Aquesta setmana ha estat notícia que la dona més longeva del món és catalana i suma 115 primaveres. En l’entrevista li van preguntar per quina raó creia que havia arribat fins aquesta edat i va respondre que “havia tingut una bona salut sempre”. Probablement, el factor genètic ha estat rellevant, però els avanços de la ciència, la medicina i la xarxa de sanitat pública que tenim també han afavorit que pogués anar sumant anys sense problemes. Si una cosa ha perseguit la humanitat al llarg dels anys aquesta és la lluita contra el pas del temps per retardar al màxim el final de la vida. Aquest final, que seria la mort, és un dels grans enigmes. Les religions intenten donar una resposta del que hi ha al darrere, parlant d’una vida eterna lluny de la vida terrenal. La literatura ens ha obert un ampli ventall d’opcions que ens parlen del més enllà i, també, fantasieja amb la possibilitat de tornar a la vida després de la mort.

Segur un títol que ve a la memòria davant d’aquest context és Frankenstein, el monstre creat per un científic encegat per donar vida a un cos mort i que, en aconseguir-ho, se’n lamentarà eternament. Amb relació a tot això, toca presentar dues recomanacions que parlen de la vida i la mort, sobretot de com seran aquestes en les noves realitats virtualitzades. Totes dues novel·les tenen un interessant nexe: Mary Shelley, la “mare” de Frankenstein.

La vigència del mite

De ben segur que tothom coneix la història de l’origen literari de Frankenstein (la ja mítica estada de Mary i Percy Shelley a Villa Diodati, acompanyats de Lord Byron i d’altres il·lustres de l’època), però no m’hagués imaginat mai que aquesta anècdota es pogués relacionar amb una història distòpica com la que planteja la novel·la Frankissstein. Una història d’amor, de la Jeanette Winterson amb la traducció de la Dolors Udina, i editat per Edicions del Periscopi.

La novel·la transcorre en diferents fils temporals. En un, coneixerem la Mary Shelley anys abans d'escriure la seva gran obra (Frankenstein), fins al moment que finalment cobra forma. Coneixem la dura càrrega amb què conviu per no haver conegut la seva mare (la feminista Mary Wollstonecraft, que va morir a conseqüència de complicacions en el part de la Mary), com el món s'hi enfronta i la seva forta tenacitat. En un altre, trobem un món futur on els robots cada vegada van guanyant més terreny i on la intel·ligència artificial, la criogènia i la vida més enllà del cos humà són una realitat. En aquest present el protagonista serà Ry Shelley, un doctor transgènere que es veurà immers en una intensa relació plena de preguntes incòmodes. Tot i la distància entre Mary Shelley i Ry Shelley, tots dos es fan les mateixes preguntes: sobre la vida, els sentiments i la immortalitat.

Ens trobem davant d’una novel·la de ficció especulativa, que planteja moltes preguntes interessants: és possible fer reviure una persona conservant el seu cor… o el cervell?; en un futur, podrem (o voldrem) comprar intel·ligències artificials adaptades a les nostres necessitats abans que conviure amb altres persones?; som cossos, o n'existim més enllà? 

'Frankisstein' qüestiona el gènere, el llenguatge, la sexualitat i els límits de la llibertat individual, i ho fa d’una manera audaç, divertida, furiosa i, sobretot, clarivident

Virtualitzats i immortals

He de confessar que això del metavers no tinc massa clar com anirà, tot i que em genera una mica de curiositat veure cap a on evoluciona. Qui tingui també aquesta sensació, pot llegir De nou Centaure de Katixa Agirre amb la traducció de Pau Joan Hernández i editat per La Segona Perifèria.

La història ens situa en un futur on la tecnologia ha permès la cura dels càncers, el metavers s’ha estès en la societat i gràcies a unes fantàstiques ulleres de realitat virtual (les Of-tal) podem viatjar arreu del món sense moure’ns de casa i, alhora, disposar de tota la informació del que veiem sense necessitat de buscar-ho.

Per contra, el nostre planeta pateix una greu crisi climàtica i existeixen els refugiats climàtics (els e-climàtics). Aquest fet també té afectacions en els viatges, ja que desplaçar-se (físicament) resulta un autèntic luxe. Per sort, les fabuloses ulleres Of-tal permeten anar allà on es vulgui i a l’època històrica que es desitgi! A més, en aquest món virtualitzat existeixen uns vestits hàptics que ens permeten experimentar emocions a flor de pell, com per exemple, sentir un embaràs en el cos d’hum home o mantenir relacions sexuals amb d’altres. En aquest món viu la Paula Pagaldai, dissenyadora de mòduls educatius i gran defensora del metavers, on manté una doble vida molt diferent de la que té a casa.

‘De nou centaure' és una distopia futurista sobre la vida i la immortalitat, i sobre els usos i abusos de la tecnologia

Per tal de poder construir un model educatiu relacionat amb la Mary Wollstonecraft, pionera del feminisme al segle XVIII (a més de ser la mare de l’escriptora Mary Shelley), viatjarà físicament a París. Allà coneixerà ela Max Dox, una líder d’un moviment emergent que es mostra reticent al desenvolupament tecnològic i que lluita en contra de la realitat virtual i les noves tecnologies. Una nova corrent de joves que veuen abusiu l’ús que es fa de les noves tecnologies. Allí, la Paula passejarà per París reconnectant amb l’esperit de la Mary Wollstonecraft (amb la que podrà tenir una interessant conversa en el metavers) i també amb ella mateixa, per a decidir que vol fer amb la seva vida.

Una interessant distopia futurista sobre la vida i la immortalitat, però també sobre els usos i abusos de la tecnologia. La tecnologia ens ha d’ajudar, però no ens pot dominar. Les opcions que ofereixen les plataformes virtuals ens pot permetre gaudir d’altres vides diferents de la nostra, però no ho oblidem mai que de vida, fins al moment, només en tenim una i es troba en el món terrenal i no en el virtual.