Estàs revisant TikTok i, de sobte, una publicació t’inspira a fer un viatge. La mateixa aplicació et permet reservar-lo, l’hotel et dona l’opció de conèixer l’habitació de manera immersiva abans de pujar a l’avió i et pots estalviar tots els tràmits burocràtics que acostumen a anar lligats a aquestes activitats gràcies a la compartició de dades. Aquest és el turisme del futur pròxim que s’imagina la strategy advisor i innovation management d’Amadeus IT Group, Esther Fernández: un escenari “ultradigitalitzat i ultrapersonalitzat” que se sustenta en el desenvolupament de noves tecnologies dissenyades específicament pel sector. Però quines són aquestes tècniques? Com de lluny estem de veure-les aplicades? I quines conseqüències comportaran?

Una de les cartes que la tecnologia ha posat sobre la taula per donar resposta als reptes és la internet de les coses. “Amb la IoT es crearan molts sensors que generaran molta informació que podrem digitalitzar i tractar”, ha apuntat el director general de l’Instituto Tecnológico Hotelero (ITH), Álvaro Carrillo de Albornoz, en la desena edició del Forum TurisTIC, l’esdeveniment organitzat pel centre tecnològic Eurecat al CosmoCaixa de Barcelona. El responsable de projectes de la unitat Data Science and Big Data Analytics d’Eurecat, Joan Borràs, també creu en el potencial de la IoT, però ha alertat sobre la importància que la informació recaptada sigui funcional: “El problema que tenim és si les dades es comuniquen o es poden mesclar. El cloud computing és la tecnologia base per seguir amb les altres”.

La internet de les coses, la intel·ligència artificial i el 'cloud computing' són les tecnologies amb més potencial dins del sector del turisme

Sigui com sigui, aquesta informació no és més que la matèria primera que després s’haurà d’aprofitar amb sistemes d’intel·ligència artificial (IA) i machine learning. “Si s’incorpora bé i es fa un bon mapa de ruta perquè el valor afegit sigui on toca i no caigui en problemes ètics, tenim un camp important amb molt marge de millora”, ha considerat la directora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI – UPC), Karina Gibert. Fernández ha exemplificat quins usos se’n podrien fer: “Si les aerolínies poden mesurar exactament la quantitat de fuel que necessiten en funció del pes de l’equipatge i de la quantitat de passatgers, podran reduir els costos”.

Trobant propòsits a la tecnologia

La IoT i la IA són els dos grans camps que els ponents de la sessió creuen que explotaran en el món del turisme, però la tecnologia no deixa ser un “facilitador que accelera coses que abans potser no eren possibles”, segons l’ha definida el fundador i CEO de Smartvel, Íñigo Valenzuela. “El gran repte no serà el tecnològic, sinó adonar-nos de quines eines ens poden ajudar i com les podem aplicar. No reconstruirem la indústria mirant què fèiem el 2018 i el 2019, sinó que hauríem d’estar mirant al 2030”, ha afegit Dimitrios Buhalis, professor en màrqueting, estratègia i innovació de la Universitat de Bournemouth.

Buhalis: “No reconstruirem la indústria mirant què fèiem el 2018 i el 2019, sinó que hauríem d’estar mirant al 2030”

I és que tots els ponents han coincidit en el fet que l’èxit se sustenta en les bones idees i no tant en les tecnologies. El cas paradigmàtic, per Carrillo de Albornoz, són els codis QR: “Fa anys que existeixen, però ningú els utilitzava. Amb la pandèmia, hi ha restaurants que els han aprofitat per posar un PDF, però una cadena d’hotels (que no ha volgut mencionar) va decidir crear una carta online, en la qual quan una cosa s’acabava, la treien, i si en sobrava molt, podien canviar el preu a mitja tarda”. Aquesta solució va permetre a la companyia en qüestió oferir als clients una eina molt més versàtil que tenia en compte la situació contextual en què es trobaven: si eren a la piscina, els oferiria abans la carta de còctels, mentre que si eren al restaurant, prioritzaven la del menú.

Un altre exemple el trobem en Smartvel: durant el 2019, l’empresa havia estat treballant en un programari que, a través de la intel·ligència artificial, llegia milions de pàgines webs i creava “agendes vives” de ciutats i destins turístics, amb les activitats actualitzades al moment. Amb l’esclat de la pandèmia i la confusió provocada amb les restriccions de cada país, l’equip liderat per Valenzuela va veure l’oportunitat d’adaptar la seva solució per donar informació en directe sobre les restriccions i permisos de cada país a l’hora de viatjar, un nínxol que ningú havia cobert encara amb una eina útil i precisa. “La idea era bona, però perquè teníem la tecnologia. Sense ella hauria estat impossible”, ha declarat el CEO de Smartvel.

Grans innovacions... al servei de tot el sector?

Tanmateix, totes aquestes innovacions estan sovint monopolitzades per aerolínies internacionals i grans cadenes hoteleres, les quals només representen al voltant d’un terç dels establiments a l’Estat espanyol i un 10% de les empreses. “Encara hi ha una bretxa brutal entre els desenvolupaments tecnològics per a les grans companyies i allò que necessiten les pimes, i crec que encara falta molt per solucionar-la”, s’ha lamentat Carrillo de Albornoz. De fet, el director general de l’ITH creu que aquestes solucions acabaran venint donades en forma de llicències comercials que, probablement, provindran d’altres sectors.

Valenzuela: “Encara hi ha una bretxa brutal entre els desenvolupaments tecnològics per a les grans companyies i allò que necessiten les pimes"

“El problema és que les pimes, i no només elles, sinó la majoria de companyies, no tenen les capacitats econòmiques per liderar aquests projectes. Empreses prou grans per a fer projectes propis d’intel·ligència artificial aplicats al turisme, n’hi ha molt poques, almenys a Espanya”, ha apuntat per la seva banda Valenzuela. En aquest sentit, Gibert creu que és “ineludible” que una entitat interinstitucional, “de l’estil de PIMEC”, assumeixi el lideratge d’una iniciativa que “ajunti els esforços de totes les pimes per fer un projecte adaptat a la seva realitat”, ja que “tot el que s’està fent en machine learning no té res a veure amb el tipus de producte i client que tenen”.

Un altre dels obstacles per a la implementació de les noves tecnologies és el seu impacte mediambiental. “Molts models d’intel·ligència artificial requereixen supercomputació. Aquí tenim un repte importantíssim: pensar si tota aquesta computació és necessària i aporta valor, o si només consumeix energia”, ha alertat Gibert. Una situació que la directora d’IDEAI – UPC exemplifica amb les Smart Band que tant s’han popularitzat recentment: “Una persona té milers de mesuraments diaris, tots ells normals, amb informació zero. Cal que els guardem tots? Segur que no, només quan hi hagi un episodi de febre o una temperatura inestable. Succeeix el mateix quan es guarden totes les nostres visites a internet. Són dades redundants. Haurem d’acabar desenvolupant criteris per decidir què desem i què no”. Per la seva banda, Carrillo de Albornoz confia que “la innovació tecnològica aplicada a l’eficiència energètica és la que farà que el repte de la descarbonització acabi sent factible”, tot i que ha volgut remarcar la importància de prendre mesures de tot allò que fem.