En un món tan tecnificat com el que vivim, la demanda de materials semiconductors per crear aparells electrònics és cada vegada més elevada, fins al punt que els recursos naturals emprats habitualment, com el coure o el silici, no són capaços de cobrir-la. És en aquest context que neix el projecte MADRAS, una iniciativa coordinada pel centre tecnològic Eurecat que busca solucionar aquesta necessitat a través de la plastrònica, una disciplina que es basa a imprimir dispositius electrònics en peces de plàstic.

El projecte MADRAS és finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea i es basa en la creació d’uns materials lleugers, prims i flexibles que, en comptes de fer servir recursos naturals, imprimeixen els components electrònics amb tintes avançades sobre superfícies de plàstic o nanocel·lulosa. “Aquesta tecnologia d’avantguarda no només ha augmentat la resistència a la humitat i al desgast, sinó que també ha permès afegir connectors fets a mida”, assegura la promotora tecnològica de la Unitat d’Impressió Funcional i Dispositius Integrats d’Eurecat, Cristina Casellas.

Segons la coordinadora de MADRAS i cap de projectes d’Eurecat, Rosa Araujo, aquesta iniciativa “ha establert una metodologia de fabricació d’alta velocitat que garanteix un procés escalable i competitiu”, la qual cosa pot ajudar a accelerar l’adopció dels dispositius electrònics impresos. De moment, la iniciativa ha testejat amb èxit aquesta tecnologia en tres productes: una etiqueta per a la indústria de l’embalatge que permet geolocalitzar productes sense fer servir bateries; un lector biomètric basat en fotosensors per identificar usuaris per al sector de la mobilitat elèctrica, i un mòdul fotovoltaic elèctric que està integrat en una peça de plàstica.