El sector dels videojocs viu una profunda crisi laboral des de l’any passat. El 2023 es va tancar amb més de 10.000 acomiadaments a escala global, segons el portal Game Industry Layoffs, i aquest 2024 la xifra ja supera els 6.000. “Amb aquest moment d’acomiadaments que està havent-hi, tant a la indústria internacional com en la nacional, ens adonem que les empreses velaran sempre pels interessos de les empreses, i a vegades els treballadors estan enmig”, desvela el membre de la Coordinadora Sindical del Videojoc (CSVI), Víctor Rubio. L’associació que representa, presentada públicament aquest gener, neix per combatre aquest “clima d’insatisfacció, incomoditat i, fins i tot, por” que es viu dins de la indústria, un sector amb una "tradició sindical escassa” i problemàtiques pròpies, com “la deslocalització dels treballadors i els períodes de crunch“ —sessions continuades de sobrecàrrega laboral al final dels projectes—. És també una indústria que fins ara no comptava amb cap organisme específic de defensa dels treballadors, però sí amb dues patronals nacionals, DEV i AEVI, a les quals se’ls suma DeviCAT a Catalunya.

Per què calia crear un sindicat específic per al sector dels videojocs?

Creiem que cal gent que pugui estudiar i treballar directament des de les necessitats dels treballadors del videojoc. Una cosa molt concreta és el tema del teletreball: que se’t paguin els materials de casa, un percentatge de la tarifa de l’electricitat… També comptabilitzar per conveni les hores extres no pagades. Els acomiadaments massius estan sent una espècie de reacció, el que ha passat a la indústria americana ens està passant a nosaltres; però també cal entendre que nosaltres podem treballar subcontractats per una empresa però treballar realment en una altra. El videojoc està tan deslocalitzat territorialment que és molt normal que una persona treballi i visqui a Barcelona, però que l’empresa sigui de Dinamarca i la seu on treballa, de Madrid. Hi ha una deslocalització que impedeix organitzar-se, crear representació sindical i tenir una consciència de classe dins de la mateixa empresa.

Com us afecta aquesta deslocalització?

És una cosa complicada. Per molt que no tinguem persones localitzades en un mateix territori, dins del sindicat estem molt escampats. Tenim la sort d’haver-nos presentat en un lloc molt públic, a la MálagaJam, i molts desenvolupadors de regions on nosaltres no estàvem arribant se’ns han presentat amb la intenció d'ajudar a muntar la coordinació. Ara mateix, per desgràcia, ens estem centrant bastant en capitals: Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga… Però ens agradaria començar a disseminar-nos més i fer una xarxa de contactes pròpia. La indústria espanyola del videojoc és relativament petita. Sí que és veritat que hi ha diferents entorns, com l’independent i el del AAA —grans produccions—, però ens coneixem força entre nosaltres.

Els acomiadaments globals del sector han arribat a Catalunya?

Des del punt de vista del sindicat, sempre tindrem la informació que tenim. El que et puc dir és que hem vist acomiadaments d’una part substancial de la plantilla dins del territori català. El cas més sonat, que fins i tot el CEO ha compartit a LinkedIn, ha sigut el de Novarama. En el cas de l’àmbit català estem arribant una mica tard, els acomiadaments han passat abans que aquesta coordinadora sindical es presentés. Però és cert que, a Catalunya, el sector està molt centrat en el mòbil, amb empreses com Digital Legends, King, Activision o Ubisoft, i en mòbil encara no ha arribat aquest acomiadament massiu. Però pot passar. A altres llocs d’Espanya està succeint de la mateixa manera que als Estats Units, amb la mateixa intensitat. El cas de Barcelona és equiparable al de ciutats com Londres o Berlín, amb una forta presència del mòbil, i no ho estem vivint amb tanta intensitat. Però sí que és veritat que, més enllà del mòbil, s’estan vivint acomiadaments de part important de la plantilla.

ANOTACIÓ: L’entrevista es va fer abans que es fes públic el futur tancament de Novarama, anunciat pel seu director general, Dani Sánchez-Crespo, el divendres 15 de març.

"A Catalunya, el sector està molt centrat en el mòbil, on encara no han arribat els acomiadaments massius, però a altres llocs d'Espanya estan succeint amb la mateixa intensitat que als Estats Units"

Com esteu gestionant aquests casos?

Quan passen aquests acomiadaments, sempre recomanem que els treballadors que es veuran afectats ja tinguin en marxa una secció sindical dins l’empresa. I això per què? Quan es fa un acomiadament massiu, s’intenta crear una taula de negociació. Aquesta taula intenta gestionar l’acomiadament, com podem fer que sigui el millor possible per als treballadors. Sabem que s’han d’acomiadar persones, perquè segons els números, no donen els diners; i la manera de combatre-ho és entrar dins les empreses i crear la representació sindical. I intentar no ser reactius: quan veiem que els números van malament, ja hem de començar a preparar una estratègia de negociació perquè sabem que l’acomiadament massiu arribarà. És sempre possible això? No, evidentment. A vegades s’ha de ser reactiu perquè l’acomiadament arriba per la cancel·lació d’un projecte d’última hora i no hi ha previsió. El que estem intentant fer és introduir-nos dins les empreses per prevenir. Aquelles vegades que hem de ser reactius, intentem treballar amb el comitè negociador i trobar les millors condicions per als treballadors.

Quina està sent la reacció de les empreses?

El que trobem és sorpresa. Potser les empreses no es pensaven que això del sindicat anés tan seriosament. Això ve de no tenir una tradició sindical dins del videojoc: les empreses no estan acostumades a haver de negociar amb aquestes condicions i la força conjunta dels treballadors. Potser hi ha més resistència, també, perquè encara estem començant. Aquests processos normalment són mitjanament llargs, i ara mateix estem en procés d’estar dins de la gestió dels acomiadaments massius. Al de Novarama, per exemple, nosaltres no hi hem participat, hem arribat tard.

"Les empreses no estan acostumades a haver de negociar amb aquestes condicions i la força conjunta dels treballadors"

Quines són les principals problemàtiques que afecten els treballadors del sector a Catalunya?

Hi ha una falta de consciència de classe, no s’entenen les jerarquies concretes d’una empresa de videojocs. Un concepte clau en qualsevol feina molt passional és que els caps, a vegades, són una mica com els teus amics. I el problema d’això és que poden exercir un poder sobre tu que és complicat de gestionar. Que una persona et pugui acomiadar, fer-te fer hores extres… Quan no hi ha una clara diferenciació de poder, especialment dins de les empreses més petites, al treballador li fa por anar en contra de l’empresa, encara que vagi en contra dels seus interessos. Un altre problema, especialment en les empreses de mòbil, és que ens trobem molta deslocalització. Sí que és cert que, de manera generalista, tenen millors condicions que altres companyies: hi ha menys crunch, millors salaris… Això és així perquè normalment hi ha competitivitat interna: és molt típic que portin treballadors d’altres seus, i llavors cal equiparar salaris amb tota la plantilla. Però també és veritat que capten molts estudiants d’universitats privades, a vegades no sempre amb les millors condicions. Els sistemes de pràctiques són molt rotatius i no intenten formar els treballadors perquè es quedin. I una cosa que ens trobem molt, que fa temps que demanem des de dins i fora del sindicat, és que hi ha una falta de dades de la situació dels treballadors, perquè els llibres blancs tracten molt la indústria des del punt de vista empresarial. I és normal, perquè al final és la patronal qui analitza les dades. Però ens agradaria tenir també una investigació que trobi les necessitats específiques dels treballadors del videojoc. Estem veient que la gent júnior està molt desprotegida laboralment, molt més que els sèniors. Això és una cosa que pot semblar òbvia, però fins que no recalquem aquest punt a través d’un estudi, no el podrem atendre directament.

Amb quin panorama laboral es troben aquests júniors quan acaben els estudis?

El videojoc té una característica molt específica, que és que es troba dins de les indústries culturals, però també forma part de la indústria digital. Som cultural i digital alhora, i en comptes d’agafar les millors parts de les dues, hem agafat les pitjors. Una particularitat dels treballs vocacionals és la idea de ‘treballar en una empresa durant sis mesos, fent pràctiques no remunerades o molt poc, perquè el teu centre t’ho exigeix i a tu t’agrada fer videojocs’. Per una altra banda, hi ha ‘l’esperit d’heretar l’empresa’, aquest sentiment que si treballes i t’esforces pujaràs de categoria, podràs tenir més responsabilitats i salari, que és un pensament molt típic de l’empresa tecnològica. Els graduats es troben en un punt molt complicat, més encara quan veiem que la quantitat d’estudiants que surten de les escoles és major que la quantitat de llocs de treball que es generen cada any. Són especialment vulnerables, també, per l’escassa tradició sindical. En altres sectors, com la infermeria, quan surts de la universitat ja tens diversos sindicats de referència, i al videojoc estàs molt desemparat. Estem tenint problemes molt similars als que es van trobar els companys d’Informàtica de la CGT, que van començar fa dos anys. Ara mateix, hi ha força desprotecció: són susceptibles al crunch, a cobrar poc, i a entrar en aquesta classe d’empresa trampolí que t’agafen, et paguen molt poc i treballes mentre esperes una oferta millor.

"La quantitat d’estudiants que surten de les escoles és major de la quantitat de llocs de treball que es generen cada any"

Quin suport els oferiu?

Un dels serveis és la revisió de contractes, que consisteix a comprovar si a escala formal estan ben escrits, i també analitzar tots els annexos que s’acostumen a afegir en la indústria, com els NDA —acord de confidencialitat— o les clàusules de no competència. Molts d’aquests conceptes venen del món anglosaxó i simplement els copiem. No podem dir, evidentment, que tots els NDA que la gent signa siguin il·legals, però n'hi ha alguns que estan plantejats de tal manera que l’empresa no pot exigir-te aspectes com prohibir-te treballar a una altra companyia del sector quan surts. La part més important és saber què estàs signant, no per si és il·legal o no, sinó perquè l’entenguis. Quan entres al món laboral tens molt poc coneixement, no saps què és una nòmina o un contracte.

Bona part del sector està format per companyies independents. Us fa la tasca més difícil?

És el punt més complicat. Dins de les empreses més petites, el suport més gran que podem donar és una revisió de contractes, ja que a vegades, no sempre, estan menys assessorades legalment, i potser fan algunes coses que no entren dins de la legalitat. I, després, en qualsevol discussió interna, com que no et vulguin pagar unes hores extres o que t’estiguin forçant a fer qualsevol cosa, des de CGT podem mediar i negociar. A vegades pensem que les empreses independents són molt precàries, que no s’hi pot fer res, que és pràcticament sistèmic. I nosaltres creiem que no sempre és així. Hi ha reivindicacions pròpies de la indústria del videojoc que es podrien demanar, com el teletreball, per exemple. Cal entendre que no t’has d’aguantar amb allò que et doni l’empresa, sinó que hi ha un procés de mediació per millorar les condicions.

A Catalunya, només el 25% de les treballadores del sector són dones, segons el darrer Llibre Blanc. L’ambient laboral n’és un dels culpables?

Creiem que és una situació molt sistèmica. Sí que hi ha hagut un creixement de dones treballadores dins del videojoc, però és molt difícil que es quedin. És un entorn molt hostil per elles, tant dins del desenvolupament, com en les comunitats de jugadors. El que podríem demanar és una cosa molt bàsica, la implementació de protocols antiassetjament sexual, laboral… És una de les maneres per prendre mesures. Tot i això, no hi ha una única via.

L’ecosistema català del videojoc es vana sovint de la col·laboració entre empreses, administració i professionals. És una sensació compartida pel sindicat?

En certa manera, no ens afecta tan positivament. Sí que és veritat que hi ha una col·laboració molt forta entre treballadors, molts es coneixen entre ells i s’ajuden, però aquests espais tan mixtos a vegades desdibuixen les barreres i les capacitats d’actuació. Si realment la persona que et pot acomiadar és amb tu a tots els esdeveniments de videojocs, i sou com dos treballadors parlant, és complicat, perquè en realitat hi ha una diferència de poder inherent. Està molt bé que hi hagi col·laboració i unió entre diferents visions, però els treballadors sempre han d’entendre que els seus drets no estan garantits i han de lluitar per ells.

"Les condicions del sector del videojoc normalment són pitjors que les d’altres tecnològiques, així que és normal que no hi hagi sèniors"

Les empreses declaren una falta de talent sènior. Des del punt de vista dels treballadors, es percep aquesta urgència, o hi ha més professionals que llocs de treball?

Les condicions del sector del videojoc normalment són pitjors que les d’altres tecnològiques, així que és normal que no hi hagi sèniors. Si ens trobem en una indústria que és tan agressiva contra les persones que volen formar famílies, que volen tenir ingressos estables… Perquè les condicions de treball, no només les salarials, són molt pitjors: la flexibilitat d’horaris, fer moltes hores extra… És normal que no hi hagi sèniors. El problema que surtin molts estudiants no és que no hi hagi llocs de treball sènior, sinó que no n’hi ha per a júniors, perquè estan saturats, i la gent marxa a altres llocs. Programació és un dels casos més flagrants.

La intel·ligència artificial generativa amenaça diverses indústries artístiques. La del videojoc també?

Estem en un moment en què estan passant diverses coses alhora. És possible que part dels acomiadaments que estem vivint siguin perquè la gent que controla les empreses vulgui abaratir costos i utilitzar la intel·ligència artificial? És possible que sí. El que sí que diem des de CGT és que sempre s’ha de pensar com s’estan utilitzant aquestes eines. Nosaltres estem en contra de la intel·ligència artificial generativa actual, no només perquè trenqui lleis de copyright, sinó perquè s’està emprant deliberadament per anar en contra dels drets dels treballadors. No hem d’entendre tant la legalitat, sinó la intenció. Pot ser que estigui afectant immensament el videojoc, fins i tot el llibre de Nova pantalla diu que la IA serà el futur i que ens ajudarà a automatitzar el treball. No sabem molt bé si ens ajudarà a automatitzar la feina o ens la traurà, perquè les persones de dalt pensen que la qualitat que et dona una IA, que actualment és inferior a la humana, ja els serveix.