Entre 40.000 i 60.000 persones es trobaran a Barcelona del 28 de febrer al 3 de març per assistir al Mobile World Congress (MWC), on els màxims representants de la innovació tecnològica anticiparan les línies de l'escenari futur que ens espera. D'això se n'encarregaran més de 1.000 conferenciants, representants de 150 països, sota el lema Connectivity Unleashed (connectivitat desfermada). Amb tot, la connexió entre dispositius no serà l'única tendència que s'abordarà en la trobada empresarial anual més important de la indústria de les telecomunicacions. Aquestes són algunes de les novetats que podrem veure al MWC.

5G… i 6G a la casella de sortida

La implementació de la 5G ja és una realitat i comportarà avantatges per a tothom. Com explica la professora i investigadora de la UOC Lola Burgueño, la 5G potencia la connectivitat entre usuaris i dispositius intel·ligents. Gràcies a això, podem transmetre més dades més de pressa. "El que notarem és que les possibilitats que ofereixen els nostres dispositius i la magnitud dels entorns intel·ligents i de les aplicacions que estaran disponibles seran molt superiors", assenyala.

La 5G obrirà el ventall de funcions i possibilitats dels mòbils i els entorns intel·ligents

Un exemple és la connectivitat en espais relativament petits en què hi ha moltes persones connectades alhora. "Si anem al camp del Madrid o del Barça i ens connectem, amb una bona cobertura de 5G gaudirem d'un servei millor. A més, no té tanta latència, la qual cosa significa que disminueix el temps que passa entre el moment en què veiem una cosa en viu fins que ens n'arriba l'eco. Això millora l'experiència, per exemple, en els videojocs", indica el també docent i investigador de la UOC César Córcoles.

Però, a més, es començaran a definir els estàndards de la sisena generació de la connectivitat mòbil, la 6G. "Anirà arribant i comportarà més millores: més amplada de banda, menys latència, més connectivitat… Tot i que encara no es pot concretar què serà, s'està discutint", explica Córcoles.

Desenvolupament de la IdC

Precisament, la xarxa 5G ens permetrà continuar avançant cap a edificis i ciutats més intel·ligents, la qual cosa amb xarxes anteriors no hauria estat possible. "Cada vegada hi ha més dispositius intel·ligents connectats a internet, que formen l'anomenada internet de les coses (IdC). Només cal fixar-se en la quantitat de dispositius intel·ligents que ens envolten, com ara els rellotges, les neveres, les rentadores…", afirma Burgueño.

En tenir més connectivitat, i com que aquesta connectivitat consumeix menys energia, és possible connectar més radis 5G, o a través de wifi o Bluetooth, a més dispositius. "Això significa que aquests dispositius poden parlar més entre ells i donar-nos informació, cosa que pot millorar el dia a dia de les ciutats", indica Córcoles. L’expert posa com a exemple, els semàfors estan programats i aquesta programació és independent del fet que el trànsit vagi de nord a sud o d'est a oest. “Amb la 5G podríem tenir molta més informació que facilités un trànsit més fluid o disposar de més sensors per disminuir la pol·lució i mostrar la situació en més illes de cases, en comptes de fer-ho en llocs determinats", assenyala, i afegeix que la tecnologia està fent possible que no solament hi puguin tenir accés les ciutats grans amb més pressupost.

El desplegament de la internet de les coses potenciarà el concepte de ciutats intel·ligents i permetrà oferir dades en temps real a les persones

La IdC també es pot connectar amb persones, processos i altres dades. Podria ser el cas d'una persona que porta un rellotge intel·ligent que, sobre la base del ritme cardíac detectat, és capaç de fer prediccions, com ara si aquesta persona tindrà un infart o si té tendència a patir alguna patologia cardíaca. "Bàsicament, el rellotge, mitjançant sensors, recull dades sobre el pols de la persona i, gràcies a la connexió a internet, compara aquestes dades amb el ritme cardíac d'altres milers o milions d'usuaris", explica la professora de la UOC.

Millores en les CPU

Els problemes de subministrament de les CPU derivats de la pandèmia han comportat innovacions en els processadors. Com recorda Córcoles, Apple ja va fer el salt i els processadors que ven en els seus portàtils, i en alguns ordinadors de sobretaula, ara són processadors de mòbil "que han crescut, tenen més potència i, de fet, són més eficients que els processadors dels portàtils Windows. Actualment, els fabricants dels xips equivalents al món Android també estan obrint camí en aquest sentit, i tot indica que seguiran els mateixos passos", avança el professor de la UOC. D'altra banda, Intel, el gran fabricant dels xips per a PC, està optant per una tecnologia nova, la tercera arquitectura de xips, batejada com a RISC-V, "de la qual hi haurà novetats, tot i que segurament no veurem gaires innovacions fins d'aquí a un any", assenyala.

Pantalles plegables i millors fotografies i bateries

Una de les tendències en mòbils d'alta gamma que es mostrarà al MWC són les pantalles plegables. Es tracta de mòbils amb el doble de pantalla, la qual cosa millora l'experiència de tasques com ara veure contingut, navegar per internet, escriure un correu electrònic o jugar a un videojoc. Com recorda Córcoles, de moment el mòbil plegable és un prototip de la indústria del mòbil al qual encara li falten uns quants anys per ser viable i accessible a gran part de la població, però últimament hi ha hagut millores que fan preveure un canvi.

Els mobils milloraran en hardware per fer més eficient el seu ús i perllongar les hores de bateria

Quant a les imatges que captem amb el mòbil, també hi ha progressos que milloraran la qualitat de les nostres fotografies. I no estan tan relacionades amb les càmeres com amb el programari que hi ha al darrere. "Afortunadament, la indústria ja no es preocupa tant dels megapíxels, perquè si cadascun d'aquests píxels no té molta qualitat, no serveix de res, i en lloc d'això sí que millora el treball amb programari", explica Córcoles. "El programari que inclou la càmera del mòbil cada vegada és millor, i per això el mòbil ja no et fa només una foto quan li dius que et faci una foto, sinó que, si és un mòbil de gamma mitjana-alta, fa fins a dotze fotos molt de pressa i té una sèrie de receptes: les mira, les combina i fa la feina que faria un fotògraf amb Photoshop", assenyala.

Una altra innovació que veurem al MWC són les bateries de més llarga durada, de fins a 4.000 i 5.000 mil·liamperes per hora, cosa que possibilita que no hàgim d'estar carregant el mòbil tan sovint, fins i tot si té un ús intensiu.

Tecnologia a favor de la igualtat i la sostenibilitat

La cerca de materials per fabricar bateries de mòbil que siguin menys nocius per al medi ambient i el reciclatge de mòbils usats són una altra realitat en la qual està treballant la indústria de la telefonia, i d'això també se'n parlarà al MWC. Però, a més, com recorda Burgueño, els avenços en la internet de les coses, la intel·ligència artificial i la xarxa 5G, i especialment la combinació d'aquests àmbits, també poden ajudar a respectar l'entorn d'una altra manera. "Permeten el desplegament d'una xarxa de dispositius connectats entre si en fàbriques i explotacions que recullen dades que es processen i analitzen, i que posen de manifest ineficiències en els sistemes i les màquines que es poden corregir per optimitzar la producció i reduir tant el rebuig com el consum d'energia. Per sort, últimament hi ha moltes iniciatives, tant privades com amb finançament públic, destinades a modernitzar la indústria cap a la sostenibilitat", afirma.

La tecnologia s’enfocarà a trencar amb les desigualtats socials i oferirà informació per fer més eficients els processos i reduir-ne el seu impacte mediambiental

De la mateixa manera, la tecnologia obre un gran ventall de possibilitats en la lluita contra la desigualtat, un camp que també estarà present al MWC. Burgueño afirma que, de la mateixa manera que el mal ús de la tecnologia pot crear desigualtats socials, un bon ús, juntament amb les iniciatives adequades, pot contribuir a reduir la bretxa social. Posa com a exemple el que ha passat a les àrees rurals de la Xina, on fa uns quants anys es va detectar que les escoles acostumaven a patir la manca de formació contínua dels professors i això repercutia en l'aprenentatge dels estudiants. "Davant aquesta situació, es va recórrer a la tecnologia perquè els professors de les àrees rurals poguessin tenir accés en temps real a les classes impartides per professors en escoles de prestigi de Pequín. Els professors de les àrees rurals van poder observar les classes (la metodologia, els exercicis, etc.) i les van poder adaptar a les seves necessitats o bé van permetre als estudiants que seguissin les classes en directe i ells es van limitar simplement a resoldre dubtes. Els dos models van provar que l'alumnat va millorar l'aprenentatge i també la seva experiència a l'escola", assenyala.