En pocs dies arriba la festa literària de l'any, Sant Jordi, la celebració grossa on els llibres en són protagonistes. Durant un dia a l'any, els carrers s'omplen de títols diversos i trobem escriptors i escriptores somrients promocionant-los. Malgrat que comprar llibres sigui una activitat que es pot dur a terme durant tot l'any, el 23 d’abril continua essent el dia de referència per ampliar les biblioteques de petits i grans. Així que si us falta inspiració, aquí teniu algunes propostes de lectures ben diverses que combinen ciència i tecnologia. Hi ha un parell de clàssics, un parell de reculls de relats i un parell de novetats.

Si us agraden els clàssics

Hi ha qui diu que cal haver llegit els grans clàssics per tal de tenir un bon criteri literari. Evidentment, això és una opinió, però el que és ben cert és que llegir-ne algun de tant en tant resulta d'allò més interessant i enriquidor. A mi em va passar amb Frankenstein de la Mary Shelley, amb la traducció que recentment ha fet en Quin Monzó per a La Butxaca.

La història és sobradament coneguda: el doctor Frankenstein, impulsat per la seva gran passió científica, dona vida a un ésser d'aspecte deforme. El monstre, en principi, és una criatura tendra i generosa, però el rebuig de la gent el transforma i comença a omplir de desgràcies la vida del seu creador.

‘Frankenstein’ situa l’ètica i la responsabiliat de la innovació com a eix central del relat

El més sorprenent d'aquesta obra mestra és la seva jove escriptora, nascuda a principis de segle XIX a Anglaterra, que va ser criada envoltada de llibres i d'intel·lectuals. Shelley va tenir una vida dura i difícil, però sobretot una ment brillant per compondre una obra que ha perdurat amb els anys i s'ha convertit en un símbol.

Frankenstein va encetar el debat sobre la responsabilitat i els límits ètics de la ciència. Amb un llenguatge romàntic, ple de descripcions voluptuoses de paisatges i de sentiments, l'autora deixa una gran obra filosòfica que va més enllà del mite que tots coneixem.

Si teniu un esperit jove

Segur que tots recordem aquella novel·la juvenil que tant ens va marcar, i és una meravella comprovar que hi ha joves editorials catalanes que s'han encarregat de reeditar-les amb noves traduccions per apropar aquestes grans històries a nous joves lectors. La que us recomano és una delirant història de ciència-ficció que, si no coneixeu encara, us encantarà: El dia dels trífids de John Wyndham i reeditada en català per L'Altra tribu.

Aquest llibre ens explica la història d'en Bill Masen, que es troba en un hospital de Londres amb el cap embenat i que per aquesta raó s'ha perdut la pluja de meteorits més espectacular que s'hagi pogut veure mai (o això li diuen). Però quan finalment es treu les benes dels ulls, es troba que un estrany silenci plana sobre la ciutat i als carrers només hi ha persones cegues que volten desorientades i que fugen dels trífids, unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d'alçada. Així i tot, no es troba sol, es toparà amb la Josella, una altra afortunada que també ha conservat la vista, i junts miraran de sobreviure, conscients que el món que coneixien no fa ni 24 hores ha desaparegut per sempre.

‘El dia dels trífics’ proposa un relat de ciència-ficció equiparable al 'Mecanoscrit del segon origen’

La novel·la es va escriure el 1951 i planteja un futur en un món que s'ha de reinventar. He llegit en alguna ressenya que Manuel de Pedrolo es va inspirar en aquesta obra per fer el seu Mecanoscrit del segon origen (publicat el 1974). Sigui veritat o no, aquesta literatura juvenil i fantàstica porta implícita una bona dosi de crítica social i això sempre és d'agrair.

Si busqueu diversitat de veus

M'agrada descobrir noves autores, escoltar noves veus sempre em sembla una proposta enriquidora. Per això, vaig trobar excel·lent una proposta que es va publicar el febrer del 2020 de la mà de l'editorial catalana Les males herbes: Extraordinàries, que recull quinze relats inèdits d'autores que encara no havien escrit una primera novel·la en el moment de la publicació d'aquest recull. En ell, llegim les veus de Maria Arazo, Elena Bartomeu Magaña, Àngels Blasco Ros, Roser Cabré-Verdiell, Esperança Carrió, Eva Espinosa, Gemma Martí O'Toole, Anna Martínez, Inés MacPherson, Muntsa Mimó, Gemma Nafria, Elena Polanco, Aina R. S, Laura Tomàs Mora i Cristina Xifra.

Al llibre s’hi poden trobar paradoxes tecnològiques, detectius hàptics, marcians o futurs distòpics. Són històries que eixamplen els límits de les literatures de la imaginació i capgiren les convencions per oferir una perspectiva nova, més actual i més atractiva. És difícil escollir-ne un, però destacaria tres. El primer és "Soc la llevadora" de la Roser Cabré-Verdiell, una distopia futurista sobre una societat estructurada per controlar la superpoblació mundial. El segon es titula "Neat" i és d'Inés MacPherson, el qual parla de l'ús la cirurgia estètica per posar més guapes les persones i que fa esgarrifar. Finalment, la inquietant "L'univers al seu ulls" d'Elena Polanco, que parla de mons paral·lels en els llocs més insospitats.

‘Extraordinàries’ recull 15 històries que reflexionen al voltant de temes com els mons paral·lels, el control de les persones o la superpoblació

Són breus pinzellades d'autores que prometen molt. El fantàstic català té un futur prometedor i té nom de dona, d'això n'estic convençuda.

Si us agraden els relats breus

Vaig descobrir a l'Anna Starobinets fa un parell d'anys amb la lectura Tienes que mirar, que em va fer posar els pèls de punta. El llibre destacat per a aquest Sant Jordi es va publicar al 2013, però no ha estat fins 10 anys més tard que no l'hem pogut gaudir en català. El títol en qüestió és La glàndula d'Icar. El llibre de les metamorfosis, editat per Maimes. El títol es presenta com un recull format per set relats totalment diferents, però amb un nexe en comú: situacions més o menys quotidianes amb girs totalment inesperats i impactants, i uns finals pertorbadors. Per a mi, n’hi ha tres que cal mencionar.

El primer relat, que dona nom al títol del recull, planteja un futur on la societat espera un determinat comportament dels homes enfront del que la seva genètica els pot atorgar. Per tal de controlar-los, se'ls proposa una senzilla intervenció que pot tenir (i té) efectes devastadors en ells. El segón és "Pastures delicioses", que tracta sobre el tràfic de cossos de persones, un tema força inquietant. I la darrera història, i la més llarga de totes, és "Tranx", que proposa una terrorífica reflexió sobre la mala influència de les pantalles en els infants.

'La glàndula d’Ícar’ és la proposta d’Anna Starobinets per portar el lector al límit de la reflexió de la introducció de la tecnologia a la societat a través de set relats

Històries que neguitegen, que incomoden, que angoixen i, sobretot, que no et deixen indiferent. Pot recordar a la sèrie Black Mirror, ja que tots els relats parlen de futurs pròxims per veure quina serà la relació entre les persones i la tecnologia. La proposta convida a reflexionar sobre la societat tecnològica que estem creant entre totes i sobre quins límits hi hauríem de posar per evitar algunes de les situacions que es plantegen.

Si busqueu una novel·la original

Una de les novetats recomanables d’enguany és el Premi Imperdible a la millor novel·la de ciència-ficció en català d'aquest 2023: Mare d’Isabel del Rio i editat per Specula. La història situa els lectors en un futur incert, on sembla que la vida a la Terra ja no és possible i una part de la humanitat, dones i nens, són enviats a l'espai en una mena de càpsules espacials per garantir la continuïtat de l'espècie humana.

La Penèlope viatja amb el seu fill Lluc, havent abandonat al seu marit David al planeta. A les càpsules es preveeix les persones d’aliment i formació per garantir la seva supervivència, i un cop al mes se’ls garanteix una visita a una estació especial. A l’arribada de la majorai d’edat del nen, aquest es troba amb la possibiliat de decidir què fer amb el seu futur. Escull formar part del Reclutament, que pretén enviar-lo a Saturn, un lloc del qual ningú ha tornat. Davant el futur que se li preveu al seu fill, la Penèlope no pot fer-ne res... o potser sí.

‘Mare’ d’Isabel del Rio parla de la fi del món i de la construcció d’una nova civilització que ha de garantir la seva superviviència

El llibre parla de la fi del món, de les primeres civilitzacions, de com organitzar-se per garantir la supervivència, i ho fa incorporant conceptes de múltiples dimensions i universos paral·lels. Una de les lectures més inquietants i innovadores que he llegit mai.

Si sou una mica nostàlgics

Viatjar en el temps sempre és un dels grans desitjos de la humanitat. Malauradament, fins al moment, aquestes aventures queden relegades al món literari. El mar de la tranquil·litat, d’Emily St. John Mandel amb la traducció de la Maria Rossich i editat per Chronos, és una de les joies publicades aquest 2023 parla d'això i de molt més.

El 1912, Edwin St. Andrew busca una nova vida en una colònia britànica després de ser exiliat per la seva família. El 2020, Mirella busca la responsable de la mort del seu marit. El 2203, Olive Llewelyn, autora d'exit, viatja per la Terra promocionant la seva novel·la, que encara que ella no ho sap, serà profètica. El 2401, el detectiu Gaspery-Jacques Roberts rep l'encàrrec d'investigar una anomalia en el temps. Aviat descobrirà que les seves accions poden canviar el rumb de la història. Encara que al principi puguin semblar històries sense relació, la melodia d'un violí tocada en una termina aeroespacial les farà connectar en una trama molt interessant i mot ben lligada.

‘El mar de la tranquil·litat’ proposa l’ordre com a resposta al caos, però un ordre sorgit arran de la tecnologia i la ciència

El mar de la tranquil·litat especula què passaria si en determinat moment, i gràcies als avenços científics, poguéssim ordenar el caos natural de la història. Som davant una novel·la de ciència-ficció amb un punt d'intriga molt interessant que et manté alerta en tot moment.