“La tecnologia és a la nostra vida des de fa molts anys. L’agricultura, el vapor, l’electricitat... són tecnologia perquè ens permeten viure millor. Ara les empreses diuen que volen digitalitzar-se, jo diria que el que volen és millorar i fan servir les eines que tenen al seu abast, que ara són digitals”. I és que no ens n’adonem, però la innovació tecnològica ha estat entre nosaltres des del primer minut de vida, per això l’expert en Internet i president de la Fundació .cat, Genís Roca, prefereix parlar de recursos i mecanismes que ajuden les societats a prosperar. Així ho ha fet en la jornada La tecnologia com a vehicle per millorar la qualitat de vida de les persones organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, on ha fet pensar l’auditori amb realitats evidents, però que passen per alt: “A la ràdio o la televisió no les anomenem tecnologia perquè ens han agafat grans, però ho són. Mentalment, associem aquesta idea a coses posteriors al nostre naixement perquè canvien com coneixem el món que vivim”.

La supercomputació és una de les escollides a canviar el nostre entorn, especialment el sector sanitari. Les últimes propostes ja permeten fer simulacions del cos humà a nivell individual, fet que ja permet parlar d’una futura medicina capaç de crear fàrmacs i tractaments adients per als trets genètics de cada persona. “Som davant una revolució equivalent a quan Pasteur va descobrir que hi havia bacteris i que es podien fer vacunes”, ha comparat el director del departament Computer Applications in Science and Engineering del BSC, José María Cela. Aquesta proposta es coneix com a bessó digital i ja s’aplica també en altres sectors com la construcció, on s’utilitzen rèpliques digitals d’habitatges i edificacions per tal de predir-ne l’evolució, la resposta davant l’ús de determinats materials o possibles problemes futurs.

Roca: "Ara les empreses diuen que volen digitalitzar-se, jo diria que el que volen és millorar i fan servir les eines que tenen al seu abast, que ara són digitals"

Vinculat a aquest sector, Cela ha proposat la intel·ligència artificial com una altra de les grans transformacions actuals: “Estem parlant d’una tecnologia que simplement prenent dades i ficant-les en una capsa, el computador ja pot fer previsions”. Unes prediccions que poden avançar-se a l’esclat de pandèmies com la de la covid-19 o ajudar a dissenyar estratègies que puguin fer front a la futura pujada o davallada del nombre d’afectats per una malaltia.

El blockchain també forma part de la llista de transformacions tecnològiques del moment. La propietat de béns està regulada per organismes com el Registre de la Propietat, el Cadastre o Trànsit, si es parla d’habitatge i vehicles, però què passa amb els nous actius digitals o amb tràmits que fins ara es feien presencialment i es poden digitalitzar? “Necessitem com a societat contemporània una manera àgil de registrar coses sense haver d’anar al notari”, ha reclamat Roca, “hem de deixar de vincular-ho a les criptomonedes i a elements digitals per aplicar-ho a un quadre de Picasso o al nostre dia a dia”.

I tot això reclama de xarxes de més baixa latència, gran amplada de banda i hiperconnectivitat que oferir a la ciutadania uns beneficis reals. En aquest sentit, tant el cofundador del Barcelona Cable Landing, Miguel Ángel Acero, com el CIO i director de Connectivitat Intel·ligent de Mobile World Capital, Eduard Martín, tenen clar que cap innovació tècnica tindrà una incidència real sense una infraestructura forta. “Hem de distingir la tecnologia com a tal de les tecnologies habilitadores que donen serveis finals i que, en combinació amb altres, s’adapta a les capacitats tècniques i necessitats”, ha apuntat Martín. En relació a les dades, la seva velocitat i els canals per on transportar-se, Acero no ha volgut deixar enrere el cloud: “És el gran desconegut. No té sentit que tots els continguts estiguin movent-se al node de la xarxa, sinó que emmagatzemar les dades per tenir-les al nostre abast i reduir el tràfic serà vital”.

Acero: "No té sentit que tots els continguts estiguin movent-se al node de la xarxa, sinó que emmagatzemar les dades per tenir-les al nostre abast i reduir el tràfic serà vital"

El concepte de smart city també ha irromput a la jornada, però amb matisos aportats per Martín: “Hi ha una confusió entre automatitzar i innovar. La gent s’agrupa en ciutats perquè busca una millor vida, que és saber sobre el teu entorn per obtenir els millors inputs per a la teva vida. Però hi ha una confusió enorme perquè hem associat ciutat intel·ligent a un nombre elevat de sensors al carrer”. Poden mesurar la humitat, la contaminació, el trànsit de ciutadans o cotxes, o fins i tot obrir i tancar portes, però com ha alertat l’expert, “no sempre calen sensors per viure bé”. “Una ciutat que es consideri avançada ha de teixit estratègies i prendre decisions segons unes dades objectives que aporten informació, i aquesta, coneixement”.

Més enllà de la millora que aporta la tecnologia als diversos entorns, el cap de Comunicació i Màrqueting de Seidor, Ivan González, ha posat en primer terme el debat sobre l’ús de les dades: “Parlem de recollida de dades, videovigilància, seguretat, control... Queda clar que totes són beneficioses, però també hem de parlar del risc d’estar permanentment localitzats i de cedir informació personal”. Una qüestió que la jornada ha abordat de la mà de la directora general adjunta de Ciències Socials i Humanes de la UNESCO, Gabriela Ramos, qui ha apuntat que des de fa poc menys d’un any els 193 països que conformen l’organisme han adoptat un estàndard sobre ètica en l’ús de la intel·ligència artificial per tal de garantir que no sobrepassi els drets humans. “Hem de garantir els drets inalienables, cuidar el medi ambient, assegurar la diversitat i la inclusió, i que vivim en societats pacífiques, justes i interconnectades”, ha defensat. Sota aquests principis, els Estats van acordar el passat novembre aplicar un marc d’actuació que permeti aplicar els avenços en l’ús d’algoritmes per combatre el malbaratament, la contaminació, el tràfic de persones o per facilitar l’accessibilitat a l’educació. En la línia de les reflexions de González, Ramos ha recordat que els usuaris encara no reben cap retribució per les dades que cedeixen, motiu pel qual ha clamat per una major defensa “del dret a la privacitat com un dret real”.

Martín: "Hi ha una confusió enorme perquè hem associat ciutat intel·ligent a un nombre elevat de sensors al carrer"

Una nova estructura social

La era digital està introduint una sèrie de canvis en el comportament social i en l’economia que ja permeten parlar d’una nova revolució que deixa enrere l’etapa industrial. Per a Roca, també antropòleg, “som davant un canvi d’ordre social que passa de tenir una societat que gira al voltant del treball a tenir-ne una que gira al voltant de la informació”. Quines són les dades, qui les pot fer servir, on s’apliquen, com s’obtenen... la discussió ara gira al voltant de la informació. “Si fins ara el treball era el mecanisme social per repartir la riquesa i obtenir-ne a canvi d’oferir les teves habilitats o coneixements, la societat digital transforma el sistema de repartiment”, explica, i posa com a exemple plataformes conegudes: “Pago a Spotify per escoltar cançons, però els diners no tornen. La indústria musical abans generava una riquesa i la repartia, però amb el sector digital no hi ha un bon repartiment”. “Hem de fer que els que guanyen més, si no volen retornar la riquesa en sou, la retornin en impostos”, ha proposat.