Parlar de l’internet i de la xarxa de fa 20 anys ens porta a pensar en ferro i cables. Avui dia, en plena segona dècada dels anys 2000, ja parlem de serveis intangibles. I és que el sector de les telecomunicacions es troba en plena metamorfosi. Hi intervenen la inclusió de tecnologies com la intel·ligència artificial o el 5G, que les modifiquen en la seva estructura, però també públics objectius com la indústria 4.0 i una ciutadania que demanda un consum de gigues i gigues de continguts. És un procés que el mateix sector defineix com “la digitalització de les infraestructures i la connectivitat”.

El futur és clar i alhora difós. “Tenim un objectiu clar: oferir serveis als clients, però veurem molts canvis perquè estem en una fase molt inicial”, ha assenyalat l’arquitecte de xarxa de Colt Technology Services Javier Benítez en una taula sobre connectivitat organitzada pel Cercle Tecnològic en el context del Mobile World Congress. “Venim d’unes xarxes estàtiques, manuals i difícils de controlar que oferien serveis estàtics”, ha continuat, “l’experiència és oposada a l’actual, on busquem un servei semblant al del núvol”.

El procés de canvi va començar, segons l’enginyer, fa 15 anys amb un intent de transformació motivat per la introducció del concepte de xarxes privades amb software. “Era una primera versió per programar xarxes i que va donar conceptes com el consum a demanda”, ha detallat, i ha assenyalat la virtualització com el segon pas: “Programar permet oferir serveis sobre la connectivitat en un model semblant al cloud perquè consumeixes seguretat, optimització o elements virtuals de xarxa sota aquesta lògica”. El capítol següent de la revolució, segons Benítez, l’han d’escriure la intel·ligència artificial i el 5G, els quals “permetran adaptar la xarxa a cada moment i necessitat”.

Benítez: “Venim d’unes xarxes estàtiques, manuals i difícils de controlar que oferien serveis estàtics”

APIs i estandardització

En una societat digitalitzada com l’actual, gairebé tothom sap què és una app, però no què és una API. Aquest segon concepte, que es tradueix de l’anglès com interfície de programació d’aplicacions, fa referència al marc que marca les pautes per al desenvolupament de les esmentades apps. Fins ara, cada sistema tenia les seves regles de joc, però el sector tendeix cap a unes pautes comunes o una estandardització que ha de facilitar el trasllat de l’eix del negoci de les telecomunicacions de la infraestructura als serveis. És a dir, de passar “del ferro i el hardware als serveis i a hiperescalar la xarxa”, ha apuntat el director gerent a Deutsche Telekom Business Iberia, Miguel Ángel Sánchez. En el nou paradigma, els clients interactuaran directament amb les APIs per “consumir connectivitat i dissenyar els usos en temps real”, ha insistit.

La clau de volta la té, ara per ara, l’Open Gateway. Aquesta iniciativa liderada per la GSMA consisteix en un acord entre operadors arreu del món per facilitar als desenvolupadors la creació d’aplicacions i serveis sota unes pautes comunes que no generin incompatibilitat entre les xarxes desplegada a cada país i per cada companyia de telecomunicacions. Els seus principals avantatges, a tall de resum, són “l’obtenció de nous serveis en pocs dies i la facilitat per als desenvolupadors per crear propostes”, ha defensat la directora del projecte Open Gateway a Telefónica, Sara Martínez, “el canvi que viurem ens permetrà escoltar més i captar les necessitats per buscar noves vies per resoldre-les amb més facilitat gràcies a una proposta que ha de ser intuïtiva, estàndard i interoperable”.

Martínez: “Open Gateway és una proposta intuïtiva, estàndard i interoperable”

Fins al moment, el llançament s’ha fet a escala espanyola i al Brasil, on Martínez destaca aplicacions relacionades amb la lluita contra el frau: “El sistema té la capacitat de verificat el número de telèfon amb l’autenticació de la identitat en una app de forma molt més simple. Això garanteix que un pirata informàtic no dupliqui la SIM o que es pugui verificar la localització d’un moviment per garantir que la persona que treu diners del banc és la propietària del compte”.

El treball directe dels desenvolupadors sobre una API amb un model estàndard ha de tenir també efectes beneficiosos sobre el consum adaptant cada servei a les necessitats pròpies en termes de latència, velocitat, qualitat i ús dels recursos generals.

Transformació en el si del sector

El 95% del territori català està connectat amb xarxa d’alta velocitat. Existeixen zones fosques, però l’administració pública ha desplegat diversos programes per ajudar les operadores a oferir-hi servei i evitar que la ciutadania quedi exclosa d’un dret ja avui bàsic com la connectivitat. La xifra és positiva si es compara amb Alemanya, amb només el 25% de desplegament de la xarxa de fibra òptica.

Davant aquest context d’inversió, lluny del que pugui semblar, el preu per contractar internet a les llars s’ha reduït els darrers anys. Segons el director global de la consultoria Nae, Jordi Meya, fa 10 anys el cost del servei es trobava al voltant dels 30 euros al mes, mentre que avui dia s’ha abaixat fins als 20 euros mensuals. “Això és un èxit perquè vol dir que és més accessible a la ciutadania”, ha refermat, però no ha dubtat a recordar que té una part negativa per al sector: “L’operadora cobra menys per la inversió”. Aquest és un dels motius que ha contribuït a la digitalització del sector, ja que el canvi de model de negoci permet monetitzar uns serveis basats en la infraestructura: “S’està focalitzant la inversió allà on és rendible. Si la xarxa es pot interconnectar, cadascú podrà buscar el seu espai, i el ciutadà i l’empresa podran seguir accedint als serveis que necessiten”.

Fent una projecció del que veurem aquest 2024, i amb la recentment aprovada –tot i que ja anunciada de fa temps- fusió d’Orange i MasMóvil, l’enginyer en telecomunicacions ha asseverat que la situació “de molts proveïdors i competència agressiva” virarà cap a un mercat amb “més fusions i divisions, amb més concentració”. “A altres regions el món, si agafes els tres operadors principals, arribes a una quota de mercat del 90%. A Europa, et trobes amb 15 proveïdors diferents per arribar a aquest 90%. Això té un cost en forma de competitivitat i innovació”, ha il·lustrat per entendre els moviments que vindran.

Meya: "A Europa, et trobes amb 15 proveïdors diferents per arribar al 90% de quota de mercat. Això té un cost en forma de competitivitat i innovació”

El nou escenari trencat amb la dinàmica establerta fins ara per la Unió Europea. Meya ha recordat que, fins ara, l’ens comunitari era contrari a permetre a les fusions, però ho veu com un moviment totalment lògic per permetre el desenvolupament de noves propostes. “Cal trobar un punt intermedi de regulació”, ha comentat fent referència als balls entre companyies, però també al marc sobre el qual s’efectuen les inversions i es desplega xarxa, que és heterogeni entre els països. “Les diferències en la regulació no faciliten els moviments i generen aquesta competitivitat amb tants proveïdors, i és difícil generar un valor diferencial”, ha afegit. I malgrat que celebra la iniciativa Open Gateway, ha alertat que cal estar atent al seu funcionament i invertir-hi perquè generi els resultats projectats.