La globalització i la digitalització han incorporat i normalitzat tota una sèrie de termes i expressions en anglès que ja formen part del nostre dia a dia, sigui a la feina, sigui a l’acadèmia, sigui a l’oci. Molts d’aquests mots s’expressen tal com sonen en la llengua mare, però d’altres tenen ja una variant disponible en català. El Centre de Terminologia de Llengua Catalana (TERMCAT) és l’encarregat d’incorporar i adaptar totes aquestes novetats lingüístiques de manera oficial en la llengua, i si hi ha un àmbit on destaquin per la seva quantitat, aquest és la tecnologia. Durant la segona meitat de 2023, el Consell Supervisor de l’entitat va aprovar 257 nous termes de tota mena de categories, i aquesta setmana s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Tot i que, ara per ara, encara no estan incorporats definitivament al diccionari normatiu de la llengua -d’això se n’encarrega l’Institut d’Estudis Catalans-, es tracta d’un primer pas d’oficialitat que ja els incorpora en totes les comunicacions de l’administració pública.

Entre tots aquests termes, trobem una varietat d’estratègies. En alguns casos, s’opta per una traducció literal de les paraules que els conformen, com passa amb l’aprenentatge automàtic (machine learning), l’aprenentatge profund (deep learning) o les sales blanques de dades (data clean room). En aquesta línia també trobem adaptacions com la tecnologia profunda (deep learning) o l’escala de maduresa tecnològica (technology readiness level scale), abreviada EMT en comptes de TRL, i que està conformada per nou nivells de maduresa tecnològica (technology readiness level). Altres propostes en aquesta línia són les neurones artificials (artificial neuron) i les xarxes neuronals (neural network), tant les artificials (artificial) com les profundes (deep). Per la seva banda, qualsevol spin-off s’hauria d’anomenar derivat/da: empresa derivada, producte derivat o sèrie derivada.

L’altra estratègia a què recorre el TERMCAT és l’adaptació a l’ortografia catalana de la fonologia dels termes en anglès. En aquest calaix hi entra la nomofòbia (nomophobia), el dòxing (doxing, tot i que també es pot dir revelació d’informació personal) i l’estríming (streaming) i els estrímers (streamers), termes que se sumen als ja acceptats ‘en continu’ i ‘comunicador/a en línia’. De fet, en aquesta actualització es veu com diversos termes que ja tenien una variant pròpia en català accepten també el préstec anglòfon: els encaminadors ara també es poden dir rúters (router) i l’elaboració de perfils, perfilació (profiling). Un altre fenomen curiós és el manteniment d’algunes sigles en anglès per certs conceptes, com ara la síndrome FOMO (que prové de fear of missing out, por de perdre’s alguna cosa) i les plataformes OTT (over-the-top), que també es poden anomenar plataformes de distribució directa.

Finalment, un terme que s’ha posat especialment de moda durant el darrer any amb l’esclat de les intel·ligències artificials generatives és el de prompt. En aquest cas, el Termcat accepta dues variants: quan parlem de la “seqüència de caràcters que apareix a la pantalla d'un ordinador per a advertir que el sistema està a punt per a rebre instruccions”, el terme escollit és indicador, però quan es fa referència a les instruccions que nosaltres donem a un sistema d’IA, aleshores es pot fer servir petició o indicació.