Cada vegada que la llum vibra al ritme del so o una imatge es genera a partir d’un gest físic, es desdibuixa una frontera. No és només una qüestió estètica: és un canvi de paradigma en la manera de crear i d’experimentar l’audiovisual.

En aquest context s’inscriu Hamill Industries, l’estudi creatiu amb base a Barcelona format per Anna Díaz i Pablo Barquín, que des de fa més d’una dècada explora la intersecció entre tecnologia, ciència i arts visuals. El seu treball, present en escenaris com Sónar o institucions internacionals, parteix d’una idea central: expandir el visual més enllà de la pantalla.

Ara, el duet serà el responsable del closing show de l’OFFF Barcelona 2026, el festival de referència en creativitat i disseny digital que se celebra del 16 al 18 d’abril al Disseny Hub Barcelona. Ho farà amb una proposta creada específicament per a l’esdeveniment, que combinarà realitat virtual, elements físics i música en directe.

Un espai híbrid entre disciplines

El treball de Hamill Industries és difícil d’etiquetar. I aquesta és, precisament, la seva naturalesa.

“És molt difícil definir un espai híbrid, perquè per essència ja és una mescla de moltes coses”, explica Anna Díaz, realitzadora, artista visual i cofundadora de Hamill Industries, en declaracions a Metadata. La seva pràctica combina des de la programació i la generació digital fins a la pintura, la llum o els objectes físics, amb l’objectiu de connectar disciplines i construir discursos visuals complexos.

Hamill Industries aposta per un model creatiu híbrid que combina tecnologia pròpia, materials físics i experimentació en directe per redefinir l’experiència audiovisual.

Una hibridació que no és només formal, sinó també conceptual. El seu treball parteix d’una investigació constant sobre la generació de la imatge i la seva relació amb el so i l’espai.

Trencar la pantalla: el “visual expandit”

Un dels conceptes clau del seu treball és el de “visual expandit”, una idea que qüestiona els límits tradicionals de l’audiovisual. “Expandir-se té a veure amb sortir i trencar la pantalla”, apunta Díaz. Això implica portar el visual a altres formats i dimensions: instal·lacions, escenografia, llum, fum o objectes en moviment.

El resultat són experiències immersives i performatives, on el públic deixa de ser només espectador per convertir-se en part de l’experiència.

Tecnologia pròpia per ampliar el llenguatge

A diferència d’altres estudis, Hamill no es limita a utilitzar tecnologia existent. La construeix i la integra en el relat. “Per nosaltres és essencial tenir un control mínim sobre certs processos de creació, perquè ens facilita amplificar les possibilitats del discurs”, explica Díaz.

Això es tradueix en el desenvolupament d’eines pròpies i dispositius experimentals que connecten so, imatge i matèria. Una aproximació que permet generar visuals directament a partir del so, treballar amb vibracions o automatitzar processos en directe.

El directe com a espai de comunicació

Tot i que el projecte neix en un entorn experimental, la dimensió performativa ha esdevingut central en la seva trajectòria. “El directe ens ha ajudat a entendre la potència que té aquesta forma de comunicació”, explica Díaz. La performance en viu transforma l’audiovisual en una experiència compartida i immediata.

“Tot el que es veu està passant en aquell moment: el visual no es reprodueix, es construeix en directe”

Aquest aprenentatge culmina ara amb el seu paper a l’OFFF, on tancaran el festival amb una proposta concebuda com un laboratori en directe.

Un closing show com a experiment en viu

La peça que presenten a Barcelona es construeix com una successió d’experiments audiovisuals que dialoguen amb la música de Sunny Graves. “Plantegem el show com una taula d’experiments”, detalla Díaz. L’objectiu és mostrar el procés, no només el resultat.

El dispositiu combina tecnologies digitals amb elements analògics: des d’oscil·loscopis fins a sistemes que transformen vibracions en visuals amb aigua o pintura. “Tot el que es veu està passant en aquell moment”, remarca, reivindicant la materialitat i la immediatesa del directe.

Quan el físic i el digital deixen de ser oposats

Un dels eixos centrals del seu treball és la dissolució de la frontera entre món físic i digital. “Amb l’avenç de la IA i altres tecnologies, aquestes barreres cada vegada queden més difuses”, afirma Díaz. Aquesta hibridació és ja una nova manera d’entendre la creació contemporània.

El digital ja no substitueix el físic: el reconfigura.

El paper dels artistes en l’era de la IA

La irrupció de la intel·ligència artificial planteja nous reptes creatius i ètics. “Els creadors tenim una responsabilitat social extrema a l’hora d’utilitzar aquestes eines”, assenyala Díaz. Per això, defensen un ús crític i conscient de la tecnologia.

El closing show de l’OFFF Barcelona es concep com un laboratori en viu on so, llum i matèria es transformen en imatge en temps real.

“És important preguntar-se per què utilitzem una eina i com la fem nostra”. Només així es poden construir llenguatges propis i evitar la reproducció automàtica.

Barcelona, escenari de la creativitat expandida

La participació de Hamill Industries a l’OFFF Barcelona reforça el paper de la ciutat com a hub internacional de creativitat digital.

En un moment en què les fronteres entre disciplines, formats i tecnologies s’esvaeixen, propostes com la seva apunten cap a un nou model cultural: més híbrid, més immersiu i més connectat amb l’experiència.