Investigadors del Barcelona Supercomputing Center (BSC), conjuntament amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universidad Complutense de Madrid (UCM), han dissenyat una proteïna artificial capaç de degradar els microplàstics de les ampolles. S’han utilitzat mètodes computacionals per crear un nou element, entre cinc i deu vegades més potent que les proteïnes disponibles a la natura, que pot actuar en temperatura ambient. El resultat d’aquesta recerca és un pas més en l’assoliment d’un entorn saludable sense plàstics.

La nova proteïna artificial obre la porta a facilitar el reciclatge dels elements contaminants. Han fet servir una proteïna de defensa de l’anemone de maduixa, a la que han afegit una nova funció mitjançant la computació. Alhora, s’han dissenyat dues variants, segons la tipologia d’aminoàcids. Per una banda, se centra en els components inicials del procés de reciclatge. Per l’altra, descompon les partícules de forma més exhaustiva, un descobriment que podria ser de gran utilitat per a les plantes depuradores.

La fabricació de plàstics és un dels principals causants del canvi climàtic i comporta problemes ecològics. A escala mundial, cada any es produeixen prop de 400 milions de tones de plàstics, una xifra que augmenta un 4% anualment. Entre tots ells, un dels més emprats és el tereftalat de polietilè (PET), amb un 10% de la producció global, sobretot en envasos i ampolles de begudes. A mesura que passa el temps, aquest es va desgastant i formant partícules cada cop més petites que agreugen els problemes mediambientals, els ja coneguts microplàstics.