“El principal propòsit de la intel·ligència artificial no és destruir la intel·ligència humana, sinó ajudar a potenciar-la”. Amb aquesta declaració, la vicepresidenta de Huawei a Espanya, Therese Jamaa, ha volgut trencar el mite de la IA com a tecnologia que pot substituir les persones. Una por que, infundada pel desconeixement, sovint amaga el potencial d’algoritmes com els que ja permeten els metges predir possibles pandèmies, reduir la càrrega manual de feina als operaris o crear música seguint patrons d’èxit. El que ens cal, ha assenyalat en el marc de l’AI & Big Data Congress organitzat pel Centre d'Innovació en Tecnologies de Dades i Intel·ligència Artificial (CIDAI), és “desenvolupar el concepte social perquè la IA sigui una cosa familiar i no la veiem com un enemic, sinó com un complement i un company per a nosaltres”.

Davant aquest gran camp que ha obert la tecnologia, Jamaa ha remarcat tant els professionals que la desenvolupen com els usuaris que se’n beneficiaran encaren el repte d’utilitzar-la de manera que “potenciï les habilitats humanes”, però alhora ha demanat que se’n faci una reflexió profunda perquè “se situïn les persones al centre de tota aquesta innovació”. I és que perquè la intel·ligència artificial sigui realment una eina útil per a aquestes, s’han de pensar i materialitzar pensant en els usos reals i beneficis. “Només amb assaig i error, aprendrem a generar casos pràctics que resolguin els problemes del món”, ha sentenciat.

Jamaa: "Cal desenvolupar el concepte social perquè la IA sigui una cosa familiar i no la veiem com un enemic, sinó com un complement i un company per a nosaltres”

Una tecnologia transversal

Potser no ens n’adonem, però la intel·ligència artificial ja s’ha integrat en una multiplicitat de processos de dia a dia. L’empresa SAP ha desenvolupar un programari capaç d’unir les necessitats de les companyies TIC en termes de talent amb l’oferta. “Només el 25% dels llocs de feina tecnològics s’ocupen”, ha apuntat el director de Negoci i Innovació a EMEA, Ernesto Rincón, que ha posat com a exemple la creació d’algoritmes per ajudar el col·lectiu d’autistes a formar-se d’acord a les oportunitats del mercat i permetre al sector cobrir la demanda de perfils qualificats. El sistema s’ha anat entrenant progressivament per rebre les peticions dels clients i adaptar-lo. “Els requeriments de treballadors són canviants i, sovint, difícils d’interpretar. La tecnologia sap com llegir aquestes necessitats i fer un match amb les habilitats que ho poden cobrir, i fer un match després amb les persones que poden cobrir aquesta vacant”, ha detallat.

A CaixaBank s’ha aplicat la IA, entre altres, per a l’atenció al client. Compten amb 15 assistents a través de l’app, el web, el telèfon o les aplicacions de missatgeria instantània i, tal com ha apuntat el director del centre d’Intel·ligència Artificial de l’entitat, David Almendros, menys del 20% dels casos requereixen ajuda humana. També s’ha agilitzat un tràmit com l’extracció de diners del caixer sense utilitzar la targeta bancària: “En diem treure diners per la cara, ja que amb reconeixement facial verifiquem la identitat de la persona”.

La intel·ligència artificial també ha entrat de ple en l’art. La tokenització i els NFTs ja són conceptes coneguts, però amb Genoma 23 tot aquest ecosistema ha anat una passa endavant unint l’art amb la ciència. Aquesta companyia, fundada pel pneumòleg i doctor en biologia molecular Juan Roldán, transforma l’ADN de les persones en obres d’art personalitzades a través d’algoritmes que converteixen la informació genètica en traços de pinzell únics.

Genoma 23 utilitza la IA per crear quadres únics basats en l’ADN del client

La start-up treballa amb una mostra de saliva de cada client que s’analitza per amplificar un fragment de cada gent i seqüenciar l’ADN. Tot seguit, la informació s’introdueix als models matemàtics propis i s’obté una composició de formes, colors i mides que defineixen aquest DNI genètic de cada persona. La companyia introdueix el blockchain per garantir l’autenticitat i unicitat de l’obra amb l’emissió d’un certificat de l’Arxiu Internacional d’Objectes d’Art. També preveuen fer una passa endavant cap al metavers a llarg termini per crear una galeria virtual o els artistes puguin exposar les seves creacions i establir ponts de diàleg entre ells.

Impulsar l’ús de la IA

La tecnologia no només ha atret el sector privat, les Nacions Unides (ONU) ja ha donat la mà a la intel·ligència artificial donant suport a les start-ups a través de la Unió Internacional de les Telecomunicacions (ITU). El coordinador d’IA i Robòtica a l’organització ha presentat el projectes d’entorns tan diferenciats com la salut, la construcció o la diversitat lingüística. Han col·laborat estretament en la creació d’uns algoritmes capaços de predir l’alzheimer i avançar-se als estadis més greus de la malaltia, però també en la creació d’un robot pediàtric que pot ajudar els infants amb malformacions físiques a millorar el seu estat de salut i fer correccions posturals. L’ITU també està incidint en el Tercer Món combatent amb intel·ligència artificial la desnutrició a través d’algoritmes per predir-la.

La IA en salut pot suposar una passa endavant en la predicció de malalties

Scaled Robotics i el projecte AINA de la Generalitat han estat dues de les iniciatives presentades. La primera uneix la robòtica, la IA i la visió per computació per traçar tots els avenços en la construcció d’edificis i avançar-se a possibles problemes. La segona, destaca per la creació d’un corpus i models computacions del català per assegurar la preservació e la llengua en l’entorn digital.