Twitch és una plataforma que està molt de moda entre els més joves i té potencial per convertir-se en un actor comunicatiu clau en la política, segons assenyala l’estudi Twitch com a instrument de la comunicació política: anàlisi de potencialitats on han participat investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Aquesta xarxa social es considera un mitjà social amb una narrativa i llenguatge propi i un suport nou als quals els actors polítics s’han d’adaptar, així com s’apunta a les diferents potencialitats d’aquesta eina per fomentar la interacció entre emissor i públic, fet que la diferencia d’altres com X, Facebook o Instagram.

L’audiència és un dels grans atractius, ja que respon a un públic jove i d’un perfil poc polaritzat molt difícil d’accedir per canals tradicionals. Així ho demostren les dades del portal Statista l’any 2023 que posen en valor que el 63% dels usuaris de l’Estat espanyol que usen aquesta plataforma estan entre els 19 i 34 anys i el temps de mitjana diari destinat és d’hora i mitja. Els autors de la investigació destaquen que “no es poden replicar els continguts de la mateixa manera en les diferents xarxes socials” i que els gestors han de pensar i idear contingut on la retransmissió acosti realment els candidats i doti de sentit la comunicació.

Fins a la data, segons apunta l’estudi, la presència de Twitch a la política espanyola encara està a les beceroles i se’n fa un “ús irregular”. De tots els grups de l’arc parlamentari, només Vox manté el canal encara actiu, mentre que el PSOE el va obrir, però l’ha acabat tancant. “El míting es podria mantenir com a ritual per adreçar-se als seguidors ja convençuts, però en l’streaming hi haurà la possibilitat d’atraure i fidelitzar nous partidaris i de combatre la desafecció dels votants més joves, que són els que poden marcar la diferència en un context d’empat tècnic derivat de la gran polarització actual”, expliquen els investigadors.

Més enllà de la interacció sense mediadors i apuntar a un públic jove, aquesta plataforma d’emissió en directe pot ser un pas més a la consolidació d’una nova forma de fer política, tal com contempla l’estudi. Els autors assenyalen que cada cop els polítics defugen de l’excés de seriositat i busquen apel·lar a les emocions, fet que els acosta a l’anomenat politaintment, que es defineix com fer espectacle de la política. Alhora conclouen que “pot propiciar que en les formacions polítiques emergeixin lideratges nous particularment hàbils en l’art de l’streaming”, de manera semblant a l’eclosió de la televisió en el seu moment.