Cada any s’aboquen al mar Mediterrani uns 2.200 milions de microplàstics des del Delta de l’Ebre, segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Quantificar l’impacte d’aquests residus és un procés complex, ja que aquests components mesuren menys de cinc mil·límetres, pràcticament imperceptibles a l’ull humà. És per això que un equip de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha impulsat BIO-DISPLAS, un projecte basat en intel·ligència artificial (IA) que classificarà i ubicarà de manera automàtica els microplàstics del Delta a partir d’imatges preses amb un microscopi o lupa binocular.

La iniciativa parteix d'un mostreig d’aigua i sediments fet en cinc llacunes i un arrossar del Delta. "Actualment estem posant a punt el mètode per fer l'extracció dels microplàstics al laboratori perquè s'adapti a la tipologia de mostres amb què treballem i poder extreure'ls de forma correcta", ha detallat Rosa Trobajo, investigadora del projecte, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Un cop els microplàstics estiguin separats de les restes naturals, s'efectuaran el recompte i la classificació de les partícules a partir de tres variables: mida, color i tipus d'estructura (com ara fibres, fragments o films). És aquí on entra el sistema informàtic basat en una tecnologia visual que permetrà a l’equip de l’IRTA “estalviar temps i esforços i poder estandarditzar i automatitzar els futurs processos de recompte”, segons l’investigador Carles Alcaraz, l’encarregat de programar el model. La idea és que, un cop introduïdes una sèrie de consignes manuals, els algoritmes d’aprenentatge automàtic siguin capaços d’aprendre a diferenciar i classificar els microplàstics pel seu compte.

Tot plegat servirà per tenir una primera imatge acurada de l'abast dels microplàstics al Delta, una base que obrirà el camí a futures línies de monitoratge i recerca. "Podrem veure, per exemple, com afecten la dinàmica de fluxos naturals de l'ecosistema o relacionar la seva distribució amb els factors ambientals", ha apuntat Marta Martínez-Eixargch, investigadora del programa d'aigües marines i continentals de l'IRTA. La fotografia completa de la problemàtica permetrà, així mateix, deduir quins són els possibles orígens dels microplàstics. Aquests poden provenir tant de la degradació de plàstics més grossos (microplàstics secundaris) com de matèria primera que ja és de mida petita (microplàstics primaris).