“No tot és programar, l’àmbit tecnològic va molt més enllà dels algoritmes i els bits, té una part social”
Mireia Dilmé ‘Program manager’ de Google Cloud
Categories:
De Santa Coloma de Farners (La Selva) a Dublín (Irlanda), amb una parada intermèdia als Estats Units. Aquest és el recorregut que ha seguit la Mireia Dilmé per arribar a ocupar el càrrec de program manager a la divisió de serveis al núvol de Google per als mercats d’Europa, de l’Orient Mitjà i d’Àfrica, on coordina la gestió del coneixement i l’actualització de les capacitacions de l’equip perquè estiguin al dia de les tendències. “És important saber què ha canviat i què es demanda des del moment que entres a la plantilla”, comenta, “només així es pot oferir l’excel·lència en uns serveis com els tecnològics que canvien dia rere dia”. Un reclam que ella mateixa s’aplica diàriament per evitar sentir-se “una impostora”.
Lluny del que explicarien algunes històries idíl·liques, Dilmé no es va plantejar en cap moment una disciplina tecnològica. “A Santa Coloma tenim les beques Joan Riera, que ajuda els joves a obtenir un bon nivell d’anglès amb estades a l’estranger. Cada estiu vaig marxar als Estats Units a estudiar i va ser amb aquestes estades que se’m va despertar el cuc per l’empresa amb visió internacional”, relata sobre l’experiència que la va portar a escollir els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Pompeu Fabra. Avui, amb els seus estudis de base centrats en el món dels negocis, treballa braç a braç amb perfils tècnics i formats en enginyeries, motiu pel qual manté despert l’interès per aprendre diàriament, estar actualitzada i no quedar enrere.
Qualsevol moment és bo per canviar de rumb
Com a “persona inquieta” que es defineix, aquesta colomenca va tornar al continent Americà durant els anys universitaris amb un intercanvi i una beca. Primer, a Los Ángeles; després, a la Universitat de Harvard (Massachusetts) per aprofitar un conveni amb el Massachusetts Institute of Technology (MIT) i descobrir el món de les dades massives i els recursos digitals: “Va ser la clau per obrir la porta definitiva al que faig ara”. I és que si una cosa defensa, independentment de l’edat i el moment, aquesta és que “mai és tard per a un canvi de rumb”, i menys encara si es tracta d’una reorientació professional cap a un món “on falten dones i sobren oportunitats”.
“M’agradava més gestionar la tecnologia, crear-la i fer que tingués un impacte positiu”
Les primeres experiències professionals van ser a Catalunya i al món del màrqueting digital. “Però a mi m’agradava més gestionar la tecnologia, crear-la i fer que tingués un impacte positiu”, recorda, així que va fer un nou gir a la seva vida, aquest cop de 180º, i va entrar a treballar al centre de recerca Eurecat per veure de prop quina innovació s’està creant, com i amb quin objectiu. “Aquí vaig posar el primer peu a les TIC”, conclou.
La covid-19 la va fer posar punt final a aquesta etapa i iniciar-ne una altra amb una beca de la fundació La Caixa als Estats Units per seguir un màster en Emprenedoria i Innovació amb enfocament STEM. Aquí va conèixer un professor que treballava a Google, qui li va allargar la mà: “Em va dir que encaixaria a l’equip i hi vaig aplicar, tot i que amb recança perquè no sabia si tindria temps per acabar el màster”. I va ser un dit i fet, malgrat que no va preparar-se “com hauria estat adequat” el procés de selecció. “Sense pensar-ho, vaig acabar entrant-hi el setembre passat”, detalla encara amb il·lusió.
Més enllà de la part tècnica
Un dels principals motius que van portar Dilmé a repensar la carrera professional va ser l’aplicació de la tecnologia. Salut, educació, gestió, ciberseguretat, automatització de les llars, mobilitat... és intrínseca a qualsevol àrea i demostra, com diu, que “no es pot avançar sense innovar, però amb una innovació conscient de l’impacte que ha de tenir”. “La tecnologia ha de tenir una finalitat, no és aplicar per aplicar”, justifica, “cal una mirada transversal, amb coneixement d’altres entorns, perquè sigui efectiva”. Per això considera que el camí que ella va seguir pot ser adequat per a moltes altres persones, i ho va traslladar a un programa de mentories a la UPF que ja suma la cinquena edició. Amb ell, pretén “ajudar noies que volen fer també un canvi de rumb i entrar en el món de les TIC a través de l’experiència i coneixement que ja tenen”. “No tot és programar, l’àmbit tecnològic va molt més enllà dels algoritmes i els bits, té una part social”, afegeix.
“La tecnologia ha de tenir una finalitat, no és aplicar per aplicar”
Precisament aquesta és la cara que es desconeix i de la qual cal fer pedagogia. La program manager de Google Cloud té clar que els 18 anys no són edat per escollir la carrera definitiva, i molt menys en un món canviant: “Les habilitats i coneixements que necessites ara potser no s’aplicaran d’aquí a 3 anys, però potser tampoc existeixen les capacitats que caldran en aquell moment. Hem de tenir una formació multidisciplinària”.
Mirada diversa i plural
“La diversitat i la inclusió, a Google, es tenen molt en compte”. Ho ha viscut des del primer moment i és un tret corporatiu que la fa estar contenta de l’entorn on treballa. En el seu dia a dia, treballa amb equips formats per dones i per homes de nacionalitats diferents, i té clar que és una característica que enriqueix el resultat final dels productes. “Com a gran empresa, tens la responsabilitat de fer-ho bé”, explica, “has de tenir un impacte positiu en tot el que desenvolupes i això només s’aconsegueix aplegant totes les visions possibles”. I és que la companyia nord-americana aplica uns criteris d’igualtat en la selecció de personal, però també promou activitats i grups de suport perquè qualsevol persona pugui actualitzar-se per aspirar a noves posicions o canvis dins de l’empresa que els facin créixer. I tan important és això com la conciliació i els horaris: “Dues coses que Google respecta al 100% perquè sap que no gestionaràs bé la teva feina si no ho fas abans amb la vida personal”.
“Has de tenir un impacte positiu en tot el que desenvolupes i això només s’aconsegueix aplegant totes les visions possibles”
Tota aquesta cultura corporativa, considera, és un element que “defineix el sector tecnològic”. Reconeix que no està estesa en les pimes, però celebra que el món start-up creixi amb aquests nous valors: “Cal una inversió en recursos i noves polítiques, i si ets petit, no sempre és possible. Tot i això, els nous negocis neixen amb aquest tret al seu ADN i està ajudant a revertir la situació”. Ara la realitat ha d’anar acompanyada de la creació de talent femení TIC perquè la demanda de professionals trobi una oferta paritària i, algun dia, aquestes treballadores “puguin arribar a qualsevol nivell del sector i marcar la diferència”.