Vespre, al menjador de casa i amb el televisor encès. Quina continua sent la manera més veloç d’accedir als resultats de Primera Divisió, llegir la sinopsi de la pel·li que faran a continuació o consultar els números premiats de l’Euromillones sense necessitat de tenir connexió a internet, preocupar-se de carregar la bateria, ni pagar un euro? Igual que des de 1988, el teletext continua sent la resposta.

El teletext no ha mort. Almenys a Espanya, on compleix 35 anys d’existència amagat entre les tecles d’un comandament a distància més emprat avui dia per connectar-se al satèl·lit o activar l'OTT de torn que per qualsevol altra cosa.

El de TVE va ser el primer a aparèixer i el que s’ha mantingut d’una manera més digna, enmig del repertori de la resta de cadenes generalistes. Després d’un test experimental coincidint amb el Mundial 82 i uns anys de proves internes, el servei va emetre’s per primera vegada el maig del 88 sota el títol de Telecinco, nom que va durar poc davant l’anunciada creació d’una futura cadena privada que es diria així.

L'invent, però, va sorgir al Regne Unit, un dels països que l’ha acabat jubilant més aviat. A principis dels 70, l’enginyer de Philips John Adams va desenvolupar un primer prototip d’un hardware electrònic que fos capaç de descarregar pàgines de notícies, informes i xifres. El seu format va ser adoptat per la BBC l’any 73 i, poc més tard, per la Independent Broadcasting Authority, l’ens regulador dels canals privats, i pel Servei Postal Britànic, que posteriorment esdevindria l’actual British Telecom.

L’estàndard es va fer internacional i va formar la base dels sistemes de teletext construïts a tot el món durant la resta del segle. Els conjunts de xips Philips Teletext, de gran èxit i dels quals se'n van fabricar molts milions, també es van basar en el disseny i els conceptes originals d'Adams.

Com funciona el teletext?

El teletext no té cap servidor extern on connectar-se que el nodreixi d’informació. Tot el que s’hi pot llegir està contingut al senyal que rep l’aparell. Cadascuna de les 625 línies entrellaçades que formen una imatge de televisió en el sistema PAL (majoritari a Europa) contenen informació de lluminositat, color i sincronisme en tots els punts que les integren. N’existeixen unes últimes —a la part inferior de la pantalla i buides d’informació— que donen temps al mecanisme de dibuix de la imatge del televisor per a reposicionar-se a la cantonada superior esquerra i començar a dibuixar la següent imatge.

Aquest paquet d’entre 4 i 6 línies són les que s’han utilitzat històricament per a codificar digitalment el contingut del teletext en els aparells preparats per a rebre’l. El senyal del teletext va enviant totes les pàgines contínuament en un sistema de rotació conegut com a carrusel de dades. Quan marquem el número de tres xifres de la pàgina desitjada, el televisor el guarda a la memòria i espera fins que el carrusel arriba al número en qüestió. 

Algunes de les més rellevants (com ara l’índex de la pàgina 100) s’envien diverses vegades en la mateixa rotació. Això explica que l’accés a determinades seccions del teletext sigui més àgil que en d’altres. Avui dia alguns aparells disposen d’una memòria cau amb desenes de pàgines emmagatzemades per possibilitar una recerca més veloç.

A l’estat Espanyol es va adoptar el nivell 1.5, un format de 40 columnes i 24 files que suporta un total de 128 caràcters alfanumèrics, amb un fons de pantalla negre i un codi de quatre colors (els famosos botons vermell, verd, groc i blau dels comandaments) que permet un accés directe a determinades pàgines, a manera d’enllaços.

Atresmedia i TVE, persisteixen; la CCMA abandona

Les últimes dades disponibles assenyalen que, tot just fa quatre anys, dos milions de persones encara el consultaven de manera habitual. El teletext dels canals del grup Atresmedia encara pot resistir la comparació al més longeu i complet, el de TVE, ja que ambdós ofereixen informacions força variades i actualitzades: borsa, meteorologia, estat de les autopistes, preus dels mercats agrícoles i fins i tot rànquing de llibres i discos més venuts. El de Mediaset, en canvi, basa la seva raó de ser en els anuncis breus de pagament i en la publicitat de tarot, vidència i xats eròtics. 

El teletext de TV3, nascut el setembre de 1990 com a Teleservei, fa anys que es troba en estat d’abandonament quasi absolut per part de la CCMA. Les seves (poques) pàgines estan plenes de missatges que conviden els usuaris a entrar a la web per accedir a continguts que allà ja no trobaran, sigui perquè no s’actualitzen des de fa anys (encara es pot llegir la programació de Catalunya Ràdio de 2016, per exemple) o perquè directament han estat eliminats. 

Subtítols amb l’ajuda de la IA

Un dels apartats que sobreviu des de l’inici i que a hores d’ara continua sent el motor principal de la seva existència és la subtitulació. Des dels seus començaments, el teletext de TVE ha reservat una àmplia secció a difondre continguts d’interès específic per les persones amb discapacitat auditiva, amb el servei de subtitulació de la pàgina 888 com a punta de llança.

De les poques pel·lícules setmanals que se subtitulaven a principis dels 90 s’ha passat a la transcripció en pantalla d’un percentatge molt elevat de la programació, inclosos els programes i les transmissions en directe. Pels televidents que no disposen d’aparells moderns amb menús d’àudio complets, el teletext és l’única via que encara garanteix l’accés a aquests subtítols, dels quals se’n segueixen encarregant part de la plantilla heretada del mateix teletext.

La darrera novetat en aquest àmbit és l’aliança dels departaments d’Accessibilitat i Informàtica de RTVE amb l’empresa Vicomtech, amb seu al País Basc. Junts han testat i entrenat la plataforma Idazle, una eina de transcripció de la parla, basada en intel·ligència artificial, que per primera vegada resulta verdaderament útil als professionals del sector. A banda d’oferir uns textos molt fiables que només necessiten ser editats i escurcen notablement la duració de tot el procés, l’aplicació proporciona una segmentació adequada, és a dir, la partició òptima del subtítol per tal que cada línia tingui sentit per ella mateixa.