El festival d’Eurovisió és tot un fenomen de masses. Una barreja entre música i folklore que agrupa a milions d’eurofans davant de la televisió any rere any. Segons dades dels organitzadors, més de 162 milions van seguir la final de l’edició anterior celebrada a Liverpool (Regne Unit) i al voltant de cinc milions ho van fer des de l’estat espanyol. A part de l’aspecte artístic i cultural, aquest certamen s’ha convertit en tot un referent en les retransmissions televisives i en l’ús de diferents tecnologies per involucrar l’audiència en l’espectacle i generar emocions més enllà de les cançons. “És un dels certàmens on s’explota més la part audiovisual i en els últims anys s’han vist coses realment espectaculars”, reconeix l'enginyer Jaume Obiols, cofundador de les companyies 16nou, Blackfish i Lyma Studio.

L'escenari de la gran final d'enguany, celebrada a Malmö (Suècia), es caracteritza per l'ús de més de 1.000 metres quadrats de pantalles LED, presents des de terra fins a cubs suspesos a l’aire. “La pantalla s’ha convertit en un element de decoració més, ja sigui en forma de taula, de cub o qualsevol altra”, explica l’empresari, que ha col·laborat en programes televisius de música com Eufòria, “la gràcia d’aquests esdeveniments la trobem en la gestió del contingut que s’ofereix i, per això, una bona coordinació és obligatòria”.

Obiols: “La pantalla s’ha convertit en un element de decoració més, ja sigui en forma de taula o de cub”

L’any 2023, per gestionar les imatges reproduïdes en les pantalles es va apostar per la plataforma Disguise, especialitzada en espectacles en temps real i amb la capacitat d’adaptar-se a les diferents propostes artístiques. Aquesta eina planifica d’una manera molt precisa el que es veurà en cada píxel, controlant la línia del temps segons la duració de l’actuació i podent fer canvis en l’escenari en poc temps, ja que entre representacions el decorat ha de canviar en un temps màxim de 55 segons. “El que fa aquest programa és gestionar continguts de grans esdeveniments, vinculant el llenguatge audiovisual que es fa servir davant les càmeres amb tot allò que passa darrere d’elles”, apunta Obiols, que posa com a exemple altres usos d’aquesta tecnologia la SuperBowl, gires de grups com U2 o l’escenari Sphere de Las Vegas.

Cinc realitzadors i 36 ajudants de realització són els encarregats de fer arribar l’espectacle a les televisions de tota Europa. L’escenografia va a càrrec de la dupla de dissenyadors formada per Florian Wieder i Fedrik Stormby, que han promès una àmplia gamma de variacions entre les actuacions de les diferents delegacions. Per l’enginyer català, Eurovisió ha de ser una gran oportunitat per veure propostes trencadores: “No hi ha molta gent disposada a explotar tots els recursos tècnics, ja que implica un punt més d’esforç i coordinació dels professionals i el festival demostra edició rere edició la capacitat de fer coses espectaculars”.

El làser, en convivència amb les pantalles LED

Entre pantalles LED i làser, Eurovisió 2024 tindrà més de 2.100 dispositius d’il·luminació, que han estat entrenats durant quatre setmanes per una perfecta convivència entre el públic assistent al Malmö Arena i la retransmissió televisiva. En el certamen d’enguany, la novetat respecte al làser és que serà de fòsfor, que a diferència d’altres models permeten una millor reproducció del color i major velocitat en la creació de formes i moviments. “L’ús d’aquesta tecnologia necessita molt tacte en una realització televisiva plena de sensors, ja que has de saber en detall cap a on pots apuntar, esquivant així a persones i càmeres”, explica Obiols.

Eurovisió 2024 presenta com a novetat el làser de fòsfor, que permet una millor reproducció del color i una major velocitat en els moviments

Tot i que els làsers es fan servir des dels anys 90 per la seva "potència lumínica destacada i més gran que la projecció en vídeo", la seva coexistència amb les pantalles LED i les projeccions "és molt complicada per la il·luminació que requereixen aquestes segones”. Per aquest motiu, en festivals amb molta il·luminació com Eurovisió, opcions com podria ser el videomapatge, que en altres contextos són habituals, són difícils d’encaixar i presenten més dificultats tècniques que els làsers.

Les primeres passes de la IA generativa

El debat sobre l’ús o no de la intel·ligència artificial generativa també ha arribat al festival europeu. San Marino, un dels països que actuen, va acceptar en el festival de preselecció Una voce per San Marino la participació d’una cançó generada per Casperaki, una plataforma que usa algoritmes per crear produccions musicals. Finalment, l’elecció d’un jurat va ser descartar aquesta opció per decantar-se per Megara, un grup espanyol de rock. De moment, com a alternativa, ja s’han anat creant festivals d’IA generativa com l’AI Song Contest, que es porta celebrant anualment des de 2020.