En el camí de la recuperació de la pandèmia –més lentament del que hauríem imaginat- s'obre pas una idea, que considero terrible, a tots nivells. Aquesta idea és que ens creguem que n'hi ha prou amb tornar on érem, com si això hagués estat un parèntesi macabre. La millor forma d'entendre aquesta idea és pensar en el canvi climàtic i en com els confinaments han visualitzat una desacceleració de la contaminació que, si no fem res, tornarà a activar-se. En resum, no podem fer veure que no ha passat res. Sabem què cal fer, com ara transformar el model energètic i de consum del planeta. Els dubtes són si serem prou ràpids per no arribar a un punt de no retorn: encara estem mirant si podem gratar petroli del fons de l'Àrtic!

Fent el paral·lelisme amb la nostra indústria, no podem tornar on érem abans. Han passat moltes coses, i em centraré només en una: la digitalització de les nostres empreses productives pot ser la clau de la seva supervivència. Com en el cas del canvi climàtic, això no és gens nou. Per citar-vos un exemple proper, ara fa 30 anys del naixement del CIM UPC, un actor significatiu de l'esforç del nostre país per modernitzar el seu teixit productiu. En un article a la premsa del juliol del 1991(*) relatiu a la seva inauguració, es deia: "El gran avantatge de la fabricació integrada per ordinador és que permet establir comunicació entre els diferents sistemes de gestió i control en l'empresa. Amb això s'aconsegueix eliminar dades redundants, simplificar els processos, és a dir, establir un sistema integrat de la informació sobre la producció...".

"Ens trobem visitant empreses que el seu problema no és accedir a la indústria 4.0, sinó travessar la porta de la 3.0"

En aquests darrers 30 anys, "només" ha canviat que ara existeix internet i que aquestes dades digitals poden ser encara més ben gestionades. Però la base és exactament la mateixa. I ens trobem visitant empreses que el seu problema no és accedir a la indústria 4.0, sinó travessar la porta de la 3.0. Sobreviuen pel diferencial de cost de producció que ens hem aplicat al nostre país, començant per tenir els sous a la meitat que a 150 km al nord, i renunciant a fer valdre la qualitat dels nostres productes a fi d'esgarrapar un ingrés per mínim que sigui. Bé, ho hem fet durant molt de temps, i potser ens hem de remuntar a les polítiques industrials del franquisme per a un país amb mà d'obra sense formació, per entendre aquesta situació.

Però com en el cas del canvi climàtic, ja no podem fer veure que podem continuar així. I de la mateixa manera que podem electrificar ja tota la mobilitat, tenim un país amb persones molt ben formades i amb indústries molt ben preparades que esperen una política industrial que posi la digitalització dels processos productius al capdavant. I que això serveixi no per estalviar costos, sinó per fer guanyar valor –i per tant, preu de venda– als nostres productes.

"Tenim un país amb persones molt ben formades i amb indústries molt ben preparades que esperen una política industrial que posi la digitalització dels processos productius al capdavant"

Un cop passats aquests 30 anys, en el dia a dia del CIM UPC, els avenços que fem en recerca sobre Impressió 3D –un dels millors exponents de la connexió entre món digital i productiu– ens afermen la consciència que hi ha moltes oportunitats i que no les estem aprofitant. Per exemple, tenim els nostres alumnes del Màster en Fabricació Additiva als que hem capacitat per fer optimització topològica de peces. No us explicaré ara què és, només us diré que aquesta tecnologia és clau en la indústria aeroespacial per disposar de components ultra alleugerits que fins ara només podien ser imaginats. El gran problema és, doncs, convèncer les empreses que han de fer un pas endavant i les administracions que cal ajudar-les. Els que fem transferència tecnològica del coneixement generat a la recerca continuem aquí, 30 anys després, disposats a seguir ajudant.

Ara hauria d'entrar a fer una anàlisi sobre les grans inversions postcovid que, partint dels fons europeus, es preparen. Ho estem seguint, però seran segurament altres instàncies, com els agents socials i institucionals, que hauran d'avaluar quin rumb prenen. Estem preocupats i a la vegada ocupats, donat que són els recursos amb els quals es podria fer efectiu aquest camí de transformació de la nostra indústria.

"S'ha d'estar convençut que no utilitzar les dades és llençar el futur per la finestra. O ara o mai"

Des d'aquí només puc insistir en el problema base: els responsables del dia a dia a les nostres empreses productives han de creure i apostar ja per la digitalització dels seus processos. Un sol exemple: moltes empreses ja disposen d'algun suport de gestió, més primari o sofisticat, de tipus ERP (Enterprise Resource Planning). A què esperen per lligar-lo amb les dades a temps reals de la producció i fer la gestió òptima que multiplicarà el rendiment? Les dades són allà, esperant ser capturades per gestionar-les i treure'n profit. Hi ha la tecnologia per fer-ho, hi ha els mitjans. I com en el cas de la fabricació additiva, també estem preparant els professionals que poden transformar digitalment l'empresa. S'ha d'estar convençut que no utilitzar les dades és llençar el futur per la finestra. O ara o mai.

(*) "La automática al alcance de la industria. La UPC y el ICT crean el Centro CIM." Suplemento Ciencia - La Vanguardia, 27 de juliol de 1991.

"Tenim un país amb persones molt ben formades i amb indústries molt ben preparades que esperen una política industrial que posi la digitalització dels processos productius al capdavant"