La cultura i l’art ja comencen a respirar. Després de dos anys de tenir congelada la imatge del que es considera “una vida normal” per la covid-19, els museus de Catalunya han iniciat el camí per recuperar els visitants. Però aquest retorn va de bracet de reflexions prepandèmia i que ara han guanyat força: en plena digitalització, anar al museu és anar a veure obres i ja està? La ciutadania cada cop està més habituada a les pantalles, i les generacions que en són natives difícilment conceben una experiència sense un dispositiu electrònic a prop. El sector es troba amb un repte majúscul, i Catalunya té propostes clares perquè no quedi exclòs de la voràgine digital. I no només una, sinó sis d’elles es presenten aquests dies al Museum Connections de París 2022, una fira internacional que atrau la innovació cultural, artística i tecnològica disposada a enterrar la imatge dels museus com a espais totalment analògics.

Noves formes d’entendre i consumir la cultura

Les projeccions de mapping ja conviuen amb la pintura clàssica, com l’escultura i l’arquitectura ho fan amb el 3D. L’estudi igualadí Burzon * Comenge aterra a la capital francesa amb un dossier que inclou la reconstrucció digital de la ciutat ibèrica d’Ullastret en l’època dels 250 aC, la digitalització dels nou temples romànics de la Vall de Boí a partir de fotogrametria –conversió de fotografies fetes amb dron a models 3D – o una projecció permanent que permeten el retorn artificial de les pintures de l’absis i el prebisteri de l’església de Sant Climent de Taüll al seu lloc original amb sis projectors d’alta definició. La start-up també ha emprat la tecnologia en la creació de visites virtuals d’espais com el Palau Moja de les Rambles de Barcelona o el Museu Diocesà de Tarragona.

Però no tot es limita a les sales convencionals; les fires també s’han sumat al carro. La companyia barcelonina Luzidlab es postula com una candidata a ajudar els esdeveniments d’arreu del món a traspassar la pantalla. La seva participació en una experiència interactiva d’Activision Blizzard a Cannes Lions el 2019  va permetre donar vida als personatges de Candy Crush Friends. De fet, tant els videojocs, com la ciència o la cultura són entorns on la recreació 3D té un gran encaix. La tecnologia fa possible la inclusió de personatges ficticis o paisatges artificials a l’entorn real, però la feina dels tècnics que la creen ha d’anar acompanyada de la d’historiadors, museògrafs i escenògrafs per aportar el coneixement per obtenir reproduccions rigoroses. I així de multidisciplinaris són els equips formats per aquesta start-up catalana.

La tècnica del ‘mapping’ i la introducció del 3D permet reproduir espais històrics i interactuar amb personatges ficticis

La digitalització dels museus també implica introduir altres sistemes per rebre la informació. Nubart proposa guies multimèdia sense necessitat que els usuaris es descarreguin cap app ni software per tenir la ruta i les explicacions de cada punt. Es tracta d’una targeta personalitzada amb un codi únic que facilita l’accés a l’aplicació web de l’audioguia per poder escoltar-ho tot des del mòbil. La solució es presenta alhora com una via perquè els centres culturals rebin l’opinió dels visitants. L’empresa emergent treballa també amb formats multimèdia i audiovisuals per oferir visites virtuals d’espais emblemàtics.

L’estudi igualadí Cubus Games també porta a París el concepte de gamebook, una experiència interactiva basada en tota mena de narratives en què el lector participa de la història escollint les opcions disponibles en la trama. Aquesta idea els va portar a guanyar la 1a HackatH2On d’Aigües de Barcelona el 2015 amb una aventura per al Museu Agbar de les Aigües per difondre el patrimoni de l’entitat a través de la vinculació dels dispositius mòbils amb la tecnologia iBeacon.

Art, cultura i gestió de dades

Entre les propostes catalanes que han viatjat a París amb l’acompanyament del Departament de Cultura es troba Tempesta: city, culture & Technology. Aquesta companyia defineix el seu treball com una expressió digital del contingut institucional cultural. S’encarreguen des de la gestió de les dades en catàlegs virtuals amb programari lliure fins a l’elaboració de recursos interactius com documentals o línies de temps. El Zoo de Barcelona ha estat precisament un dels clients que han emprat una cronologia digital amb continguts diversos per explicar la seva història. A través de la gamificació, permeten aprendre de forma amena i al ritme de cada persona.

La gestió documental, el trasllat d’informació al núvol i les dades obertes són tasques administratives dels museus que també s’estan digitalitzant

La proposta de Coeli també opera en aquest segment de la documentació, difusió i gestió de col·leccions culturals. La catalana ofereix una plataforma al núvol sota el sistema de software as a service que compleix els estàndards i vocabularis de referència internacional per adaptar-se a qualsevol estructura. Durant el confinament, va engegar juntament amb Nabilum el projecte #museuobert per unir 29 museus diferents de Catalunya i portar a la xarxa el seu patrimoni. Es van migrar més de 100.000 arxius per difondre les col·leccions que havien de romandre tancades pel confinament i apropar la cultura a la ciutadania en un moment extremadament difícil. També ha treballat amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona per difondre dades obertes de forma àgil; i en la publicació digital de l’arxiu de Santa Eulàlia de la capital catalana en el seu 175è aniversari.

La participació d’aquestes sis empreses a la Museum Connections 2022, s’emmarca dins l’estratègia del Departament de Cultura de donar impuls al creixement i acceleració de les start-ups catalanes del sector cultural, contribuint al seu posicionament i projecció internacional i connectant-les amb inversors de tot el món. Una estratègia que combina programes d’acceleració, assessorament individualitzat, així com l’acompanyament a fires i esdeveniments internacionals.