El posicionalment polític d’Elon Musk durant els darrers mesos, amb el suport a la campanya electoral de Donald Trump i l’entrada al seu govern, ha provocat constants fugues d’entitats i institucions de X, la xarxa social que lidera des de finals de 2022. La més recent l’ha protagonitzat l’Ajuntament de Barcelona, que aquest dilluns ha anunciat que el 31 de gener l’alcalde Jaume Collboni signarà un decret pel qual el consistori tancarà els prop de 80 comptes que té a la xarxa social. L’únic que es mantindrà serà el principal, @bcn_ajuntament, i ho farà “de manera provisional” i destinat únicament a “la distribució d’informació d’emergències, alertes meteorològiques i afectacions a la mobilitat”.

L’Ajuntament ha justificat aquest moviment dient que el “compromís amb el dret de la ciutadania a rebre informació veraç i honesta” que manté la capital catalana i la voluntat de “continuar sent capdavantera mundial de l’humanisme tecnològic i la democràcia digital” s’ha fet “incompatible” amb la plataforma liderada per Musk, que es troba, assegura, “immersa en una espiral de desinformació i intransigència que atempta directament contra la democràcia”. Tanmateix, el de Barcelona no és el primer ajuntament català que se suma a la tendència internacional: ja el novembre de 2024, l’Ajuntament de les Borges Blanques va decidir deixar de publicar a X “com a mostra de rebuig a la instrumentalització creixent d'aquesta plataforma per promoure la intolerància i la polarització social”. El 13 de gener, l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès anunciava la seva marxa de la xarxa social, moviment reproduït la setmana següent pels consistoris de Palafolls, Premià de Mar i Santa Perpètua de Mogoda.

Fora de l’àmbit polític, La Vanguardia va ser un dels primers mitjans de comunicació catalans que va decidir seguir les petjades de The Guardian i deixar de publicar continguts a X el novembre de 2024. En el seu comunicat, el diari barceloní assegurava que la xarxa social s’ha convertit en “una plataforma en què les teories de la conspiració i la desinformació troben una caixa de ressonància” fruit de la manca d’una “moderació efectiva i raonable”. El món acadèmic català també compta amb representants destacats que han optat per abandonar X: pocs dies després de La Vanguardia, la Universitat de Barcelona (UB) anunciava que deixava de publicar-hi continguts, mentre que el desembre s’hi sumaven la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Ramon Llull (URL). A escala social, entitats com l’Institut Ramon Llull o la Fundació Formació i Treball també han optat per allunyar-se de la xarxa social propietat de Musk.

Campanya internacional per migrar de X

La migració d’usuaris de X cap a altres plataformes, com Mastodon, Threads o Bluesky, s’ha anat succeint durant els darrers mesos a mesura que s’anunciaven canvis en el funcionament de la plataforma, com els vinculats a la funció de bloqueig, paral·lelament a la implicació de Musk en el govern estatunidenc. El dia en què Trump va guanyar les eleccions, l’anunci de la incorporació del propietari de X, Tesla i SpaceX com a responsable del Departament d’Eficiència dels Estats Units o l’acte d’inauguració de la nova presidència han estat moments calents en què les xarxes alternatives han rebut noves onades d’usuaris.

Precisament el passat 20 de gener, el dia en què Trump va oficialitzar el seu retorn a la presidència dels Estats Units, és quan es va executar la campanya HelloQuitX, un moviment iniciat a França que promovia la migració massiva d’entitats i mitjans cap a Mastodon o Bluesky. 30 investigadors de l’Institut de Sistemes Complexos de París (PSC-PIF) han creat una aplicació que permet migrar els seguidors d’un compte de X cap a Bluesky o Mastodon, eina que han fet servir ja els més de 1.500 mitjans, entitats i persones que s’han sumat a la campanya, entre els quals es troba el mitjà espanyol Contexto y Acción (CTXT).

La renúncia a la xarxa social ha estat especialment forta al país francès, on l’Ajuntament de París, el diari Le Monde, l’edició francesa de The Conversation, Greenpeace France o la Universitat d’Estrasburg hi han donat suport. També a Alemanya s’ha notat amb força el moviment, especialment després del gest altament similar a la salutació nazi d’Elon Musk o de la participació del mateix en un míting del partit d’ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD). Més d’una cinquantena d’universitats i centres de recerca alemanys van anunciar divendres passat la seva marxa de X, moviment que també han executat els sindicats ver.di i GEW o clubs de futbol com el FC St. Pauli o el SV Werder Bremen. A escala europea, la Federació Europea de Periodistes va prendre la decisió d’abandonar X el mateix 20 de gener, mentre que a l’estat espanyol també s’hi han sumat mitjans com La Marea o Climáticai entitats acadèmiques com la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Sevilla (US) o la Universitat de Santiago de Compostela (USC).