Millorar les capacitats humanes a través dels avenços científics i tecnològics sempre ha estat un dels objectius de tota investigació en l'àmbit de la salut. Les primeres lents de contacte van suposar una revolució per a les persones que havien de dur ulleres sempre, mentre que els implants coclears van produir una millora substancial en la vida de les persones sordes o amb greus problemes auditius. Les pròtesis biòniques volen seguir el mateix camí i s'aproximen cada cop més als moviments naturals del cos. Malgrat totes les millores, la ment humana continua essent la gran desconeguda. Entendre-la, accedir-hi o, fins i tot, modificar-la són grans reptes sense resoldre. Es pot comprovar amb l’alzheimer, la principal causa de demència al món. La intel·ligència artificial ja treballa en la seva detecció precoç, però encara no som capaços d'aturar-la amb contundència. De les millores que ens pot aportar la tecnologia, però també dels riscos que podria suposar, parlen Marta Carnicero i Daniel Keyes a través de les seves novel·les.

Eliminar els records incòmodes

Quantes vegades hem desitjat oblidar una mala experiència? Hi ha qui diu que de tot se n'aprèn, però no tothom hi estarà d’acord. Algunes situacions són tan dures que tan de bo ningú les hagués de viure o fos possible esborrar-les de la ment. Això és precisament el que materialitza Marta Carnicero Hernanz al llibre Coníferes, editat per Quaderns Crema.

La novel·la presenta en Joel, habitant de les Walden, una comunitat idíl·lica en plena natura que rebutja les noves tecnologies i advoca per una vida fidel als costums d'abans. Amb el propòsit d'acostar-se a l'Alina, una veïna nova que acaba d'arribar, en Joel comença a enviar-se cartes a si mateix a casa d'ella. Tot va bé fins que un dia rep una carta que sembla indicar que algú més sap l'engany que en Joel està duent a terme i punta a estar disposat a separar la parella. A poc a poc, el protagonista es veu atrapat en un inquietant laberint de miralls on el seu reflex sembla adquirir vida pròpia mentre lluita per agafar les regnes del seu destí.

‘Coníferes’ reflexiona sobre les vivències que ens formen com a persones i sobre l’impacte d’esborrar els pitjors records

La història d'en Joel i l'Alina parla de l'amor, de la identitat i dels records (i de la seva pèrdua, voluntària o no). La història es situa en una comunitat utòpica en plena de natura, les Walden i, curiosament, en un món on els avenços científics són capaços d'esborrar els records de manera voluntària, però amb greus efectes secundaris.

Millorar la nostra intel·ligència

Segur que alguna vegada tothom ha desitjat ser més llest o més intel·ligent, però quina és la intel·ligència a la qual es vol aspirar? Habitualment, quan es parla d'algú molt intel·ligent, es relaciona amb el fet que és algú que té una gran capacitat d'aprendre o de retenir informació, és a dir, es mesura l'agilitat mental o la memòria.

‘Flors per l’Algernon’ parla de les limitacions intel·lectuals i emocionals, dels dilemes ètics de la ciència i de la importància de ser acceptat en la societat i per un mateix

Què passaria si es pogués modificar la ment de manera artificials per aconseguir aquest objectiu? D’això parla la novel·la Flors per l'Algernon d'en Daniel Keyes, amb la traducció de Pep Verger i editat per Les Altres herbes. Publicat per primer cop el 1966, s'ha reeditat en català aquest passat 2021.

En Charlie Gordon és un home jove amb discapacitat mental que explica al seu dietari amb les paraules pròpies d'un nen que aprèn a escriure quines són les dificultats del seu dia a dia. Les escriu en Charlie persona tendra i afable que sap fer-se estimar, que s'esforça molt per ser com tothom. Però un dia uns científics li proposen d'operar-se per ser com la resta. Només han de fer-li una petita intervenció al seu cervell, que a banda de ser un gran avenç científic, li augmentarà la seva intel·ligència. Els científics han fet les proves amb l'Algernon, un ratolí de laboratori, i els resultats han estat exitosos, així que en Charlie accedeix a operar-se. Després d’això, la vida li canvia completament, però a millor?