L’Ainoha Castaño Martos estudia el doble grau d’Enginyeria Informàtica i Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té només 21 anys, però les idees molt clares i tot l’afany possible per visibilitzar les dues etiquetes que utilitza quan es presenta: “Una dona tecnòloga i autista”. Ella és la guanyadora de l’últim premi DonaTIC en la categoria Estudiant TIC universitària i del premi Talent Jove a la Nit de les Telecomunicacions, i un dels referents que poden seguir les nenes i noies de Catalunya que no tenen cap mena de por de mirar cap a les STEAM com l’entorn on fer carrera laboral.

L’autisme l’ha portat a “entendre el mon de forma diferent”. El seu diagnòstic va arribar amb 17 anys, quan ja tenia força clar cap a on volia decantar-se. “Des de petita havia demanat joguines relacionades amb la ciència i la tecnologia, així que vaig anar cap al batxillerat tecnològic i vaig saber que l’electrònica m’apassionava gràcies a una assignatura on fèiem projectes en comptes d’exàmens”, relata. A l’hora d’escollir el grau definitiu, va optar per la doble titulació perquè “amb un sol grau no en faria prou!”, exclama amb un to que deixa clar que acostuma a rebre cares de sorpresa. A més a més, forma part del consell d’estudiants i del col·lectiu Tecno UAB, i s’apunta a tota activitat que la pugui ajudar a fer divulgació.

La presència femenina és minsa a les aules dels estudis d’enginyeria. Just en el moment de l’entrevista amb MetaData, Castaño acabava de sortir d’una classe on ella era l’única dona. “Fins i tot hi ha una professora que, quan entra a l’aula, saluda amb un ‘senyors i senyora’”, comenta, però també és anecdòtic trobar més persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA) diagnosticat: “La gent pensa que no podrà i no és cert. Hi ha tres graus diferents d’autisme i jo soc del grup 1, no em limita per ser on soc. A més, quan miro la gent del meu voltant a la universitat, m’adono de la quantitat d’autistes que hi ha a l’escola d’enginyeria. Per això vull donar més valor al paper de la dona i de l’autisme a la tecnologia”.

“La programació és similar a com penso jo, va pas a pas, i sobretot ho veig amb el llenguatge C++”

Tot i que ella no se’n va adonar fins que s’hi va trobar, i no ha identificat estudis que ho avalin, creu que el mètode de pensament dels autistes pot ser “una ajuda” per programar. Les persones amb TEA tenen dificultats per comprendre i retenir molta informació de cop, i això queda plasmat en els exercicis i exàmens que inclouen enunciats extensos o amb diverses preguntes. “Necessito anar pas a pas. Si m’encallo amb la primera part, no avanço”, apunta, “la programació és similar a com penso jo, va pas a pas, i sobretot ho veig amb el llenguatge C++”.

A la universitat tot han estat facilitats i comprensió, hi ha trobat fins i tot més empatia que en les etapes educatives anteriors. Tot i això, reconeix que ella trenca amb els estereotips d’introversió associada a l’autisme: “Soc hípersocial, tinc molts amics i socialitzo molt. Les dones autistes, en comptes de tancar-se i rebutjar el contacte ocular, ho fan més perquè és el que li ensenyen que han de fer des de petites com a nenes. Se les ensenya a socialitzar com una persona neurotípica. En canvi, amb els nens i homes passa al revés”.

Sense deixar enrere el barret de tecnòloga, li agrada explicar bona part de les seves experiències emprant els coneixements TIC. Davant una experiència nova, necessita un marc de coneixement que la posi a lloc i que actuï com unes instruccions per continuar. “T’has de fer els teus scripts perquè et falta la llibreria per fer front a aquella situació i entendre el món. Normalment, quan t’expliquen les normes socials, per exemple, les repliques. En el meu cas, les he de fer amb consciència perquè els autistes ens comuniquem de forma diferent. Els que no tenen TEA són molt UDP i jo soc més TCP”, relata, agafant com a exemple aquests protocols. El primer no requereix connexions per funcionar, mentre que el segon, sí.

"Els que no tenen TEA són molt UDP i jo soc més TCP"

Adaptar-se a l’entorn

Tot i que Castaño assegura que dins les aules no ha trobat cap situació conflictiva per la seva condició, reconeix que, fora d’aquest entorn, sovint li posen en dubte el fet de ser capaç de fer el doble grau. “I és per les dues etiquetes”, assegura, tot recordant la condició de dona i autista. “Al principi del grau hi havia més noies, però s’han anat perdent pel camí”, continua, “potser ara en veus més que anys enrere perquè tenim estudis en intel·ligència artificial, dades i ciutats intel·ligents, però encara en veus poques”.

Veure aquests avenços, per petits que siguin, l’alleugen. Creu que a poc a poc les dones prendran consciència de les seves capacitats i deixaran de guiar-se pels estereotips, però que també influirà el fet que la tecnologia cada cop impacta en més entorns i evoluciona amb més velocitat. “Falten anys de carrera. No pots ensenyar-ho tot en els quatre anys d’un grau universitari, per això hi ha els màsters que et permeten especialitzar-te”, afirma. Ella mateixa ha viscut de primera mà com alguns docents han hagut de fer incisos a classe per parlar de novetats que han sortit al mercat, malgrat que no hi fossin al temari, per tal de donar context a l’alumnat. “O ho fas així, o has de canviar tot el temari”, reconeix, “no hem d’oblidar tampoc que per entendre el que tenim ara, cal conèixer què s’ha fet abans i d’on venim”.

"Hi ha moltes millores que són contradictòries entre col·lectius"

Però si la tecnologia avança, també ho fa la consciència cap als col·lectius discriminats o amb dificultats. Castaño assegura que l’autisme, fins al moment, no li ha suposat cap gran impediment, tot i que sí que té una crítica cap a l’última actualització de WhatsApp: “Ara ha posat el mode foscor amb neó. Cada cop que hi entro, em dona alguna cosa! Em molesta molt aquesta intensitat lumínica”. Potser aquest canvi beneficia altres persones, però per al TEA és una crossa. “Hi ha moltes millores que són contradictòries entre col·lectius. Una persona amb certs tipus de discapacitats visuals pot necessitar molta llum, jo, no”, assenyala amb un to comprensiu, tot sabent que el consens no sempre és fàcil. I en fa broma per treure’n ferro: “Espero que algú a WhatsApp s’hagi equivocat amb el RGB i ho solucioni!”.