Els Mossos d’Esquadra van rebre un total de 3.500 denúncies sobre estafes relacionades amb criptomonedes durant el 2022, una xifra que representa un increment del 30% respecte al 2021. Així ho ha fet públic aquest dijous el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, en les VI Jornades del Crim Organitzat celebrades a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. “Ben segur que existeix una xifra oculta més elevada amb casos que no es denuncien”, ha alertat el comissari en cap, tot avançant que el 2023 es tancarà amb un nou increment de casos del voltant del 30%.

A una escala més àmplia, el crim cibernètic també ha crescut de manera considerada, amb més de 60.000 casos registrats durant el 2022, que representen un increment del 30,5%. El que fa no massa anys eren “fets residuals” s’han convertit ja en el 12% dels casos que gestionen els Mossos cada any, fins al punt de superar els furts com a delicte quantitativament més important. “Això demostra la necessitat de saber donar-hi resposta”, ha asseverat Sallent, que ha subratllat que durant el 2022 a Catalunya hi va haver 600 ciberatacs, sent el de l’Hospital Clínic un dels més severs pel volum i sensibilitat de les dades.

La majoria de les demandes relacionades amb les criptomonedes estan vinculades a estafes i falses inversions, però també juguen un paper crucial a l’hora de demanar els rescats monetaris d’altres cibercrims. En tractar-se d’una tecnologia que destaca per la seva encriptació, el seu ús fa “que desapareguin els intermediaris habituals del món financer, com el Banc d’Espanya”, cosa que complica el rastrejament dels autors. Com a exemple de la magnitud que poden assolir les estafes amb criptomonedes, Sallent ha destacat el cas Forex, que va afectar 17.000 víctimes d’arreu de l’Estat espanyol i generava guanys de 400 euros per minuts (50 milions al trimestre) als perpetradors.

Per aquest motiu, el comissari en cap dels Mossos ha incidit en fomentar la formació en jornades com la d’aquest dijous i en “perfeccionar” les tecnologies policials per tal de millorar la traçabilitat dels ciberdelictes. Sallent ha reclamat insistentment inversions en “intel·ligència i capacitat de coneixement”, alhora que ha fet una crida a reforçar la cooperació entre agències públiques i privades d’arreu del món.