La 3D Incubator ha superat ja els seus dos anys de funcionament amb uns resultats superiors als esperats: 61 iniciatives. La iniciativa, engegada conjuntament entre el Consorci de la Zona Franca i Leitat amb fons FEDER, s’havia marcat com a objectiu assolir el centenar de companyies en els primers cinc anys, una xifra que la seva directora, Aintzane Arbide, reconeix que li provocava “pànic”. “Ens vam marcar trobar les 100 millors iniciatives en impressió 3D d’Europa, però ni tan sols sabia si hi havia tantes idees al món!”, relata en una entrevista a MetaData. Per això el fet d’arribar a l’equador del període establert inicialment amb més de la meitat de la pressió, demostra que la tecnologia d’impressió additiva és una de les innovacions amb més projecció a curt termini.

La covid-19 va agafar la incubadora en la fase inicial, com va afectar?

Quan vam dissenyar el projecte, vam establir tres models d’incubació: en oficina, en zones de coworking i virtual. No volíem que les start-ups haguessin de mudar-se a Barcelona per gaudir dels serveis i vam decidir oferir aquesta modalitat. Amb l’arribada de la covid-19, vam veure impulsat aquest model a distància, així que no vam haver de parar l’activitat i vam poder continuar amb la feina.

Quin és el perfil d’empreses que hi trobem?

De tota mena perquè és una tecnologia transversal. Acceptem qualsevol companyia que tingui relació amb la cadena de valor de la impressió 3D, des del disseny fins a software o nous models de negoci. Les interessades només han d’emplenar un formulari que revisa el comitè de selecció, on també hi ha HP per validar la potencialitat de mercat de les start-ups. Poden escollir entre una incubació de sis mesos, que es prorroga, o d’un any. Si ho han fet molt malament, les convidem a marxar; si ho han fet molt bé, també, perquè així poden entrar altres propostes.

De les 61, quantes ja són viables?

Acceptem idees tecnològiques, nous models de negoci, corporatives i industrials. Això vol dir que, en les corporatives, ens trobem amb spin-offs d’empreses consolidades com Dow, Fluidra o Between que ja reben un suport important i busquen assessorament. Dow és un desenvolupador de materials molt potent, però no té experiència en impressió 3D i acudeix a nosaltres per demanar ajuda. Per tant, molts projectes ja eren autònoms, però necessitaven una petita empenta. Altres idees també entren i al cap de sis mesos ja són autònomes perquè han resolt el gap de la tecnologia, però potser no tenen beneficis. La idea és que pràcticament totes ja són viables.

“El problema no és la tecnologia, sinó l’adopció, que té limitacions en inversió i en cerca de personal format”

El 21% són projectes internacionals. Està més desenvolupada a fora la tecnologia?

En impressió 3D estem ben posicionats. Tenim el centre mundial d’R+D d’HP a Catalunya i això ha ajudat la 3D Incubator. No existeix cap iniciativa similar a Europa, i al món, no en coneixem cap. Fins a on sabem, som pioners. No només en impressió 3D, també en una incubadora que proveeix de tecnologia els usuaris. Una incubadora dona molta ajuda en internacionalització, en comercialització, en models de negoci, de finançament... aquí posem tots els equips cientificotecnològics al servei de les start-ups.

El coronavirus ha donat més visibilitat a la impressió 3D?

S’ha vist ràpidament com gràcies al disseny i a eines de producció més immediates i personalitzades podem tenir un producte mínim viable o fer estudis pertinents molt més de pressa que si haguéssim de fer un motlle, anar a la Xina, buscar un proveïdor... Hem tingut una necessitat sanitària i hem pogut respondre-la amb mascaretes i respiradors. La pandèmia ha reforçat la impressió 3D. Salut és només un dels sectors que pot aprofitar-se dels avantatges de la tecnologia, principalment per la personalització. Aquí tenim el Parc Taulí de Sabadell amb impressores per a l’àrea de traumatologia per a pròtesis, i també hi ha hospitals grans amb capacitat d’R+D amb unitats de cremats que poden imprimir en pell. Altres sectors early adopters són la mobilitat, perquè imprimint capa a capa estalviem material, alleugerim pes i optimitzem la cadena logística; prototipatge, perquè no requereix motlles; i utillatge, que són les eines que una indústria ha de fer-se per al seu manteniment, gestió d’equips, recanvis i altres processos.

Quin és el principal cost a l’hora d’apostar per la tecnologia?

La impressió 3D ja és sòlida i es pot usar a la indústria, però les tecnologies són diferents. Si vols imprimir en materials diversos, calen equips diferents. Això requereix inversió en maquinària, software i professionals. El problema no és la tecnologia, sinó l’adopció, que té limitacions en inversió i en cerca de personal format. A la incubadora facilitem que provin la tecnologia i els models de negoci amb peces en 3D sense fer la inversió, però un cop l’han testat i l’han validat, els diem que estan preparades per sortir i anar sols. Solucionem el gap, donem formació i recomanem en la compra d’equips si cal. Nosaltres no volem fer dumping i que no comprin equip, sinó que ho facin amb seny i coneixement de causa.

“La tecnologia té molts perfils de professionals i en els nivells més operatius és no hi ha una formació massa sòlida”

El talent és el principal problema?

Exactament. No tenim professionals formats per a la tecnologia, és un problema de tot el món. Comença a haver-hi molta formació en graus de disseny industrial, com n’hi ha a la UPC. El problema és que la tecnologia té molts perfils de professionals, des del tècnic operatiu fins al dissenyador, però precisament en els nivells més operatius és no hi ha una formació massa sòlida. D’aquí sorgeix la proposta de Leitat de crear la IAM3DHub per ajudar les empreses ja consolidades perquè adoptin la tecnologia en els seus processos directius amb formació concreta per als seus operaris, els formen en les necessitats específiques que tenen.

La clau de volta és la Formació Professional.

Efectivament, a l’FP hi ha encara moltes carències. Molts instituts i centres ja l’estan incorporant, però no tots poden comprar impressores ni tenen professors formats. Nosaltres també col·laborem amb centres d’FP i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per oferir cursos per als jove que volen introduir-se al mercat des del punt de vista de l’FP i no des de la universitat.

Precisament quan pensem en impressores 3D, ens venen a la ment màquines petites que podem tenir a casa. Quina és la diferència entre aquestes i les industrials?

No tenen res a veure. Hi ha tres tipus d’impressores: les domèstiques, que són de sobretaula; les industrials de sobretaula; i les industrials que són més grans i pesen. La principal diferència és que les industrials ofereixen més qualitat i precisió. Poden mesclar colors, textures i fer processos de disseny més complexos. Una altra diferència és el cost: els domèstics poden anar de 150 euros a 500 euros, però les industrials més barates poden anar des dels 3.000 euros fins a xifres prop de quatre dígits. Són xifres que els centres formatius no poden assumir, i tampoc les saben usar. També hem de pensar que aquestes impressores necessiten comprar materials específics.

La base de funcionament és la mateixa?

Tenen coses compartides, però l’operació de màquina és diferent. Els operaris s’han de formar en totes les tecnologies que puguem perquè sàpiguen adaptar-se amb facilitat a cada tecnologia que trobin.

“Volem tornar a produir en territoris on és més car fer-ho i amb unes barreres d’entrada a la industrialització més baixes”

Els dissenyadors són una altra peça clau a la indústria.

Tenen una importància radical perquè en la impressió 3D permet que cada producte es pugui personalitzar, el que significa que el dissenyador o dissenyadora tingui més feina. Fins ara, com menys models tenies, més barata era la producció, mentre que ara amb la impressió 3D té el mateix cost perquè no necessitem motlles per produir les peces. Són llocs de treball amb sous molt més elevats que altres que segurament desapareixeran.

Desapareixeran perfils amb feines mecàniques?

S’eliminaran llocs de treball operatius perquè la tecnologia avança cap a l’automatització, però no vol dir que tots desapareguin. Les impressores 3D permeten fer peces que no necessiten ser acoblades, aquí potser sí que perdrem mà d’obra de nivell més baix, però es generaran més llocs de treball dels que es perdran. Si reduïm en certes posicions, podrem competir amb països on els costos de producció seran més baixos perquè l’únic cost serà el de l’equip i el del dissenyador, i en podrem contractar més que treballaran en remot. La nostra fantasia és que gràcies a la tecnologia 3D puguem tornar a produir en territoris on és més car fer-ho i, a més, amb unes barreres d’entrada a la industrialització més baixes perquè comprar impressores ja serà més barat que muntar una planta industrial gran. Podrem reactivar l’economia de zones industrials que han anat perdent pistonada. La impressió 3D optimitzarà els recursos.

" Veig més fàcil veure primer botigues de sabates, òptiques, productes sanitaris... que imprimiran el producte que tu després compraràs"

És un canvi de paradigma cap a la producció i consum local?

No només potenciar la producció local, sinó produir en km 0 i evitar que un producte completi les fases del procés de producció en països diferents. Simplificar l’acoblament permet reduir la petjada de carboni i genera més llocs de treball on la indústria no té una presència tan marcada.

Algunes veus ja diuen que algun dia ens descarregarem plànols dels mobles pagant-ne una llicència, els portarem a imprimir i no haurem d’anar a comprar-los a les botigues.

Totes les tecnologies tenen un procés d’adopció. Normalment es desenvolupa una tecnologia militar o industrial o un altre sector tractor, després passa a les empreses i al final arriba a l’usuari. No puc dir amb total seguretat que l’adopti la ciutadania, però sí que és cert que ara mateix la tenim als fab labs. Aquí la gent pot accedir a unes bases de dades obertes, descarregar el material i imprimir-ho, però normalment no es tenen coneixements de disseny. És més un hobby. Veig més fàcil veure primer botigues de sabates, òptiques, productes sanitaris... que imprimiran el producte que tu després compraràs.