El juny és un mes curiosament curt. Potser té els mateixos dies que d’altres, però tinc la sensació que en té menys que qualsevol altre mes de l’any. La calor comença a instaurar-se de manera fixa, els dies són més llargs, passem menys estones a casa i gaudim més del carrer. Cal sumar-hi que a moltes empreses s’inicia la jornada intensiva i el curs escolar arriba a la seva fi, un fet que ens condiciona a molts. Pels que tenim fills menors a càrrec, les rutines establertes des del setembre s’acaben i cal cercar-ne de noves que seran breus i més emocionants, tal com es necessita per l’estiu. És per això que avui us porto dues novel·les de ciència-ficció que ens mostren mons futurs molt diferents, però també plens de rutines establertes, afectades per fets inesperats que, de retruc, canvien la vida de les protagonistes de les històries.

Losers de les galàxies

La ficció, tot sovint, ens mostra la vida en altres galàxies on la tecnologia ho envaeix tot, facilitant-nos la vida i on els protagonistes acostumen a ser moralment superiors a nosaltres, allunyats de les preocupacions que tenim ara mateix. Per això m’agraden les històries que trenquen una mica la imatge idealitzada que se’ns ha venut del futur. Aquest és el cas de la Guia avançada per a pringades espacials de la Mariló Àlvarez Sanchis, publicada per l’editorial Chronos dins de la col·lecció Gatzara que s’ha publicat conjuntament amb Lleialtat de lladres, de l’Alister Mairon.

La Bruna treballa en una botiga de souvenirs, ubicada en una àrea de servei en un extrem de la Via làctia. De fet, ella no hi hauria de treballar, ja que voldria ser enginyera aeroespacial, però les carreres costen molts diners, així que ha de començar treballant en un lloc tan poc glamurós com l’Àrea 51. Amb ella hi treballa netejant li Blorg, un orak, un ésser de més de dos metres d’alçada, llarguerut i cobert de pèl, que en un procés de transformació mística, va renunciar a una vida de luxes i de privilegis (com la que tenen tots els oraks) per treballar netejant el terra de l’àrea de servei. A més, té la particularitat que parla amb haikus —això sí, de dubtosa qualitat literària—.

‘Guia avançada per a pringades espacials’ és una comèdia espacial gamberra i esbojarrada, amb uns quants girs molt interessants i uns personatges d’allò més ben trobats

La sort de la Bruna i li Blorg canvia el dia que, netejant els serveis, es troben amb una estranya i misteriosa bola negra que sembla absorbir tota la llum del seu voltant. Amb l’objectiu de canviar la seva sort, decideixen dur-la a una casa de penyores, per tal de vendre-la i guanyar uns calerons. Però el que no sabem és tot el que amaga la bola misteriosa i l’embolic en el qual, sense saber-ho, s’acaben de posar.

Ens trobem davant d’una novel·la curta, amb un homenatge a la clàssica Guia de l’autoestopista galàctic de Douglas Adams, que veu de les road movies més esbojarrades i surrealistes que hàgiu vist mai. Les protagonistes de la història són unes perdedores que representen les classes socials amb menys futur de la galàxia. Però la vida té cops amagats, i en aquesta història se les veuran amb mafiosos amb uns gustos exquisits, amb una iaia amb pinta de Terminator i amb un mercenari totalment robotitzat.

Feliçment productius

La generació dels meus pares creien que la feina havia de ser “per a tota la vida” i, per aquesta raó, molts d’ells es van passar tota la seva vida laboral en una única empresa sense plantejar-se canviar-la mai. Un plantejament molt diferent del que tenim ara, però en un futur llunyà, com ens ho farem? D’això i de molt més ens parla la següent novel·la. Es tracta de Cercallums de Peter F.Hamilton i Gareth L. Powell, amb la traducció de Lluís Delgado i editat novament per l’editorial Chronos.

L’Amahle és una cercallums: una viatgera que va navegant per tot l’univers amb la nau Mnemósine i la seva IA, recollint collars de memòria. Aquests collarets són unes joies que emmagatzemen la vida dels qui els han portat i l’Amahle els duu a una corporació que comercialitza les seves històries. A cada lloc on va, la reben gairebé com una deessa, perquè apareix un cop cada mil·lenni. Entre els viatges, com que el trajecte és llarg, l’Amahle s'entreté usant els collarets per divertir-se i veure les vides d'aquells tan efímers que moren abans de complir un segle.

No obstant això, el seu món canviarà radicalment quan comença a trobar-se en diferents records dels collarets a homes que afirmen ser Carloman, el seu marit mort fa mil·lennis a la terra. Carloman sembla ser l'únic capaç de recordar les seves anteriors reencarnacions i cada vegada que això passa, busca algú amb un collaret per deixar un missatge a Amahle: que no es refiï de la seva IA. No us vull avançar res més, ho haureu de descobrir.

‘Cercallums’ us farà viatjar per l'espai i el temps,  sentir l'amor i el dolor dels qui viuen i moren i descobrir els secrets i les mentides dels qui manen i manipulen

Un dels fets més interessants de la novel·la és que el primer capítol és en realitat el final de la història, i després fa un salt al passat perquè gaudim del viatge temporal que porta a l’impactant inici-final. La protagonista de la història, l’Amahle és considerada una deessa espacial, però és simplement una dona potenciada per una tecnologia avançada. Això li permet navegar a través de societats no del tot desenvolupades aconseguint els collarets a canvi de quasi res, ja que quan arriba a tots els llocs la tracten com si fos una deïtat i ella se n’aprofita.

Amb una narració àgil i una prosa poètica a estones, el llibre combina la ciència-ficció i els relats, i ho fa fent servir un vocabulari propi per crear un univers convincent i creïble. Trobem una mescla de paràgrafs altament tècnics, amb dades matemàtiques i detalls minuciosos sobre la nau i l'atmosfera, juntament amb altres moments més entretinguts que et mantenen atenta a tota la història. És una novel·la que et farà preguntar: Qui ets tu en aquest univers infinit?

Malgrat que les rutines ens donen estabilitat i tranquil·litat a totes, és la nostra capacitat d’adaptació i de tolerància al canvi, el que ens permet continuar evolucionant i caminar endavant.