El 2050 és l’any de referència. Hi hem d’arribar amb un 100% de l’energia de fonts renovables, però tot just estem en nivells del 40%. Certament, la caiguda de la demanda de l’electricitat durant el confinament ha fet que la dada creixi lleugerament fins al 46%, però encara queda molt camí per recórrer. Aquesta revolució de l’energia verda inclou tots els actors: productors, distribuïdors i consumidors; i és que “els canvis arriben quan la societat entén la tecnologia, l’explota i dona exemple, no quan arriba la tecnologia, que està disponible molt abans”, ha assegurat el cap d’Innovació d’Estabanell Energia, Ramon Gallart, en el debat de la primera sessió telemàtica de la Jornada d’Innovació Tecnològica sobre la Gestió de l’Energia organitzada pel CTecno.

Una de les claus que ha d’impulsar el canvi es troba en la instal·lació massiva de sistemes d’emmagatzematge a les llars. Actualment les bateries tenen un cost elevat i el consumidor difícilment pot pensar en elles com una inversió a llarg termini. Però aquí rau part del problema, perquè com ha explicat Gallart, “hem de fer entendre que posar una bateria a casa no ha de ser per guanyar o estalviar diners, sinó per facilitar l’autoconsum”.

Gallart: "Posar una bateria a casa no ha de ser per guanyar o estalviar diners, sinó per facilitar l’autoconsum"

La seva proposta passa per involucrar l’usuari en la creació d’una xarxa de baixa tensió fent-li entendre els beneficis: “No podem parlar de costos, sinó que hem de parlar d’impacte mediambiental. L’acumulació d’energia serà una realitat quan l’usuari sigui capaç de veure que li aporta un us”.

Però més enllà de la inclusió de la ciutadania en la creació d’aquest nou model energètic, cal pensar també en la gestió que es fa dels recursos. En aquest sentit, la responsable de desenvolupament de negoci de sostenibilitat d’Eurecat, Encarna Baras, apunta directament a les dades: “Tenim molts comptadors intel·ligents a casa, però no els fem servir com a intel·ligents. Hem d’aprendre a gestionar les dades per optimitzar el consum i els serveis”.

La intel·ligència artificial i l’adquisició de competències en digitalització són dues de les eines que podrien ajudar empreses i societat a analitzar i comprendre els seus consums, extreure’n conclusions i aplicar tot aquest nou coneixement en un consum sostenible i eficient de la tecnologia. “Ara encara els costos de l’emmagatzematge de les bateries són elevats, però arribarà un moment que seran viables i hem de tenir les eines i el coneixement per gestionar-ho, tant les bateries com els vehicles elèctrics”, ha defensat.

Mobilitat elèctrica

Precisament aquest cotxe mogut amb energia elèctrica, amb una presència petita encara però que creix any rere any, ha fet obrir els ulls de bona part de la indústria i de la ciutadania. La presa de consciència creixent per part de les noves generacions envers l’impacte ambiental del dièsel i la benzina ha fet que l’interès pels vehicles híbrids creixi, de manera que la migració d’aquesta atracció cap als que són 100% elèctrics és qüestió de temps.

I el canvi no espanta, almenys no ho fa als proveïdors d’energia. “S’estima que per cada milió de vehicles elèctrics que entrin al sistema hi haurà un increment de l’electricitat de l’1%”, ha apuntat el gestor de serveis de Gestió de la Demanda i Xarxes Intel·ligents de RETIT, Miguel Ordiales, “si seguim la ràtio actual, serà un 1% més de consum anualment”. Un increment que, ha assegurat, “no hi ha cap problema per abordar, només caldrà reforçar zones molt concretes”. Una situació que ja va passar amb l’entrada massiva dels aires condicionats a casa.

Ordiales: "Per cada milió de vehicles elèctrics que entrin al sistema hi haurà un increment de l’electricitat de l’1%"

No obstant això, calrà ampliar la xarxa de punts de càrrega perquè aquesta nova generació automobilística pugui implantar-se. “Haurà de ser un equilibri entre punts de superràpids i altre més lents”, ha especificat Ordiales; una idea que ha reforçat Gallart: “Hi haurà una combinació entre els punts superràpids i els de la llar, que seran més lents”. L’ús de cadascun d’ells dependrà de si es tracta de viatges llargs o bé trajectes quotidians més curts. “Veure quins seran més necessaris dependrà molt de com evolucioni la seva arribada i dels hàbits de mobilitat dels usuaris”, ha afirmat, sense voler fer prediccions exactes.

Valdovinos: "Cal saber com les càrregues elevades poden afectar la degradació i cicles de vida de les bateries"

Per la seva banda, el desenvolupament de Negoci i Product Manager a Simon Holding, Alejandro Valdovinos, ha recordat que les bateries es fabriquen cada cop amb més capacitat i que aquest element també ha d’entrar dins de l’equació. “Necessitarem carregadors amb més potència que els d’ara”, ha apuntat, “també caldrà veure què diuen les investigacions que treballen a saber com les càrregues elevades poden afectar la degradació i cicles de vida de les bateries”. Per això, combinar càrregues ràpides amb lentes pot ser la clau per allargar la vida de la tecnologia.

Un buit en el nombre de professionals

Calen professionals de l’àmbit de les tecnologies i no es dona només en sectors concrets, sinó que és la tònica general de l’ecosistema. Per tant, la indústria elèctrica tampoc se’n salva. “L’enginyeria elèctrica existeix des de fa anys, però no trobem professionals i en necessitarem. En pocs anys, tot el que tingui a veure amb aquest camp en combinació amb l’eficiència energètica serà una cosa que es demanarà molt”, ha alertat Valdovinos.

Per això, Baras ha demanat que es faci més pedagogia a les escoles i es treballi per “despertar l’interès per les carreres STEM” i, especialment, en “les enginyeries industrials, la ciència de dades i la digitalització”. “L’energia fins ara no ha preocupat a la ciutadania, però tot està canviant i el mercat laboral necessitarà incorporar gent preparada”, ha conclòs.