Fa pocs dies vaig llegir un titular que em va impactar: “El 96% de les imatges generades amb la intel·ligència artificial són pornografia no consentida i el 99% de les víctimes són dones”. Això està tan estès que fins i tot ha esdevingut un gènere: el Revenge porn. La IA i els models generatius han democratitzat l'accés a una nova classe d'intimitat sintètica que es crea sense consentiment, i es produeix sense detectar-se, perquè no requereix col·laboració per part de la víctima.

Malgrat que en diversos fòrums es parla de la necessitat de crear una Agència Internacional de Supervisió de la IA, on un dels objectius seria moderar de quina manera s'utilitzen els continguts que produeix, no sembla que la pornografia sintètica —no consentida— sigui encara un assumpte de debat. Segons Sophie Maddox, acadèmica especialitzada en ciberviolència de gènere, això passa perquè “la pornografia és un àmbit on les principals perjudicades són les dones; i la pornografia sintètica, en concret, no suposa una amenaça contra la confiança i la veritat perquè reforça la jerarquia preexistent i legítima la realitat de les dones com a objectes sexuals”. 

Les següents recomanacions parlen de societats futures portades a l’extrem on el paper de les dones queda totalment supeditat al control per part dels homes.

Canviar la llengua per a canviar el món

A principis de setembre ens deixava Carme Junyent, una de les veus catalanes més autoritzades en l’estudi de la situació de les llengües del món. “La idea que si canviem la llengua canviarà el món és una fal·làcia”, sostenia. Potser és cert, però fer-ho ajuda a canviar la nostra percepció del món. 

Llengua materna, escrit per Suzzete Haden Elgin (editat per Chronos amb traducció d’Eduard Castanyo i pròleg de Bel Olid) aprofundeix en aquesta qüestió. L’acció se situa en un món on els homes han conquerit l'espai i les dones, que han perdut tots els seus drets, tan sols són súbdites del desig i la voluntat dels primers. Les lingüistes són una excepció i gaudeixen d'un cert reconeixement social perquè fan una tasca fonamental: actuen d’intèrprets per entendre’s amb els socis interplanetaris i tirar endavant transaccions comercials imprescindibles per la supervivència del planeta.

La novel·la comença amb un consell de savis (format només per homes) on es debat i es pren una decisió inesperada i impactant sobre el futur de Nazaret, una de les millors lingüistes de la Terra. A partir d’aquí, la història fa un pas enrere i ens explica la vida de la noia i les seves companyes del casal Chornyak, el funcionament de les nissagues, les cases ermes —on van les dones estèrils—, les capacitats de certs nadons, els alienígenes, els experiments esperpèntics i els fonaments d'aquesta societat futura.

La història ens obre dos eixos més: les vicissituds de la Micaela —una mestressa de casa que pateix el pitjor que li pot passar a una mare de mans del seu propi marit i que començar a planificar una venjança— i les investigacions que els membres del govern fan amb nadons per esbrinar els "secrets" dels lingüistes i poder comunicar-se amb els alienígenes sense dependre d’ells. El mètode que usen, però, fa esgarrifança.

Són molts temes els que toca Llengua Materna: les injúries que pateixen les dones, la importància de la comunitat davant de l'individu, els governs i els interessos comercials que poden portar nefastes conseqüències, la tecnologia utilitzada sense humanitat i, sobretot, la llengua, com l'eina més poderosa i fonamental per a canviar el món.

Suzette Haden Elgin, va ser una lingüista i feminista molt interessada en els avantatges de la ciència-ficció per desenvolupar les seves tesis. En finalitzar la novel·la trobareu un assaig a càrrec de Susan Squier i Julie Vedder, realitzat uns anys després de la publicació de la novel·la on se n’analitza la repercussió.

Culpar a l’adolescència dels mals dels homes

L’adolescència és una etapa que il·lusiona i espanta a parts iguals. Els nens i les nenes deixen la seva infància enrere i s’aventuren a fer-se grans, tot plegat acompanyat d’una muntanya russa d’emocions que els trastoca a ells i també als del seu voltant. 

L’any de gràcia —de Kim Ligget, editat en castellà per Salamandra— ens situa en un futur sense concretar i en un hipotètic comtat de Garner on es considera que quan les noies arriben a la seva adolescència s’enverinen de gelosia i fan perdre el cap als homes. Existeix la creença popular que la pell de les joves adolescents traspua un mortífer afrodisíac que les fa perillosament atractives i, si s'espera massa, la seva màgia heretge es manifesta. Per això han de romandre desterrades durant un any complet fins que la bruixeria desaparegui, en el que anomenen “l’any de gràcia”.

Allò que succeeix durant l’any en què les joves marxen no pot comentar-se amb ningú. Algunes no tornen mai més i les que ho fan, tornen traumatitzades i amb cicatrius de per vida, però mantenint en secret tot el que han viscut i preparades pel destí que els homes hagin escollit per elles. Tierney James és una jove de setze anys que anhela en secret una societat lliure de disputes entre homes i entre dones, i que està a punt de viure el seu any de gràcia. Allà descobrirà que el perill més gran que han d'enfrontar les adolescents no es troba en la naturalesa salvatge ni en els caçadors furtius que es dediquen a segrestar-les per fer una petita fortuna al mercat negre... 

L’any de gràcia és una misteriosa i intrigant novel·la juvenil, amb una trama aparentment senzilla, molt dinàmica i àgil de llegir, que amaga una manera cruel i incòmoda d’explorar el terror des de la perspectiva de gènere. Una lectura necessària per fomentar el creixement personal, la solidaritat i l'empatia en un món on l’arribada de la IA fa que la violència masclista, existent des de sempre, prengui noves formes amb l’objectiu de sempre: mantenir les dones sota control.