L’Observatori de l’Administració Digital visibilitza com evoluciona la digitalització del país

El 93% dels tràmits que ofereix la Generalitat de Catalunya es poden fer en línia, una modalitat que va disparar l’ús a partir de 2020

Categories:

Redacció

El 67% dels formularis dels tràmits de la Generalitat són preemplenats amb dades compartides, fet que ha evitat demanar fins a 76 milions de documents en els darrers 12 mesos
El 67% dels formularis dels tràmits de la Generalitat són preemplenats amb dades compartides, fet que ha evitat demanar fins a 76 milions de documents en els darrers 12 mesos | Pixabay

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa l’Observatori de l’Administració Digital (OAD), un portal web que explica les estratègies del Govern per digitalitzar l’administració pública i dona dades sobre l’estat actual de la matèria. Impulsat pel departament de Presidència coordinat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l’OAD mostra indicadors a través de gràfics interactius i s’especialitza en tres grans àmbits: l’agilització dels serveis públics, l’ús de les dades personals i la ciberseguretat.

En la primera de les tres categories, la dada més significativa és que el 93% dels tràmits que ofereix la Generalitat, un total de 2.185 operacions, es poden fer en línia, mentre que un 7% (155) encara s’han de fer de manera presencial. Aquests tràmits, amb les seves diferents modalitats, s’adrecen principalment a empreses (3.688) i, més secundàriament, a entitats (1.517), ciutadania (1.360) i altres administracions (731). El seu ús, que experimentava un creixement moderat des del 2014, va experimentar un gran increment a partir de 2020 arran de la pandèmia, assolint un pic de 2,99 milions de tràmits l’any 2021, xifra que es va reduir lleugerament el 2022 i que pràcticament es va igualar el 2023. Pel que fa a la seva valoració, el 80% de la ciutadania els aprova i el 24% els qualifica d’excel·lents, d’acord amb l’enquesta Òmnibus de 2022.

En l’àmbit de les dades personals, l’OAD remarca els beneficis que les dades de la ciutadania es puguin compartir internament i entre administracions: la Generalitat pot consultar un total de 114 tipus d’informacions diferents de la població, 51 procedents de l’administració general de l’estat, 43 internes de la Generalitat, 14 d’administracions locals i sis de col·legis professionals. D’entre totes elles, les més comunes són el padró municipal, les dades tributàries de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i la vida laboral de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). Gràcies a l’ús de formularis preemplenats, emprats en el 67% dels tràmits de l’administració catalana, l’executiu ha deixat de demanar 76 milions de dades i documents a la ciutadania en els darrers 12 mesos.

Finalment, pel que fa a la ciberseguretat, la Generalitat va rebre durant el primer semestre de 2024 una mitjana de 415 milions d’intents de ciberatacs mensuals, amb un augment molt destacat a l’abril, quan es van superar els 890 milions. De tots ells, els sistemes de protecció aturen automàticament el 99,9%, i dels que aconsegueixen superar-los, una mitjana de 65 ciberatacs provoquen incidents a l’administració pública, la gestió dels quals assumeix directament l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. La tipologia més comuna d’atacs són els d’obtenció d’informació, seguits pels de disponibilitat i els d’intent d’intrusió. Per la seva banda, les persones individuals són clarament l’objectiu dels principals incidents de ciberseguretat, representant el 89% del total.