixement, bàsicament, especialment en l’àmbit de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic”, comenta Colomé. Per Cabanyes, el Talent Arena pot ser una oportunitat per “veure com està el món, les empreses que hi ha i mirar si podem fer algun contacte”.

Els dos estudiants de la UPF han arrancat la jornada amb la ponència del divulgador científic i doctor en matemàtiques Eduardo Sáenz de Cabezón, centrada en les matemàtiques que hi ha darrere dels telèfons intel·ligents, la computació quàntica o la intel·ligència artificial. El seu nom remarca l’aposta del Talent Arena per un perfil de ponent més divulgador, que “connecten amb una audiència més jove que busca una altra manera d’aprendre i entretenir-se”, segons Arrufí. Un tipus de convidat que ha estat un èxit de convocatòria: tant el divulgador tecnològic Nate Gentine, amb la seva conferència sobre gestionar les pors a l’hora d’emprendre, com la xerrada sobre tecnologies quàntiques del físic i divulgador José Luis Crespo ‘Quantum Fracture’ pràcticament han doblat la capacitat de l’escenari. Hi havia tant públic assegut als seients com dempeus al darrere, fins al punt de dificultar el pas de la resta d’assistents.

El Talent Arena combina l'aposta per perfils divulgadors amb la de "llegendes del sector tecnològic", com Steve Wozniak o Garri Kaspàrov, i de professionals amb intervencions més tècniques

Amb tot, el talent jove no és l’únic enfocament de l’esdeveniment organitzat per la MWCapital, ja que els professionals en actiu són l’altre gran focus d’atenció. A ells es dirigeixen les “llegendes del sector” que el Talent Arena ha aconseguit captar, noms de la talla del cofundador d’Apple, Steve Wozniak, l’excampió del món d’escacs, Garri Kaspàrov, o l’antiga primera científica en cap de decisions de Google, Cassie Kozyrkov, una de les pioneres en la investigació en IA dins de la multinacional. Uns caps de cartell complementats per professionals en actiu en àrees que apel·len directament els professionals tecnològics, com el desenvolupament de programari, la intel·ligència artificial o la ciberseguretat. També protagonitzen ponències el que Arrufí defineix com a “tecnologies de futur”, com la quàntica o la gran aposta compartida per les empreses de telecomunicacions, l’Open Gateway, que aquest mateix dilluns ha anunciat una aliança amb els sectors aeronàutic i automobilístic. De fet, sobre aquesta iniciativa versa la hackató que es desenvolupa dins del congrés, la primera vegada que s’experimentarà amb aquesta tecnologia en un entorn real no simulat, emprant targetes SIM de les principals operadores de tecnologia.

La quantitat, diversitat i alta especialització de les intervencions protagonitzades pels més de 200 professionals que aplega el Talent Arena són l’argument que ha convençut companyies com la tarragonina Envia IT a assistir al congrés. “Vèiem molta gent i xerrades interessants, i que l’entrada fos gratuïta també incentivava venir”, confessa el director de tecnologia de l’empresa, Adrià Ardila. El seu equip s’ha repartit pel congrés per assistir a totes aquelles xerrades que tractessin sobre “coses que podíem aplicar al nostre negoci”, amb la intenció de “saber què no estàvem fent que puguem implementar nosaltres”. Ardila treu una valoració positiva de les primeres exposicions a què han assistit, destacant una dedicada a l’aplicació de la intel·ligència artificial per optimitzar processos interns de les empreses. Tot i que en el seu cas no han vingut al Talent Arena amb la voluntat de fer networking, el professional considera que l’esdeveniment pot ser un “gran incentiu” per als desenvolupadors més novells, ja que “els posa en contacte amb com està ara mateix el món de la informàtica i la programació”.

A la cerca d’un talent divers i internacional

El nom escollit per la MWCapital per denominar l’esdeveniment segur que ha fet aixecar els ulls a més d’un directiu d’empreses tecnològiques catalanes, un ecosistema que fa anys que clama que la falta de talent és el gran fre per al seu creixement. Tot i admetre que “no n’hi ha prou amb un gran esdeveniment”, Arrufí defineix el Talent Arena com un “esdeveniment de posicionament” de Barcelona i Catalunya al món, una iniciativa que “ens dona marca de ciutat tecnològica i de ciutat de talent”. “Esperem que vingui molt talent d’aquí i d’altres indrets, i que pugui connectar amb l’ecosistema local, conèixer les empreses i entendre que Barcelona és un bon lloc per treballar”, insisteix. Una voluntat que s’ha impulsat amb un tren des de Madrid i un avió des de París, que porten al congrés professionals de sengles capitals, i que busca incrementar el 20% dels fundadors i el 21% dels treballadors estrangers que ja conformen l’ecosistema d’empreses emergents de Catalunya.

La importació de treballadors internacionals és una porta oberta i amb ganes de ser explotada, però el sector és conscient que encara té molt marge per treure més suc del talent local, començant per fer-lo més divers. La darrera edició del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya, elaborat pel Cercle Tecnològic, assenyala que les dones només representen el 32% dels treballadors del sector TIC, sis punts més que l’any anterior, però encara lluny de la desitjable paritat. Un anhel que ha demostrat aportar resultats positius a les empreses que hi han apostat, com bé ha remarcat la directora de màrqueting de Ricoh a Espanya i Portugal, Mar Porras, en una sessió del Talent Arena: “McKinsey & Company ens diu des de 2018 que hi ha un 21% de probabilitats que les empreses més diverses siguin més rendibles”. Més dades ha aportat la directora d’operacions B2B i desenvolupament de negoci de The Bridge, María López-Obrero: “Forbes, en un article de 2023, deia que les empreses fundades per dones tenien un impacte social i financer molt alt, amb un ROI un 35% més gran i un benefici del 12%, i que moltes solucions contribuïen a la millora ambiental i social”.

López-Obrero: “En elles és més prevalent la síndrome de la impostora. Diàriament, a classe, volen ser perfeccionistes, i això els suposa barreres a l’hora de presentar projectes”

Assolir plantilles i equips directius paritaris és un objectiu clar, però no ho són tant els mètodes per arribar-hi. La responsable de desenvolupament, ensenyament, diversitat, igualtat i inclusió del Grupo GFT, Pilar Bello, assenyala la importància que té la formació i sensibilització que s’ofereix dins de les mateixes empreses: “Cal una formació des d’una òptica més generalista, en què podem parlar sobre què són els biaixos, però també tractar-los en moments específics, com els processos de contractació, formació i avaluació”. A aquests dos nivells se’ls suma una tercera capa: “Fem viure als empleats la diversitat des de diferents punts de vista perquè siguin capaços de ser més empàtics i de detectar els biaixos quan se’ls troben”. Uns biaixos que les mateixes dones s’autoimposen sovint, ha reconegut López-Obrero, especialment les noies més joves: “En elles és més prevalent la síndrome de la impostora. Diàriament, a classe, volen ser perfeccionistes, i això els suposa barreres a l’hora de presentar projectes”. Per combatre-ho, la professional de The Bridge proposa apostar per les mentories professionals, un àmbit on, ressalta, els homes també hi són benvinguts: “Ens poden acompanyar, donar visió de carrera o presentar-nos en un entorn de networking”.

Més enllà de revalorar el talent femení que ja forma part del sector, també cal trobar-ne de nou, sigui de nova fornada o bé reconvertit d’altres àmbits professionals. Tradicionalment, s’han apuntat les noves generacions com el gran públic que cal convèncer, i és un dels sectors poblacionals amb qui més es treballa, però Porras considera que també cal apuntar cap a altres direccions: “Estem en una societat madura, hi ha pocs naixements i moltes persones professionals. Cal fer pedrera, però no canviarem el món impactant només en aquestes edats, has d’anar al món laboral i fer reskilling”. Tot això sense perdre de vista les noies que actualment estan estudiant carreres tecnològiques, sovint oblidades en considerar que la feina ja està feta: “Amb aquestes noies cal evitar l’abandonament, mentre estan estudiant la carreta i, un cop l’acaben, perquè no abandonin el sector STEM”, recalca Porras. Una ingent feinada que per Bello té tres ingredients indispensables: “educació a casa, educació a l’escola i teixir més aliances per a la diversitat”.