“Ja puc dir que he fet servir el codi QR!”. Ha estat una frase que s’ha pogut escoltar en diversos restaurants un cop es va poder reprendre l’activitat d’oci de sortir a ‘prendre alguna cosa’ o a dinar i sopar amb l’entorn proper després del confinament per la covid-19. Molts establiments han recorregut al conegut (o potser no tant) quadrat negre i blanc per accedir a les cartes dels restaurants i, fins i tot, fer la comanda i pagar al moment per reduir al màxim el contacte. De fet, aquest codi és una eina habitual en les transaccions en línia, l’accés a determinats llocs webs en promocions de productes i serveis, i ara també està disponible a WhatsApp per iniciar converses amb persones sense tenir el seu telèfon ni que siguin contactes. Malgrat que és una solució que es troba en el nostre dia a dia, sovint passa per alt, i aquest redescobriment de l’aplicació social de la tecnologia podria fer que veiem en ella un ús efectiu.

L’ús de QR prové de Quick Response, és a dir, resposta ràpida. La proposta va sorgir com una millora del codi de barres 2D: té la capacitat de concentrar 7089 caràcters numèrics, 4296 d’alfanumèrics, 295 bytes o 1817 Kanji en funció de la seva mida i versió. Precisament el fet de suportar la codificació Kanji va fer que la seva utilització estigui molt estesa al Japó, on va néixer.

Tot és culpa d’un joc

L’origen del símbol quadrat es troba en un fabricant de components per a l’automoció, Denso, amb seu a la prefectura d’Aichi a Tokio. Va sorgir fa més de 25 anys com a solució per fer un control efectiu de l’estoc de material i de les peces que es creaven a la planta. Els codis de barres no eren suficients per transmetre la quantitat de dades que calia i l’enginyer en cap de la companyia, Masahiro Hara, va dissenyar aquests quadrats farcits de més quadradets blancs i negres per encapsular la informació. La inspiració li va venir jugant a l’igo, emplenant el tauler de les fitxes dels mateixos colors.

En una entrevista de Nippon a Hara, l’enginyer explica que van haver d’alliberar la patent per donar sortida a la tecnologia: “Un codi QR sol no val res, calia mantenir una infraestructura per al seu ús i Denso no tenia els recursos per fer-ho ràpidament. Vam alliberar la patent i vam incentivar les empreses a unir-se per disseminar-lo”. I així es va estendre el símbol com un contenidor de dades.

Però l’esclat real va arribar el 2002 quan la capacitat de llegir els codis va arribar als telèfons intel·ligents. La tecnologia hi era, però calia fer-la accessible i massiva, i l’smartphone ho va aconseguir.

Els telèfons intel·ligents capaços de llegir els codis QR van fer que la tecnologia passés a tenir una aplicació social massiva

Poc després, el 2004, es va estandarditzar el micro codi QR. Va facilitar la seva impressió en espais més reduïts i va impulsar la seva presència en el sector del màrqueting i la publicitat, pensat especialment per a la inclusió del símbol en els envasos i fulletons promocionals. I quatre anys després, apareix la seva versió més compacta: l’iQR.

Amb el temps han anat sortint innovacions diverses com la restricció de lectura per garantir la privacitat de la informació.

Redescobert per la covid-19

Més enllà de l’aplicació en restaurants, el coronavirus ha fet que el codi QR s’estengui a altres usos. Països com Rússia, Grècia i la Xina en van emetre a la població com a permisos per sortir al carrer i controlar que es complissin les restriccions de radi de distància, temps fora de casa i nombre de vegades a la setmana que es traspassava el llindar de la porta.

L'emissió de permisos per sortir al carrer van ser de les primeres aplicacions socials usades en el context de la covid-19

Si ja s’utilitzava per a les transaccions, ara ha enfortit aquesta funcionalitat amb la seva implementació en companyies com Paypal. Per evitar el contacte entre persones a l’hora de pagar, va introduir els codis perquè amb un escaneig es pogués efectuar l’intercanvi monetari. Igual que ha fet Xiaomi, que ha introduït la tecnologia com un mitjà més de pagament en la botiga MiStore del centre comercial de Finestrelles a Barcelona.

A la Universitat d’Alacant s’ha aplicat com a mesura per controlar la traçabilitat del recinte universitari amb un símbol en cadascuna de les portes d’accés al campus. I al Zoo de Còrdova, com ja va fer el de la capital catalana el 2012, ha substituït els fulletons per codis QR perquè, amb una simple lectura amb el mòbil, es desplegui tota la informació pertinent a la fauna i flora de l’espai.