Les estafes digitals en l'entorn bancari a la Unió Europea han experimentat un fort creixement en els últims anys, malgrat les noves eines de protecció. Segons dades publicades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA), les pèrdues econòmiques derivades de fraus bancaris gairebé s’han duplicat respecte a les xifres prepandèmia. Al mateix temps, l'agència calcula que els consumidors víctimes d'estafes perden gairebé 4.200 euros de mitjana i, a més, han de cobrir un 68% de l'import robat.

Davant d’aquesta situació, el comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu aposta per una revisió de la directiva de serveis de pagament que acabi amb aquest greuge. “Calen incentius reals perquè els bancs actuïn”, defensen els seus eurodiputats. I és que la directiva de serveis de pagament actual no facilita el reemborsament de l'import perdut al consumidor si queda demostrat que aquest ha autoritzat el pagament o que ha actuat amb "greu negligència". Segons l'Organització Europea de Consumidors (BEUC), això dona “un ampli marge per a la interpretació” que els bancs utilitzen a favor seu. Amb la revisió de la normativa, els eurodiputats volen canviar la situació i també responsabilitzar les entitats bancàries i altres plataformes de pagament perquè destinin més esforços a la lluita contra el frau.

El comitè d'Afers Econòmics de l'Eurocambra va donar un ampli suport el febrer passat a la revisió de la norma, amb 39 vots a favor, un en contra i tres abstencions. La posició del Parlament Europeu quedarà fixada previsiblement en el pròxim ple de Brussel·les, que se celebrarà entre els dies 10 i 11 d'abril. No obstant això, després faltarà acordar un text amb el Consell de la UE, que representa els diferents estats membres. Amb unes eleccions europees previstes entre els dies 6 i 9 de juny, els eurodiputats vaticinen que els tràmits legislatius es poden tancar passat l'estiu i que la directiva estigui plenament operativa a finals d'any.

Les estafes més habituals

Els fraus més comuns són de dos tipus. En primer lloc, existeix el que es coneix com a spoofing, una pràctica en què el criminal es fa passar per un treballador de la banca fent servir un número de telèfon oficial de l'entitat o bé hackeja el contacte a les xarxes socials d'una persona propera a l'afectat. En aquests casos, es demana al consumidor que emeti una transferència al compte del criminal sota el precepte "d'assegurar els seus diners" o "per ajudar un amic a fer front a una factura". "Hem vist missatges de text en nom d'Hisenda o fins i tot l'ús d'intel·ligència artificial on, a través d'un canvi de veu, algú es fa passar per un familiar o conegut de l'afectat; el nivell de sofisticació ha arribat a tal grau que pel consumidor és molt difícil diferenciar què és real i què no", exposa el cap d'Afers Econòmics i Legals del BEUC, Agustín Reyna.

L'altra pràctica fraudulenta més habitual es duu a terme a través d'enllaços, que sovint arriben als afectats per correu electrònic o missatges SMS. Aquest links redirigeixen els usuaris a imitacions dels portals digitals dels bancs on se'ls demana que introdueixin les credencials bancàries. "Aquestes pàgines web s'estan professionalitzant cada cop més i són cada vegada més difícils d'identificar. En alguns casos, els criminals fins i tot aconsegueixen copiar dades bancàries quan els consumidors entren en webs de negocis en línia que no són fraudulents", avisen des del BEUC.

El 'spoofing' i els enllaços fraudulents són les dues estafes bancàries digitals més comunes, que afecten sobretot a persones d'entre 25 i 40 anys en situació de vulnerabilitat

El col·lectiu més afectat per aquesta mena de trampes no són els de més edat, sinó les persones d'entre 25 i 40 anys. "Sovint es van a buscar persones que poden ser explotades per la seva situació vulnerable; quan es troben sota pressió és quan se les emporta a fer aquest tipus de transaccions", explica Reyna.