El Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona estrena aquest dimecres l’exposició MateMiFaSol. Un Viatge sonor del caos al cosmos, una mostra que explora la relació entre la música i les matemàtiques i recorre la història dels sons des del big-bang fins a l’actualitat. L’exhibició analitza el sentiment i l’emoció de la música a través de la racionalitat que aporten les matemàtiques, i ho fa amb una trentena de mòduls interactius i una quinzena d’audiovisuals que es podran visitar fins al 12 de gener.

Entre les diferents experiències disponibles, el públic podrà visualitzar les ones generades per la vibració d’una corda, la imitació del timbre de diferents instruments o jugar amb notes, ritmes i timbres per generar un so harmònic. La mostra també intenta respondre a qüestions com ara com devia sonar el big-bang, com funciona l’oïda o què són conceptes clau en la música com la melodia, el to, els harmònics, el timbre, la ressonància i el ritme. MateMiFaSol s’estructura en set seccions, cadascuna de les quals representa un concepte concret, s’identifica amb un color i s’inspira en una de les notes del pentagrama, seguint les idees del compositor Aleksandr Skriabin en la seva simfonia Prometeu (1910).

Paral·lelament a l’exhibició, el CosmoCaixa també organitzarà diverses activitats vinculades a MateMiFaSol. En els pròxims mesos hi ha previstos tallers sobre jocs matemàtics, sons teledirigits i el funcionament intern dels instruments de vent, així com un concert de la pianista i matemàtica Laura Farré Rozada. Des d’un punt de vista més divulgatiu, el museu ha programat conferències dedicades a la simetria dins de la música, al patró rítmic en què vibren les galàxies o a les facetes musicals que amaga la teoria del caos.

L’exposició ha comptat amb l’assessoria científica de la catedràtica del departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB) Magda Polo, qui també és professora d’Estètica i Teoria de les Arts, Història de la Música i Filosofia de la música, així com del músic, divulgador musical i arquitecte Carlos Calderón. Una part dels interactius que componen la mostra han estat creats per l’artista Michael Bradke, especialista amb més de 25 anys de trajectòria en la ideació de materials divulgatius per explicar la música als museus.