#RIPTwitter, #GoodByeTwitter, Twitter 2 i #CierraTwitter protagonitzen les tendències de la xarxa social de l’ocellet blau aquest divendres. D’ençà que Elon Musk va tancar la compra de l’empresa a mitjan octubre, Twitter ha experimentat una sèrie de canvis que han alertat la seva comunitat i l’han conduït a buscar alternatives en cas que la plataforma acabi tancant. Però com hem arribat fins aquí?

La història es remunta fins a l’abril de 2022, moment en què Musk va convertir-se en accionista majoritari de la companyia. El magnat sud-africà, que sempre ha estat molt actiu a la plataforma, ja feia temps que qüestionava públicament algunes de les accions i funcionalitats de Twitter, especialment relacionades amb la llibertat d’expressió. Després d’un procés que es va allargar durant diversos mesos i litigis legals, la compra del 100% de l’empresa es va tancar el 27 d’octubre. Una de les situacions que va complicar la situació va ser que, segons el nou propietari, el nombre de comptes falsos de la plataforma era molt més elevat del que s’havia notificat.

the bird is freed

— Elon Musk (@elonmusk) October 28, 2022

Pel professor dels estudis d'Informàtica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) César Córcoles, la problemàtica actual es troba ja en el mateix procés d’adquisició de l’empresa: “Musk es va comprometre a una sèrie de coses que eren vinculants legalment i el posaven en una situació molt incòmoda en un moment en què la seva disponibilitat d’efectiu i les seves necessitats eren molt diferents”. L’expert en productes digitals considera que el magnat va “pagar massa” per Twitter, una plataforma que “mai ha demostrat que monetitzi bé i doni ingressos a través de la publicitat”.

Ja com a màxima autoritat de l’entitat, una de les primeres decisions que va executar Musk va ser la d’acomiadar els principals directius de l’empresa: el fins aleshores conseller delegat, Parag Agrawal; el director financer, Ned Segal; la responsable de l’àmbit legal i de les polítiques de Twitter, Vijaya Gadde, i el conseller general, Sean Edgett. Posteriorment, el nou propietari va dissoldre el consell d’administració de la companyia i va assumir personalment la direcció total.

El verificat de pagament i la suplantació d’identitat

Ja amb plens poders, la prioritat de Musk amb Twitter es va orientar a dues qüestions principals: augmentar els ingressos de la plataforma a curt termini, i lluitar contra els bots i comptes falsos. La solució amb què va decidir afrontar ambdós temes és la insígnia de verificació, el petit tic blau que apareix al costat del nom d’alguns usuaris per acreditar que són la persona o entitat que diuen ser. El magnat va convertir aquesta característica en una opció de pagament dins de la subscripció de Twitter Blue, que passaria a costar 8 dòlars mensuals.

Tanmateix, la jugada no ha acabat de sortir com es preveia. La proposta ha estat àmpliament criticada per la comunitat de la xarxa social i per personalitats d’arreu del món, que al·leguen que aquest moviment desvirtua la funció original de la insígnia i permet que qualsevol pugui fer-se passar per gent famosa. Entre les interaccions més reconegudes ha destacat la conversa mantinguda entre Musk i l’escriptor de novel·les de terror Stephen King, en què el primer tractava de justificar-li el preu de la subscripció.

We need to pay the bills somehow! Twitter cannot rely entirely on advertisers. How about $8?

— Elon Musk (@elonmusk) November 1, 2022

Aquesta mesura ha anat activant-se i desactivant-se amb el pas dels dies, amb iteracions constants en la seva morfologia. Originalment, el tic blau de pagament era indistingible del que s’havia utilitzat fins ara. Després, es va afegir un desplegable que feia que, quan un usuari clicava la icona, s’especificava si aquell usuari havia pagat per ella o si la tenia per ser una personalitat pública. El moviment més recent ha estat afegir una nova icona, sota el nom d’usuari d’entitats i mitjans de comunicació, que especifica que es tracten de comptes oficials. Amb tot, Musk va anunciar el passat dimecres que rellançarien la nova funcionalitat el 29 de novembre per assegurar-se que funcioni com cal.

Canvis interns i acomiadaments

Tots aquests canvis de funcionalitats s’han anat implementant a mesura que Musk ha capgirat de dalt a baix la infraestructura i l’organització dins de Twitter. “Ha imposat unes maneres de treballar que a Tesla li han funcionat per una sèrie de circumstàncies, però que quan ha canviat a una altra empresa, no li han funcionat”, considera Córcoles. “De sobte, a molts treballadors els canvies la manera de fer; i d’un entorn de treball prou agradable, raonable i competitiu amb la resta d’empreses tecnològiques de la zona, els exigeix que es passin 40 hores, i si pot ser, més, a l’oficina”, afegeix l’expert.

Twitter ha eliminat el teletreball i ha acomiadat més de la meitat de treballadors de la plantilla durant el darrer mes

Paral·lelament al canvi de condicions laborals, a principis de novembre Musk va executar una reducció dràstica de la plantilla de treballadors, que ha passat de 7.500 persones arreu del món a gairebé la meitat, un moviment que va justificar al·legant que la companyia “perd quatre milions de dòlars al dia”. Dues setmanes més tard, el passat dimecres, el propietari va enviar un ultimàtum per correu electrònic als seus treballadors, en què els demanava comprometre’s amb una alta intensitat per construir un “Twitter 2.0 trencador”, o bé acceptar un acomiadament amb una indemnització de tres mesos de sou. Davant d’aquesta situació, centenars d’empleats han optat per marxar de Twitter, i aquest divendres l’empresa ha comunicat a la seva plantilla que tancaria totes les oficines fins al dilluns vinent.

It’s been a ride pic.twitter.com/0VDf5hn2UA

— Matt Miller (@brainiaq2000) November 17, 2022

Tancarà Twitter?

Amb aquest context, molts usuaris de la xarxa social han començat a plantejar-se seriosament que Twitter desaparegui o deixi de funcionar en els pròxims dies. És un pensament raonable? Córcoles creu que és una possibilitat a considerar: “Fa 12 anys, quan Twitter estava creixent, de tant en tant apareixia el logo d’una balena, la Fail Whale de Twitter, que anunciava que el sistema havia caigut. A mi no m'estranyaria que en 15 dies ens trobéssim que el sistema es torna inestable o que comença a fallar”. L’expert argumenta la seva posició al·legant que “hi ha tota una sèrie d’infraestructures que s’han de gestionar i actualitzar, i moltes de les persones que s’ocupaven ja no hi són”.

El que està clar és que, en cas que la plataforma acabés tancant, afectaria greument la feina de determinats sectors econòmics. “Podríem patir pels influenciadors. A Twitter n’hi ha, però no és el mateix que a Instagram o TikTok. Aquesta gent, si depenia força de Twitter, naturalment tenen un problema. Jo ara mateix estaria corrent per explorar totes les alternatives possibles”, assenyala Córcoles, una situació que també ha generat preocupació entre professionals de l’art digital, divulgadors i, en general, persones i entitats que han construït la seva presència digital al voltant d’aquesta xarxa social.

Córcoles: “Mastodon és com arribar a una ciutat nova, plena de barris, i has de mirar on busques pis sense tenir gaire informació”

Seguint el consell de Córcoles, recentment la comunitat ha estat cercant alternatives a Twitter, i Mastodon s’ha erigit en la principal opció. Aquesta plataforma ofereix una experiència similar a la de Twitter, però sustentada en una estructura descentralitzada basada en servidors que qualsevol persona pot crear, amb les seves pròpies regles. “És com arribar a una ciutat nova, plena de barris, i has de mirar on busques pis sense tenir gaire informació”, compara l’expert, un punt de vista “federat” que fa que sigui, “més resistent a coses com la compra per part de Musk, però també ho fa una miqueta més complicat pels usuaris molt acostumats a la interfície de Twitter”. Amb tot, el principal problema que identifica és l’anomenat efecte xarxa: “Jo me’n puc anar de Twitter a Mastodon, però si no se n’hi va la gent que jo segueixo i la gent que em segueix, Mastodon serà funcionalment prou equivalent, però construir de nou la xarxa no serà fàcil”.

Sigui com sigui, el professor de la UOC creu que “si hi ha una diàspora forçosa o voluntària, segurament no anirem tots a un lloc, sinó que anirem buscant comunitats diferents i viurem en un model de xarxa social diferent”. Un model que, s’aventura a teoritzar Córcoles, pot inspirar-se en la internet anterior a les xarxes socials: “Twitter va acabar amb la blogosfera i va matar molts blogs, potser ara tornem als blogs i a tenir lectors d’RSS”.