L’any 2010, la Generalitat va encetar el projecte per implementar una xarxa pública de fibra òptica que connectés tots els municipis de Catalunya. La coneguda com a Xarxa Oberta ja supera actualment els 4.500 quilòmetres de xarxa, connectant 438 poblacions i 745 seus públiques. D’acord amb un estudi elaborat per l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques (OAP) de la Universitat de Barcelona (UB), la inversió que l’executiu ha destinat a desplegar aquesta infraestructura ha generat uns beneficis socials amb un valor de 161,7 milions d’euros fins l’any 2019, una xifra que triplica els costos operatius i d’inversió del projecte.

L’informe de l’OAP estima que entre 2013 i 2019 la connexió amb fibra òptica ha augmentat uns 21 punts percentuals en els municipis de menys de 10.000 habitants, una xifra rellevant si es té en compte que la cobertura mitjana el 2013 se situava al voltant de l’1%. La connectivitat de les poblacions entre 2.000 i 10.000 habitants ha estat liderada per les grans operadores, mentre que de la dels pobles de menys de 2.000 persones se n’han encarregat operadores més locals. Territorialment, la demarcació que més ha crescut en aquest àmbit és Tarragona, amb un increment del 41,7%, seguida de Girona (25,5%), Lleida (21,5%) i Barcelona (11%).

La implementació de la Xarxa Oberta també ha tingut efectes en la taxa d’atur municipal. Segons l’OAP, el projecte ha generat una reducció d’entre el 0,34% i el 0,6% d’aquest indicador, que cau al 0,13% en els municipis més petits. Aquesta reducció s’ha dut a terme especialment en el sector primari i en el sector serveis. D’altra banda, l’estudi també assegura que la fibra òptica ha provocat un augment de la competitivitat empresarial en les poblacions d’entre 10.000 i 25.000 habitants, on la infraestructura pública ha ajudat a reduir la concentració i la quota de mercat de l’empresa dominant en la regió en qüestió.