Un biosensor connectat al mòbil permetrà detectar toxines en el peix i el marisc
L’IRTA i la URV treballen per posar a punt la metodologia de l’aparell perquè pugui identificar substàncies naturals produïdes per microorganismes marins
Categories:
Investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a través del projecte CELLECTRA, estan desenvolupant noves eines biotecnològiques basades en biosensors per detectar toxines en productes del mar Mediterrani. Es tracta de les ciguatoxines i les tetradotoxines, unes substàncies naturals produïdes per microorganismes que es poden trobar en el peix i el marisc.
Els biosensors estan basats en tres tipus d’elements que permetran reconèixer les toxines: en cèl·lules, que permeten fer un cribratge toxicològic de les toxines; i receptors i aptàmers —àcids nucleics de cadena senzilla—, amb què, a partir de l’estructura química de les toxines, aquestes poden detectar-se de forma específica. L’aparell es podrà connectar al telèfon mòbil i aportarà immediatament els resultats de l’anàlisi. “Davant de l’augment d’intoxicacions necessitem tenir un sistema ràpid, sensible, eficient i, sobretot, portàtil, perquè ha de ser fàcil d’utilitzar per part de productors, punts de distribució de peix, supermercats i agències de seguretat alimentària”, remarca Mònica Campàs, investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora del projecte.
En el primer any de CELLECTRA, els científics s’han centrat en les primeres fases del disseny del biosensor. Han aconseguit immobilitzar cèl·lules al damunt d’uns elèctrodes, que són els que donaran la resposta de l’anàlisi de les mostres tòxiques. També han obtingut receptors a partir de cèl·lules neuronals de mamífers, i al laboratori han produït aptàmers que reconeixen la tetrodotoxina. Finalment, s’han sintetitzat ciclodextrines, uns compostos basats en sucres que són capaços de capturar ciguatoxines de les mostres i concentrar-les perquè sigui més fàcil detectar-les. “La combinació de tots aquests elements fa que el biosensor sigui molt fiable”, remarca Ciara K. O’ Sullivan, investigadora ICREA que lidera el projecte a la URV, juntament amb l’investigador Alex Fragoso.