Es parla de 5G des de fa anys, i ara fins i tot hem fet el pas al 6G. Però la realitat és que la connectivitat de cinquena generació encara es concentra de manera gairebé exclusiva en l'ecosistema B2B. Les empreses estan treballant per traslladar-lo a l'usuari, tot i que encara no s'han aconseguit solucions massives que suposin un abans i un després per al ciutadà de peu. Per això el sector ara es troba amb el repte de convertir aquest context de negoci entre empreses a "l'hora dels serveis". Així ho ha expressat el CIO i director de connectivitat de la Fundació Mobile World Capital, Eduard Martín, en la taula rodona organitzada pel Cercle Tecnològic per debatre l’estat de les telecomunicacions a Catalunya, on s’ha demostrat l’avinença en qüestions com la robustesa del país en el desplegament de la fibra òptica.

La fortalesa del sistema de la xarxa de telecomunicacions catalana no és una simple percepció dels integrants de la indústria, sinó una realitat avalada per les xifres. D’acord amb el darrer Digital Economy society Index (DESI), que compara la posició de Catalunya en aspectes de transformació digital amb els estats de la Unió Europea, el Principat és el tercer territori amb millor connectivitat del continent, només per darrere de Dinamarca i els Països Baixos. “Tenim una situació d’estesa encomiable i una situació de preu molt satisfactòria per l’usuari final. A partir d’aquí, el que hem d’afegir, amb l’ajuda de l’administració, són capes de servei”, ha assenyalat el director territorial B2B d’Orange, Víctor Vera.

Això no obstant, l’ús del 5G s’ha limitat fins ara al món del B2B. “A qui realment interpel·la és a tot l’ecosistema empresarial: la salut, el sector agroalimentari, la indústria automobilística… a tots”, ha deixat ben clar el director comercial d’administracions públiques de Vodafone, Alejandro Carballo. Per a l’executiu, la capa amb més velocitat de la nova generació de connectivitat “aporta molt poc” a escala de consum ciutadà, una visió amb què coincideix el director corporatiu general de Parlem, Ignasi Tribó: “Una persona del carrer, amb el mòbil amb 4G ja en té prou”.

Carballo: “A qui realment interpel·la el 5G és a tot l’ecosistema empresarial: la salut, el sector agroalimentari, la indústria automobilística… a tots”

Aquest fet provoca que fora del B2B sigui molt complicat crear models de negoci sostenibles, malgrat que l’àmbit tecnològic ja es trobi en un estat prou madur com per a la seva comercialització. Un exemple clar l’identifiquem en la indústria automobilística, tal com ha exposat el director d’electrònica d’IDIADA, Abel Carbonell: “La tecnologia per evitar que els cotxes xoquin fa molt de temps que la tenim, però no hi ha manera que surti al mercat. Qui paga la infraestructura? La tecnologia ha avançat moltíssim i pot fer coses increïbles, ara ens cal convertir aquests serveis en negocis o serveis públics”.

Del pilot a la solució

Cap a on cal apuntar? El gerent d’innovació i relacions institucionals de Telefónica, Julián Vinué, ha destacat la capacitat de crear subxarxes i la col·laboració amb altres xarxes de telecomunicacions que té el 5G, a més a més de subratllar el potencial que obre en el món de les API: “L’apificació de les xarxes crearà nous negocis, el que coneixem com a network as a service, on podrem oferir noves capacitats als clients”. Per la seva banda, el cap de l’àrea d’Infraestructures de Localret, Mauro Soto, ha enumerat aplicacions com la millora de l’eficiència de l’enllumenat públic, el control de la qualitat del medi ambient o el monitoratge de soroll a la via pública com àrees on el 5G pot tenir un paper crucial. Totes elles, una vegada confirmat el seu funcionament, han de ser potenciades pel sector públic: “Les administracions han de poder actuar per escalar-los a altres municipis, de manera que puguem aprofitar els esforços que representen i garantir la seva expansió, neutralitat i no exclusivitat”.

Vinué: “L’’apificació’ de les xarxes crearà nous negocis, el que coneixem com a ‘network as a service’, on podrem oferir noves capacitats als clients”

Martín ha accentuat el fet que el 5G té molta presència dins de les tecnologies facilitadores i les constructores, però no acaba de trobar el seu lloc entre les tecnologies finalistes, aquelles que arriben realment a l’usuari. Per “deduir” aquests “serveis finalistes” es duen a terme projectes pilots, però no és una tasca fàcil. El cas de la Mobile World Capital il·lustra prou bé la situació: dels 26 casos d’ús que han desenvolupat relacionats amb el 5G, només dos han derivat en un servei, un en el món de l’atenció social i un altre en l’àmbit sanitari. “En el món de la innovació és normal el fracàs”, ha reconegut Martín, però també ha recalcat que des de la fundació continuen lluitant per convertir aquestes proves en productes per al ciutadà, ja que “fer molts pilots no té sentit si no acaben en solucions”.