“Falta talent”. Aquest és el clam uníson que qualsevol empresa catalana recita quan se li pregunta quin és el principal problema del sector tecnològic del país. “Hi ha 9.000 llocs de treball que el 2024 van quedar pendents de cobrir en un sector on l’ocupació va créixer un 20%”, ha recordat la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Maria Galindo, fent referència a les dades de la darrera edició del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya. Una “responsabilitat compartida” en què tothom té alguna cosa a aportar, i que des del sector privat s’intenta resoldre a través de projectes com ApadrinaTIC, el programa d’ajudes econòmiques i mentories professionals del Cercle Tecnològic dirigit a estudiants universitaris que enguany enceta la cinquena edició després d’apadrinar 185 estudiants i repartir més de 150.000 euros en les passades edicions.

“És una iniciativa de col·laboració en majúscules”, ha encetat la presentació la vicepresidenta del Cercle Tecnològic i líder del programa ApadrinaTIC, Rosa Rodríguez, qui ha reivindicat el programa com un vehicle per combatre les desigualtats econòmiques i de gèneres del sector: “Tenim una predisposició en el procés de selecció cap a les dones i els factors de vulnerabilitat”. I és que, segons Rodríguez, “la població universitària del sector TIC no és una representació fidel de la societat, perquè hi ha menys estudiants de nivells adquisitius més baixos”, els quals “no veuen clar enfrontar-se a una carrera que els pot fer allargar la vida universitària o fer-los dedicar moltes hores i no poder treballar”. Amb ajuts de fins a 800 euros per persona aportats per les empreses padrines, un total de 57 estudiants de graus tecnològics es beneficiaran enguany de la iniciativa, en un any en què les noies representen el 52% del total d’apadrinats.

Mentories que beneficien les dues parts

El suport econòmic és un dels principals incentius dels alumnes per participar en el programa, però només és una de les seves meitats. L’altra consisteix en el procés d’apadrinament: a cadascun dels estudiants seleccionats se li escull un mentor, un professional d’una de les empreses participants que l’acompanyarà durant uns mesos per orientar-lo en el seu futur laboral. “L’empresa pot aportar des de la visió tecnològica, l’experiència, el suport i acompanyament, i dins de l’empresa també ajuda a superar barreres”, ha considerat la directora d’Enterprise de Babel, Isabel García, una de les companyies que participa en el programa. “Costa introduir talent jove, i amb la competitivitat que tenim al sector, fa que sempre busquem gent sènior que ja pugui produir des del primer moment”, ha reconegut la professional, qui veu en ApadrinaTIC una via per reconnectar amb les capes més joves de la societat: “A la nostra empresa, els mentors són gent que ja té una certa experiència perquè puguin fer un bon acompanyament, i en veure que la gent jove és llesta, té ganes i està motivada, fa que tornin a recordar quan eren joves, però no tontos, i que vulguin col·laborar més i introduir més gent jove als equips”.

Carrillo: “Vam començar, com tots, davant la manca de talent, pensant que ens ajudaria a captar talent jove, i la veritat és que el programa ens dona molt més. De fet, diria que l’objectiu inicial és el menys important”

Un pensament amb què ha coincidit el director de vendes territorials de Logicalis Pablo Carrillo, que ja fa quatre anys que participa en el programa: “Vam començar, com tots, davant la manca de talent, pensant que ens ajudaria a captar talent jove, i la veritat és que el programa ens dona molt més. De fet, diria que l’objectiu inicial és el menys important”. A més a més de permetre’ls “connectar amb un sector de la societat amb què no parlem sovint”, Carrillo defensa que el programa ApadrinaTIC “encaixa molt bé amb la idea de la sostenibilitat i de connectar amb la societat, d’aportar el nostre gra de sorra a la incorporació de la dona al sector tecnològic”. A més, per als mentors també suposa una “realització personal”, i a la resta de l’equip els ajuda “a combregar amb l’exemple d’allò que volem ser, fent que no sigui només teòric”.

Qui ho ha viscut en primera persona des de la perspectiva dels apadrinats és Raúl Rabadán, qui va participar en la quarta edició d’ApadrinaTIC mentre cursava el quart any del grau d’Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Rabadán ha admès que, en un primer moment, no estava interessat en la iniciativa, però que va animar-se a provar-la davant la recomanació d’un company i que el resultat final ha estat positiu. “No m’esperava trobar tantes empreses de què no coneixia el nom”, ha reconegut, tot indicant que els estudiants surten de la universitat sense gaires coneixements sobre on buscar feina: “Quan estudies, aprens com funciona el codi, com s’estructura… Però quan surts, què? Les úniques empreses que coneixes són les grans americanes, i ja tenen moltíssimes ofertes”. L’estudiant ha valorat també el fet que les activitats organitzades per les diferents empreses dins del programa li han permès veure “com aplicaven les coses purament tècniques que aprens a la carrera per poder fer productes que millorin la vida de la gent”, i ha agraït que el seu mentor va ser un dels motius que el van animar a estudiar el màster en Computació d’alt rendiment que està cursant actualment.

Més flexibilitat per cobrir la demanda universitària

Programes com ApadrinaTIC faciliten a petita escala l’arribada dels estudiants de graus tecnològics al món laboral, però la problemàtica de la manca de talent continua existint, i molts ulls es dirigeixen cap al sistema universitari, que no pot cobrir una demanda existent de formació tecnològica. “Fins a l’any 2020, en l’oferta formativa del sector TIC hi havia més oferta de places que de demanda. En els últims cinc cursos tenim més demanda que oferta, malgrat que l’oferta creixi. L’oferta creixerà de l’ordre de 250-300 places en cada curs, però és que la demanda creixerà més”, ha explicat l’expert en polítiques universitàries Josep Ribas Seix. El qui vas ser secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya entre 2020 i 2022 ha remarcat que “hem passat d’un sector relativament monolític a un sector molt més transversal, amb moltes més necessitats i canvis”, iniciat fa “sis o set anys” amb el boom de la formació universitària en videojocs i disparat a partir de la pandèmia i de l’esclat de la intel·ligència artificial. “Les universitats han donat resposta des d’un punt de vista d’oferta formativa oficial, de 45 graus als 60 actuals, amb la previsió que el curs que ve s’incorporin sis més, i en el 26-27, sis més”, ha reconegut Ribas, deixant clar que “això comporta més places i, per tant, més necessitats de recursos i professorat prou format per poder atendre aquesta necessitat de formació”.

Garrell: “S’ha d’exigir a la classe política un entorn regulatiu més facilitador perquè les universitats puguin tenir una oferta més dinàmica”

El president de l’Associació d’Universitats Europees (EUA), Josep Maria Garrell Guiu, ha reconegut la problemàtica, que associa a la falta de flexibilitat que tenen les universitats per adaptar els seus currículums: “Poden passar dos anys des que es planteja un grau fins que s’ofereix. Això no ens permet reaccionar àgilment”. Garrell defensa que “s’ha d’exigir a la classe política un entorn regulatiu més facilitador perquè les universitats puguin tenir una oferta més dinàmica”, i ha demanat al sector empresarial que “posin damunt de la taula les seves necessitats” de talent per accelerar-ne la prioritat. En una línia similar, el president de l’EUA també demana més facilitats per saltar des del món acadèmic al món laboral i viceversa, una qualitat de què ja disposen altres països del món. Mentrestant, per atacar el problema vigent de la falta de talent, Garrel proposa dues solucions: per una banda, “obrir una miqueta més el zoom quan parlem de professionals TIC” i no centrar-se exclusivament en enginyers, i per l’altra, donar més valor a vies de formació alternatives a la universitat, com els cicles formatius i els programes de reskilling i upskilling. “No ens hem de centrar en la població clàssica universitària dels 18 als 25 anys, sinó en la gent en actiu”, ha reivindicat.