La Terra és cosa de tots i totes

La literatura és una bona via per reflexionar sobre com podria ser el món si no es prenen mesures adequades per frenar el canvi climàtic

Categories:

Marta Clua

‘Un final’ narra un final apocalíptic del món, mentre que ‘Diatomea’ planteja un futur on l’aigua és l’origen dels problemes
‘Un final’ narra un final apocalíptic del món, mentre que ‘Diatomea’ planteja un futur on l’aigua és l’origen dels problemes | Stokpic / Pixabay

Som plenament conscients que de planeta on viure només en tenim un (almenys de moment) i s'ha fet evident que no l'estem tractant com es mereix. Després de patir un estiu amb temperatures infernals, sembla que també patirem un hivern d'extrems. La temperatura de l'aigua del mar puja, els pols es desfan, els recursos naturals s'esgoten, les fonts d'energia tradicionals no són infinites. El nostre planeta Terra no és una font inesgotable de tot el que necessitem i això ens hauria de fer pensar i reflexionar a tots i a totes. Malgrat que encara hi hagi qui pensi que som una colla d'exagerats, la realitat ens colpeja durament i ens interpel·la a fer una actuació conjunta, però de debò i sense dubtar. Les energies renovables van guanyant terreny, potser massa a poc a poc, però desitjo que agafin embranzida d'una vegada per totes i això canviï el rumb del nostre planeta. Per això són importants, novel·les com les dues que us proposo, que ens ofereixen una visió prou impactant del futur que ens espera.

La fi del món a les nostres mans

Ja coneixem moltes històries on se'ns planteja un futur apocalíptic i sense esperança, però hi ha una novel·la amb tocs originals que obliga el lector a pensar constantment si som a temps d’evitar un futur terrible com el que explica. Aquesta és Un final de J.P. Sansaloni, editat aquest 2021 per Raig Verd.

La història ens situa en un futur inconcret, en un món decadent i apocalíptic on una pluja àcida va fonent tot el que toca, i on les persones s'han convertit en éssers egoistes (però molt), i on unes pastilles màgiques permetem experimentar les millors (i també les pitjors) emocions i vivències. Pot ser interessant creure que una píndola ens permeti viure un moment històric clau o posar-nos en la pell d'aquells que admirem. Tot plegat, per fugir d'una realitat que no és la que volem, per saciar una insatisfacció constant o perquè els mitjans ens fan desitjar alguna cosa més que no tenim.

Enmig d'aquest món apocalíptic, trobem a una científica que busca crear la fórmula definitiva per a aquestes píndoles i a un home que va caminant pels carrers sota la pluja àcida buscant alguna cosa més.

'Un final' genera preguntes sobre la manipulació, la corrupció, el canvi climàtic i del dubte de si som a temps d'evitar un món com el que narra

Un final critica durament temes com la manipulació dels mitjans, la corrupció, el canvi climàtic o el continu creixement insostenible, però també planteja més preguntes que no pas respostes. Molt interessant l'epíleg al final del llibre, que reflexiona sobre si encara som a temps d'evitar finals com el que ens planteja la novel·la.

L'aigua com a font de problemes

L'aigua sempre s'ha associat a la font de la vida, eperò en aquesta segona proposta literària passa a ser el problema principal del planeta. Davant la situació, a Diatomea de la Núria Perpinyà i editat aquest 2022 per edicions la Magrana, una colla de científics fan una proposta d'allò més inversemblant per tal de salvar-lo.

La història se situa al segle XXIII, no hi ha guerres ni tampoc el menjar tradicional, els robots són membres de les famílies i tots els polítics són dones. En aquesta societat futura, el poder de la creativitat infantil està considerat un bé per a la societat. De manera que ara, la seva nova manera de veure el món i d'enfocar l'existència té un paper decisiu en la ciutadania. L'elecció que només les dones siguin polítiques és una decisió que va sorgir dels infants, ja que van considerar que les dones són molt menys violentes i que, per tant, volen menys conflictes. Així que si els polítics són només dones, hi haurà menys guerres, menys violència i menys morts. Són els arguments dels nens els que tenen un alt impacte en la societat i els que van conformant el nou món.

Podria semblar una societat perfecta, però no ho és. El canvi climàtic ha portat devastadores inundacions que assolen la terra. Per aquesta raó, en Bekele Jenklin, físic que per culpa d'unes inundacions ha tingut una terrible pèrdua, proposa una solució radical: eliminar tots els mars i també els núvols. Creuen que la culpa de tot plegat és de l'aigua i, per tant, si l'eliminen del planeta, no patiran tant. Al llarg de la novel·la, aquesta proposta es va materialitzant en un pla sobre com dur-ho a terme, però s'acabarà acceptant aquesta terrible idea?

'Diatomea' planteja un futur on l’aigua lluny de ser font de vida es tradueix en la principal font dels problemes

Ens trobem en un futur on la tecnologia és un element clau del dia a dia. Es presenten els robots domèstics totalment integrats en les famílies, l'alimentació s'ha modificat totalment i la ingesta de productes tradicionals ha quedat substituïda per comprimits que contenen tot el necessari i que venen determinats en funció de les teves necessitats. S'ha erradicat l'obesitat, el colesterol, l'anorèxia, la càries... totes les malalties relacionades amb alimentació incorrecta. També es parla de tractaments per separar la memòria dolenta de la bona i per esborrar les coses que fan mal.

Diatomea és una novel·la d'intriga i aventura amb molta imaginació que dibuixa d'un món similar al que tenim ara: amb empresaris corruptes, polítiques populistes, científics il·luminats, però també d'optimistes i resilients que lluiten amb esperança per continuar mantenint el nostre planeta ben blau.

Malgrat que totes dues històries són distopies, i esperem que no ho patim mai, interpel·len a la nostra responsabilitat per tal d'evitar situacions límit i sense retorn com les que ens plantegen.

Etiquetes