Com serà la vida d’aquí a 10 anys? Al ritme que avança la tecnologia, és difícil de predir fins i tot per als experts. No obstant això, els estudis ja dibuixen un 2030 amb una clara implicació de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit econòmic, tant en la ja consolidació de propostes de part de start-ups que ara ens semblen grans disrupcions, com en grans empreses de sectors tradicionals que hagin culminat la seva transformació. Per això no ha de sorprendre que ja es pugui quantificar en 15.000 milions de dòlars el PIB mundial que generarà la IA, segons l’últim estudi d’IBM. I Catalunya vol posicionar-se com un territori clau en l’ecosistema amb la creació del Centre d’Innovació en Dades tecnològiques i Intel·ligència Artificial (CIDAI).

L’objectiu del nou organisme és transferir tot el coneixement al voltant de l’explotació de dades i la IA al teixit empresarial, l’administració pública i la ciutadania; potenciar la creació d’una comunitat d’experts en la matèria; promoure l’ecosistema de recerca i investigació tecnològica català per situar el territori com un hub de referència a Europa.

El CIDAI està impulsat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center, el Centre de Visió per Computació, Eurecat, Everis, Fundació i2CAT, Microsoft i SDG Group.

Transformació tecnològica i cultural

Potser la salut és el sector que més clar ha deixat, amb la pandèmia, que té molt a dir, però les TIC, ciberseguretat, finances, indústria, retail, turisme també són sectors amb molt potencial de millora amb la IA. “Catalunya té un grau de maduresa en la tecnologia comparable amb el dels Estats Units o el Japó”, ha afirmat el cap de Dades i Intel·ligència a Europa d’Everis, David Pereira, en el debat de presentació de l’organisme. I és que al territori català el compte enrere ja s’ha posat en marxa. En els últims mesos s’ha posat en marxa l’Observatori Epidemiològic per preveure pandèmia i s’ha iniciat una col·laboració entre el Barcelona Supercomputing Centre i l’Hospital Clínic per crear una eina que pugui predir l’evolució dels pacients de covid-19 amb intel·ligència artificial.

Pereira: “Catalunya té un grau de maduresa en la tecnologia comparable amb el dels Estats Units o el Japó”

“Vam aconseguir que el software empresarial s’alineés amb el negoci, ara hem de fer el mateix amb la intel·ligència artificial”, ha assenyalat Pereira, un procés que el soci de SDG Group August Mabilon ha assegurat que anirà acompanyat d’un canvi cultural: “Usar la IA no és un repte, sinó que el repte és entendre-la perquè no és només un canvi tecnològic”. Des del seu punt de vista, cal fer pedagogia perquè les organitzacions reflexionin al voltant de les oportunitats que generen les innovacions, posar en marxa projectes, equivocar-se i tornar-ho a intentar. “No es tracta de copiar i aplicar, sinó d’aprendre”, ha sentenciat. També ha reclamat que es treballin les dades de manera transversal i col·laborativa, enteses com “un actiu transparent i accessible per a tothom per millorar”.

La IA més enllà del món digital

L’aplicació de la tecnologia no es queda únicament en el camp digital, encara que sigui en sectors diversos. Un exemple clar és la supercomputació, un camp del qual n’ha parlat el director del BSC, Josep Maria Martorell: “El clima i la biomedicina són dos camps potencials. Podem reescriure alguns codis de supercomputació per córrer amb arquitectura en IA i ser més potents? I en medicina, amb la tecnologia podem ajudar els pacients i fer millors diagnosis mèdiques. Hi ha molta indústria que té interessos per desenvolupar noves tecnologies pràctiques i millorar l’atenció al client”.

Tot un potencial que es dona també en la visió per computació. La IA no és una novetat en el sector, però sí que ha generat un canvi. “Hem evolucionat cap a projectes més ambiciosos on no prestem només solucions, sinó que les empreses porten projectes de coinnovació on el seu personal d’i+D treballa amb el nostre equip d’i+D”, apunta el director del CVC, Josep Lladós, “estem reestructurant l’ecosistema català de visió per computador”.

Figuerola: “La convergència de tecnologies és vital. Només cal pensar en el 5G, que suma alta velocitat, baixa latència, temps real...”

En l’àmbit industrial, l’aplicació de la intel·ligència artificial ja ha donat bons resultats en la millora de processos industrials o monitoratge d’indicadors en les empreses a través dels algoritmes. “Són projectes que ens estan donant coneixement i capacitat en l’ús de les tecnologies del món, sobretot en tot l’entorn del deep learning”, ha apuntat el director de l’àrea de Tecnologies Digitals de l’Eurecat, Joan Mas, qui ha esmentat la robòtica programàtica com un dels camps en desenvolupament que més pot ajudar la indústria a dirigir la tan esmentada transformació cap a un canvi efectiu.

Tecnologies en convergència

La presentació, i constitució del CIDAI, compta amb organismes que representen sectors punters com són la supercomputació, la visió per computació i la indústria. “És una mostra de com la convergència de tecnologies és vital”, ha defensat el cap de tecnologia de l’àrea d’Innovació de la Fundació i2CAT, Sergi Figuerola, “només cal pensar en el 5G, que suma alta velocitat, baixa latència, temps real... res d’això es pot aconseguir sense intel·ligència artificial i la suma de les potencialitats de les tecnologies”.

En aquest sentit, Figuerola ha destacat “l’ecosistema dinàmic, els salaris competitius, les universitats i centres de recerca, el sector privat digital creixent, i l’administració alineada en temes digitals” com a elements que poden ajudar Catalunya a esdevenir un referent en intel·ligència artificial al sud d’Europa. Però no tot són bondats, i ha lamentat que falten “head quarters d’empreses digitals que donin sobirania” i ha demanat més esforços per captar inversió estrangera per impulsar la recerca i la transferència tecnològica.