La ciutadania catalana agafa diàriament un tren, un autobús, un metro, un tramvia... I tots aquests mitjans de transport depenen d’un ens públic que els gestiona. Això significa fer un plantejament de rutes, nombre de passatgers diari per adequar l’aforament, cercar el millor operador i, entre molts altres elements a tenir en compte, oferir la millor informació. La tecnologia ja ha situat el concepte ‘en temps real’ dins d’aquesta equació, i això significa incorporar elements digitals a un servei essencial com ho és el transport.

A Catalunya existeixen dos organismes claus per comprendre el mapa de mobilitat: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La regió d’influència de la capital catalana representa 3,5 milions de ciutadans i la meitat del PIB català, i és tot aquest gruix de demanda de serveis públics el que gestiona l’AMB amb els seus 36 ajuntaments adscrits. Alhora, gestiona l’ATM juntament amb la Generalitat: el 51% es troba en mans del govern, mentre que el 49% restant és d’aquest ens, considerat la tercera administració de Catalunya, i l’Ajuntament de Barcelona. “Gestionem un pressupost públic que ha d’oferir uns serveis de forma eficient i que donin un valor positiu a la ciutadania, les empreses els ajuntaments”, ha explicat la coordinadora de Serveis Digitals de l’AMB, Núria Freixas, en un acte organitzat pel Cercle Tecnològic, “això canvia molt la forma com enfrontes els projectes i l’estratègia”.

Garantir la plena seguretat

El punt d’inflexió en la digitalització a l’AMB va arribar amb un ciberatac el març del 2021 que va fer saltar totes les alarmes: “Fins a aquell moment, la tecnologia era una àrea amb pocs recursos. Després, es va convèncer que calia invertir-hi perquè la seguretat és clau. Així es va constituir l’àrea de Serveis Digitals i se’m van donar recursos per contractar gent i fer un pla de transformació. La tecnologia no és un mal necessari, sinó una cosa clau”. Més enllà de la creació d’una divisió especialitzada, l’organisme va contractar una auditoria per detectar punts febles, una acció que Freixes valora positivament i assegura que es repetirà anualment “perquè sempre coses per millorar”. N’és exemple l’electrònica en xarxa o els protocols de recuperació de dades, dos entorns on l’ens públic treballa per reforçar i perquè reverteixin en termes de seguretat i eficiència.

A més d’integrar tecnologies, la transformació interna ha anat acompanyada d’una nova cultura on la seguretat és un element central. “Estem fent esforços per constituir un comitè especialitzat amb un pla d’acció molt clar i per oferir formació que generi ciberconscienciació”, ha apuntat la coordinadora de l’àrea de Serveis Digitals.

Un ciberatac el març del 2021 a l’AMB va ser el detonant per a una plena transformació digital de l’entitat

Per al 2024, l’AMB mantindrà aquest eix de treball centrat en la seguretat, i en la modernització els sistemes i les infraestructures. L’estratègia dissenyada es va començar a desplegar el 2022 i està prevista que acabi el 2026, un total de quatre anys que han de permetre establir la seguretat com a pal de peller d’aquesta administració que dona serveis a prop de la meitat de la població catalana en termes de transport, habitatge, urbanisme o gestió socioeconòmica.

La ciutadania com a usuària final

En termes de digitalització del transport metropolità, l’ATM juga un paper vital. Va ser la precursora de l’oferta d’informació en temps real de l’arribada dels autobusos de línies regulars a les parades i ara té entre les mans un nou caramel: la T-Mobilitat. Això ha suposat, segons la directora de l’Àrea de Sistemes i Innovació a l’ATM, Carme Fàbregas, un “gran esforç” per generar, en primer lloc, “un estàndard on no n’hi havia cap per informar en temps real a les persones”. “El ciutadà tenia dret a estar informat amb independència dels sistemes preexistents, i els proveïdors de panells d’informació, que és la indústria, tenien el dret de competir”, ha relatat fent valdre les dues peces que han d’integrar el puzle, “la meva idea sempre ha estat promoure la competència del mercat i la capacitat d’oferir a la ciutadania el que sigui millor”.

El segon gran repte, i en plena fase d’aplicació, ha suposat la conversió de la ciutadania com a client d’un servei de transport públic a usuària final amb la T-Mobilitat. “Abans era un ciutadà sense identificar i sense una relació directa amb l’ATM, ara fa que tinguem relació perquè hi ha un centre per gestionar la targeta i tenir-ne relació”, ha detallat, i ha afegit tot seguit la complexitat que comporta analitzar i interpretar les dades que se’n deriven per tal d’aplicar-les a una millora del servei de mobilitat.

La T-Mobilitat ha situat la ciutadania en la posició d'usuària a qui atendre i oferir un servei que demana relació directa i constant

Per a l’any present, més enllà de vetllat pel bon compliment de la targeta digital de transport, l’organisme es troba en fase de consolidació d’una transformació digital i canvi de cultura derivat de la covid-19 en l’equip; en el tractament adequat de la informació dels usuaris seguint el Reglament General de Dades; i en la implementació de mesures adients de ciberseguretat. Un full de ruta que, malgrat que no inclou explícitament l’aplicació de la intel·ligència artificial, Fàbregas ha reconegut que els algoritmes es troben en l’imaginari a curt termini: “Cada vegada perdem més la capacitat d’anàlisi perquè ens deixem sorprendre per una tecnologia que considerem bona, però de la qual no en sabem res”. Amb aquesta alerta, la responsable ha alertat que els algoritmes poden patir biaixos i no ser neutrals a causa de les dades que s’utilitzen per al seu entrenament, per això ha assenyalat que l’ATM ha tancat un acord amb el CIDAI per “auditar els algoritmes”. “Hem de tenir clar què oferim a la ciutadania perquè un simple planificador de ruta pot estar condicionat i esbiaixat per les dades”, ha insistit. Tot seguit, adreçant-se a un públic majoritàriament format per representants de les empreses tecnològiques, ha deixat clar que qualsevol tecnologia que sigui susceptible de ser contractada per l’administració pública “s’ha de poder auditar” per demostrar que és “per al propòsit que es contracta”.