El 80% de la ciutadania espanyola rep notícies falses diàriament i ha mostrat preocupació per aquest fet. Així ho assenyala l’últim baròmetre d’Edelman Trust que monitora la percepció de les fakenews, el qual destaca un 43% dels enquestats reconeix compartir aquests continguts. I en plena pandèmia, hem vist com una de cada tres persones que rebia informacions falses sobre la covid-19. En som conscients de la veracitat, o no, dels continguts que corren per la xarxa? “Vivim en plena infodèmia”, ha declarat Marc Amorós, periodista expert en la temàtica, en la segona jornada de TrendsCAT.

Internet i les xarxes socials han fet que els usuaris tinguin a l'abast tota mena de coneixement, però no s'ha fet prou pedagogia per ajudar-los a contrastar les fonts i identificar informacions falses. Si se'n fa un bon ús, pot ser clau per prendre decisions adequades, o per generar moviments que han estat positius com "la victòria d'Obama, la Primavera Àrab o l'independentisme català", ha enumerat l'expert. Ara bé, també n'ha creat, als seus ulls, de negatius: "El Brexit, les victòries de Bolsonaro i de Trump, o l'auge de Vox". És a dir, "les informacions ens manipulen i radicalitzen", ha lamentat.

Amorós: "Les xarxes socials no són neutrals, són un canal de comunicació amb molta presència i força"

Davant la situació, Amorós situa bona part de la responsabilitat sobre les empreses que operen en l'entorn digital. La ciutadania no n'està exempta, però les organitzacions han de vetllar per difondre continguts veraços i no fomentar els continguts esbiaixats. I és en aquest punt on el periodista ha esmentat noms com el de Facebook, acusada de compartir dades de 87 milions de persones en el cas Cambridge Analytica. "Les xarxes socials no són neutrals, són un canal de comunicació amb molta presència i força", ha afirmat, "Facebook acaba de publicar uns beneficis astronòmics, però també sabem que només etiqueta el 56% de les informacions falses i que triga 28 dies a dir-nos que ho són". Un retret que ha acompanyat amb un "podríem demanar que fessin més", en relació amb els avisos davant de les fake news, però també ha alertat que l'ús de les plataformes d'internet amb aquest fi no és nou i que ja s'ha fet anteriorment amb la ràdio, la televisió o la premsa més tradicional.

Educar i empoderar en digital

Tenim a l'abast tota mena de dispositius tecnològics i cada cop un millor accés a internet, però no suficient coneixement per usar-les correctament. Segons recull el Digital Economy and Society Index, aproximadament una tercera part de la ciutadania té habilitats digitals insuficients; i la pandèmia ho ha fet evident. Només a Barcelona, el 59% dels ocupats va poder mantenir la seva feina amb el teletreball. Què ha passat a les llars on calia compartir l'ordinador o la connexió era insuficient? Feina, escola, oci... no tot es pot compatibilitzar si no hi ha recursos en quantitat i qualitat.

Faura: "Mai havíem aconseguit que les mancances i la desigualtat fossin una prioritat política com ho és ara"

Precisament el context s'ha convertit en un repte que l'administració pública ha d'abordar i així ho ha reconegut el cap del Servei d'Inclusió i Capacitació Digital del Departament de Polítiques Digitals i administració pública, Ricard Faura, qui ha extret el costat positiu a la pandèmia: "Mai havíem aconseguit que les mancances i la desigualtat fossin una prioritat política com ho és ara". Tot i que no ha posat un horitzó determinat, ha assegurat que "els pròxims mesos" caldrà resoldre les mancances en inversions, connectivitat, equipaments, formació i altres aspectes que influeixen en la bretxa digital amb l'objectiu final de "trencar amb la divisió entre les persones amb capacitat d'aprofitar els avantatges de la societat digital i les que no ho poden fer".

Tot i que el govern és un dels actors que pot incidir en la construcció real d'una societat inclusiva i empoderada digitalment, la mateixa ciutadania i les empreses del sector TIC hi tenen també un paper destacat. "Hi ha d'haver un lideratge de la societat amb el suport de l'administració pública i amb un acompanyament de les organitzacions vinculades a les economies locals", ha insistit la ciberactivista Núria Alonso, qui treballa en aquest sentit a l'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica juntament amb l'Ajuntament de Barcelona.

Alonso: "L'educació tecnològica crítica no està en el sistema educatiu"

La sobirania tecnològica és un dels termes que entra en joc en el paradigma i que no és més que "ser capaces com a persones i col·lectius de decidir quines eines tecnològiques tenim al nostre abast, i quines volem i podem usar", ha definit l'experta. Vivim en una societat amb salts generacionals prou grans per alimentar la bretxa digital si ningú actua per dotar d'habilitats i coneixements les menys avesades a la tecnologia. Tampoc ajuda que "l'educació tecnològica crítica no està en el sistema educatiu", ha lamentat, "perquè els joves i futures generacions són nadius i nadiues digitals, però no saben usar les eines de manera adequada". I per adequada cal pensar més enllà de fer anar un ordinador o un mòbil i tenir en compte que està en joc privacitat, dades, informació que es comparteix i capacitat per detectar amenaces. "Falten eines i recursos per enfrontar-nos a una situació nova, això ha de ser una prioritat", ha conclòs.