Després de 16 anys als Països Baixos, Barcelona pren el relleu d’Amsterdam com a seu de la Integrated Systems Europe (ISE), la principal fira del sector audiovisual a escala mundial, que tindrà lloc del 10 al 13 de maig al recinte Gran Via de la Fira de Barcelona. El carisma de la ciutat comtal ha estat un “argument de pes” en aquest canvi, segons ens explica el director general del congrés, Mike Blackman. L’esdeveniment ja va oferir un “tastet” del seu potencial l'any passat, però enguany la dimensió serà una altra: cinc pavellons, 800 expositors i una celebració conjunta amb IOT Solutions World Congress (IOTSWC), fira dedicada a tecnologies disruptives com la internet de les coses i la intel·ligència artificial. L’objectiu és clar: igualar la rellevància del Mobile World Congress.

Per què Barcelona en lloc d’una altra ciutat europea?

Primerament, teníem una sèrie de paràmetres que havien de complir les ciutats per ser el lloc correcte per celebrar la ISE. Aquests eren que fos un espai prou gran, que la ciutat comptés amb prou allotjaments i fos accessible, i que la gent pogués moure’s per la ciutat. Després, ens vam fixar en diversos factors secundaris que fessin la ciutat un lloc interessant perquè la gent volgués venir a visitar-la: entreteniments, el carisma de la ciutat... Ens vam trobar que Barcelona complia amb tots els requisits. Amsterdam ens havia funcionat molt bé i era una ciutat molt carismàtica, així que trobar una altra ciutat europea tant o més carismàtica era molt difícil. Aquest va ser una raó de pes per portar la ISE aquí.

Quins seran els principals canvis en comparació amb la fira de l’any passat i de les celebrades als Països Baixos?

És cert que vam organitzar un esdeveniment l’any passat, però es tractava més aviat d’un tastet. No era una ISE, sinó una petita mostra del que la ISE té per oferir. En comparació amb Amsterdam, la fira serà més petita, ja que el sector encara s’està recuperant de la pandèmia. Tenim moltes companyies que no han pogut viatjar, particularment els nostres clients xinesos. El canvi de dates també ha afectat alguns dels fabricants ubicats a l’Amèrica del Nord, que ja tenien altres compromisos. Així doncs, ens faltaran algunes empreses, però amb la mida que tindrem, continuem sent l’esdeveniment més gran del sector audiovisual. Malgrat tot, es podrà veure tot el que la indústria audiovisual té per oferir. De fet, es podran veure fins i tot més coses enguany, especialment del sector creatiu, amb la nostra galeria immersiva, que incorpora algunes de les innovacions que s’estan fent amb el metavers i amb la creativitat de la nostra indústria.

"El sector encara s’està recuperant de la pandèmia. Tenim moltes companyies que no han pogut viatjar, particularment els nostres clients xinesos"

Quantes empreses no podran assistir a la ISE per aquests motius?

El 2020, l’esdeveniment va tenir 1.200 expositors. Va ser el principi de la pandèmia, així que ja vam perdre alguns dels expositors xinesos. L’any anterior, en vam aplegar gairebé 1.400. Enguany, en tenim 800, de manera que tindrem gairebé 600 expositors menys a causa de les restriccions per viatjar; del fet que algunes companyies poden haver abandonat el negoci per culpa de la pandèmia; altres que tenien compromisos abans del canvi de data... Aquest és l’efecte.

Com ha afectat la pandèmia la indústria audiovisual? L’ha enfortida o debilitada?

Hem vist ambdues coses, una contracció i un creixement. La pandèmia ha generat un major interès per les eines col·laboratives, fa dos anys i mig molta gent no havia sentit mai a parlar sobre Zoom. Apostaria que ara gairebé cada nucli familiar i cada àvia coneix Zoom o sap què és una videoconferència, encara que sigui només a través del mòbil. Aquest sector, el de les eines col·laboratives i comunicatives, ha crescut, i la seva emergència en les nostres vides ha incrementat notablement. D’altra banda, hem vist un gran impacte en la indústria dels esdeveniments en directe. La gent no podia anar a concerts, a conferències, a esdeveniments... Ara estan començant a tornar, a recuperar-se, però el que hem presenciat durant aquest temps és que moltes empreses no han sobreviscut, especialment en l’entorn del lloguer. Amb tot, també hem vist una adaptació, algunes companyies han intentat adaptar el seu model de negoci a la creació d’esdeveniments virtuals, així com oferint les infraestructures necessàries per ajudar a altres empreses a adaptar-se. També hem vist més esdeveniments digitals immersius, metaversos, persones presents en llocs on no hi són físicament... Aquestes són algunes de les coses en què la nostra indústria s’ha adaptat. Hem vist creixement i retracció, però en general, més creixement.

"Ara gairebé cada nucli familiar i cada àvia coneix Zoom"

Creu que aquestes noves solucions sobreviuran en un futur postpandèmic?

Sens dubte. Durant aquest temps hem après a adaptar-nos, però també hem après com canviar la manera com vivim i la manera com fem negocis. Veurem una reducció dels viatges pels negocis. La gent només es reunirà en les trobades que siguin necessàries; la resta, es duran a terme molt probablement des de casa o des de les seves oficines a través de videoconferències. Hem vist el canvi en l’educació, que cada vegada s’ofereixen més cursos en línia. No només això, sinó que els professors i docents estan modificant la manera com ensenyen per tal d’adaptar els seus continguts a un entorn digital. Crec que això no se n’anirà enlloc. No serà l’única manera de fer negocis, però romandrà.

Quines són les tecnologies més prometedores del sector audiovisual?

Les més prometedores són clarament les eines de col·laboració. El que ofereixen empreses com Microsoft, Zoom, Starlive o Poly és totalment innovador. Amb tot, el més emocionant és l’àmbit creatiu. Hem avançat ja el que estan fent artistes digitals com Refik Anadol, com estan emprant la intel·ligència artificial i solucions basades en la internet de les coses. Ja no es tracta únicament de crear imatges i art, sinó d’usar activament la tecnologia que hi ha al darrere. Estan estirant els límits per crear experiències realment estimulants.

Enguany, la ISE se celebrarà conjuntament amb la IOTSWC. Quines sinergies poden crear aquestes dues indústries?

El sector audiovisual proporciona la interfície de tot el que fem, però al darrere, les nostres solucions estan operades per la internet de les coses. Aquestes solucions cada dia evolucionen més cap a la intel·ligència artificial, sigui a través d’eines de reconeixement facial per personalitzar les experiències de clients o a través de bases de dades que generen informació automàtica. Així és com dues tecnologies realment rellevants encaixen. El que l’IOTSWC cobreix és la part tecnològica de les coses que la indústria audiovisual està creant.

Qui lidera la innovació dins del sector audiovisual, les big tech o les start-ups?

Les big tech tenen els diners per crear coses, però moltes vegades et trobes que la imaginació prové de les start-ups. El que ens estem trobant és que cada vegada més les grans empreses tecnològiques tracten de col·laborar amb start-ups. De fet, això és una part del que fem a la ISE. Juntament amb ACCIÓ organitzarem un concurs per a start-ups, en què les convidarem a presentar solucions que les big tech estan cercant. Ara mateix, moltes companyies tecnològiques pensen: “Potser no tenim una solució nosaltres, però podem treballar amb persones més creatives i finançar les seves idees per trobar les solucions que necessitem”. Així doncs, podem tenir el millor dels dos mons, els diners d’un costat i la creativitat de l’altre.

"Les 'big tech' tenen els diners per crear coses, però moltes vegades la imaginació prové de les 'start-ups'"

En què consisteix el concurs que organitzeu amb ACCIÓ?

Es tracta d’un repte obert d’innovació. ACCIÓ ha treballat amb mitja dotzena d’empreses per dissenyar una sèrie de reptes sobre solucions específiques que requereixen una solució, i es convida les start-ups a fer un pitch amb les seves propostes. Aquelles que guanyin el concurs acabaran treballant amb les empreses per desenvolupar les seves solucions. Aquesta serà la primera vegada que fem això, però esperem mantenir-ho en el futur i convertir-ho en una part fixa de la ISE.

La darrera edició del Mobile World Congress va assolir 60.000 visitants. Creu que la ISE té el potencial per aconseguir aquestes xifres o de convertir-se en la principal fira tecnològica de Barcelona?

El Mobile és l’esdeveniment tecnològic més exitós de lluny, no només a Barcelona, sinó també probablement a Europa. Crec que és una excel·lent mostra de què ens poden aportar determinades tecnologies. Tenint en compte el nostre espai de mercat, creiem que la ISE té el potencial de créixer. Si ens fixem en quins àmbits l’audiovisual està involucrat, ens mostra un potencial molt més gran del que cobrim actualment. Així que sí, si t’ho mires tenint en compte què podem cobrir, el potencial és més ample. Quant de temps trigarem a tenir una mida similar o superior al Mobile? No ho sé, però el potencial per créixer el tenim.

Pot l’audiovisual liderar les futures revolucions tecnològiques?

L’audiovisual ja lidera la manera com vivim a casa. Cada vegada més gent empra els seus iPhones per controlar aspectes com la il·luminació i la calefacció a les seves llars. Els telèfons ja no són únicament dispositius de telefonia, s’han convertit en més que una càmera, ara també serveixen per controlar elements de la nostra vida diària. Tot això ja està passant, estan canviant la manera com vivim. Quan anem a comprar, cada vegada trobem més botigues que fan servir pantalles digitals per presentar la roba o els articles que volen que vegis. Si te’n vas a un concessionari de Tesla, no veuràs 20 o 30 cotxes, en veuràs un màxim de tres i s’ubicaran en un lloc central. La millor manera de mostrar les seves característiques i altres mòduls és utilitzant solucions audiovisuals. Ja ho estem fent això, ja està afectant la manera com vivim, simplement és que no en som conscients.

“Hi ha moltes coses que ja són tecnològicament possibles, però que no ens permeten que succeeixin”

Així i tot, quins elements encara no han estat digitalitzats?

Hi ha moltes coses que ja són possibles, però que no ens permeten que succeeixin. Has vist la pel·lícula Minority Report, on surt en Tom Cruise? Hi ha una escena en què visita uns grans magatzems i la pantalla de l’entrada el reconeix amb una càmera i li diu: “Hola, senyor Cruise, benvingut. Recorda aquella jaqueta que va estar mirant la setmana passada? Ja la tenim amb la seva talla”. Aquestes tecnologies estan canviant actualment, emprant intel·ligència artificial, càmeres i tècniques de presentació per canviar les coses que fem avui dia. Fa un parell d’anys vaig ser a la seu de Microsoft a Seattle, on mostraven una tecnologia que ja podem veure en algunes botigues: un canviador de roba virtual, on ja no t’has de treure la roba que portes, simplement et plantes davant d’una gran pantalla i esculls les peces de roba que vols provar-te amb la teva talla i, mirant la pantalla, et veus vestint aquella roba. Això és una tecnologia que ja és possible, però té dos esculls principals. Un és l’aspecte legal: tinc permís per extreure dades del núvol de la teva pàgina de Facebook i utilitzar-les per reconèixer-te en una botiga i dir-te què vas estar consultant la setmana passada? Puc mirar què has comprat a Amazon i fer suposicions sobre per què ets aquí? Tecnològicament, és possible, però la legalitat no ho permet. L’altra part és l’acceptació popular: Realment volem provar-nos la roba de manera virtual, o preferim sentir com ens queda aquest vestit en persona?