Naveguem a la xarxa sovint sense ser conscients de quines pàgines web o plataformes accedeixen a les nostres dades personals, ni de si ho fan amb un consentiment que hem donat amb plena seguretat. El terme que engloba tot això és el de la privacitat, el qual l’advocada i vocal de la Comissió de Transformació Digital de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Júlia Bacaria, defineix com “el dret a mantenir en un àmbit reservat i fora de l’abast d’altres persones tota aquella informació i qüestions que considerem íntimes”. És a dir, com a usuaris, tenim la capacitat de negar a tercer l’accés al coneixement relatiu a la nostra vida personal.

L’origen d’aquest dret es troba en la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, on es va incidir per primera vegada en la capacitat de protegir la intimitat, la família, el domicili o la reputació de qualsevol intromissió il·legítima. A Espanya, l’article 18 de la Constitució estableix tres drets fonamentals que l’engloben: honor, intimitat i imatge personal; i a Europa, el maig del 2018 es va unificar la normativa entre els 28 membres de la UE a través del Reglament Europeu de Protecció de Dades.

Bacaria: “A internet busquem agilitat i rapidesa, però això no ha de fer que ens oblidem de prendre unes mesures mínimes que ajudaran a protegir aquesta privacitat”

Malgrat que parlar de la privacitat significa atendre a àmbits i actuacions diverses, hi ha alguns entorns clau com l’ús diari i quotidià d’internet on, sense adonar-se, un usuari pot estar cedint dades innecessàries a tercers. “Hem d’intentar que la comoditat no perjudiqui la nostra privacitat”, insisteix l’experta, “a internet busquem agilitat i rapidesa, però això no ha de fer que ens oblidem de prendre unes mesures mínimes que ajudaran a protegir aquesta privacitat”. Aquests són alguns dels seus consells:

1. Saber qui vol accedir a les dades

Una persona ha de conèixer les condicions d’ús dels navegadors, les aplicacions i les plataformes. “Quan naveguem per qualsevol web o descarreguem apps, la seva obligació és presentar-nos el contingut amb la màxima privacitat possible, sense rastreig i sense cookies per personalitzar la nostra experiència i enviar-nos publicitat”, alerta Bacaria. Ara bé, per fer-ho, un internauta ha de saber quines galetes acceptes, quins accessos oferir a cada plataforma i decidir si realment paga la pena usar aquella eina davant dels requisits que algunes demanen per poder-la emprar.

Hem d'evitar acceptar automàticament les galetes d'un lloc web i no donar accés a tercers a les dades per personalitzar els continguts

Per tant, l’advocada recomana ser “més crítics” i fixar-se en avisos tan habituals com demanar accés als contactes del mòbil, a les fotografies a la ubicació en el cas de les aplicacions, per exemple. “Segur que trobes una altra alternativa d’eina que vulnera menys el dret a la privacitat o, si hi reflexiones, t’adones que no paga la pena cedir tota aquesta informació a tercers per fer un ús puntual d’aquesta solució”, explica. També recomana parar atenció a les cookies, les quals ofereixen actualment informació detallada sobre els interessats i els usos que es fan de les dades recaptades, i evitar fer una acceptació immediata de tot per no perdre temps. O, en el cas que sigui necessari accedir a un determinat web o espai, optar pel mode de navegació oculta, això sí, parant atenció també a les esmentades galetes.

2. Registrar amb el correu electrònic

Facebook i Gmail s’han convertit en la porta d’entrada a altres eines. Cada cop més pàgines ofereixen la possibilitat de registrar-s’hi amb el nom d’usuari i clau d’aquestes plataformes per agilitzar el procediment. És més ràpid, però Bacaria alerta que no és el més segur: “És més adequat fer-ho amb un correu electrònic, ja que així evites que quedin vinculats els comptes de diferents pàgines. És més segur perquè no entres en un compte on ja hi ha informació que poden fer servir tercers”.

3. Verificar els certificats de seguretat

Si un URL no té un cadenat o l’https, o bé surt tot ratllat, significa que aquella pàgina no compta amb un certificat de seguretat. Pot ser que estigui caducat i que no hi ha un risc elevat, però també que sigui un entorn maliciós o enganyós. Per això Bacaria assenyala que cal fixar-se en aquests detalls, especialment si estem en ple procés de compra on cedirem dades sensibles com la targeta bancària.

El registre en noves pàgines i plataformes és més segur si es fa a través d'un correu electrònic

4. No deixar comptes oberts

Un cop més, deixar els perfils a les plataformes oberts o amb l’opció de desar el nom d’usuari i la contrasenya automàticament, ajuden a agilitzar la navegació. Tot i això, no és una pràctica segura perquè, en paraules de la membre de l’ICAB, “si algú entra al teu dispositiu, li estàs posant en safata tota la teva informació”. Per això alerta de la importància d’obrir i tancar sessions i de no emmagatzemar les claus en un sol lloc, sinó recórrer a diverses solucions si necessitem aquest suport.

5. Utilitzar xarxes segures

Malgrat que sembli un consell lògic, és habitual veure usuaris connectar-se al seu compte bancari des d’una wifi oberta. “És més probable patir un atac en una xarxa pública o perdre informació pel camí que no en una de privada”, recorda Bacaria, “les operacions privades o que impliquen informació sensible les hem de deixar per a les connexions segures i que coneixem”. Si no, el risc que algú pugui interceptar l’enviament i recepció de dades sempre hi serà.

Bacaria: "Tenim dret a preservar la nostra intimitat i, encara que no hi hagi malícia, no tenim per què cedir cap informació personal”

Més enllà de la publicitat

Acceptar o rebutjar galetes, llegar condicions i evitar acceptar-ho tot de forma automàtica no serveix només per reduir el nombre de comunicacions publicitàries per correu electrònic o SMS. “Sovint les persones responen que no en volen saber res dels usos comercials, i això els porta a mirar-se amb lupa les cookies i tot el que troben quan naveguen, però és important saber que no es tracta només de publicitat, sinó que estem parlant de terceres persones que accedeixen a dades personals”, insisteix l’experta. Per això reclama que es deixin de posar els ciberatacs o els robatoris de dades a petita escala com el motiu per prendre consciència sobre la informació sensible i posa en relleu el concepte “d’informació privada”: “Qualsevol mala praxi et pot perjudicar, però hem de conèixer també que tenim dret a preservar la nostra intimitat i que, encara que no hi hagi malícia, no tenim per què cedir cap informació personal”.