Del text a la veu en minuts: així funciona Rigora Bulletin, la IA catalana que automatitza els butlletins informatius
Rigora Labs presenta una plataforma capaç de convertir continguts escrits en informatius sonors preparats per a la ràdio, els pòdcasts o els canals digitals.
Categories:
La intel·ligència artificial ja escriu textos, resumeix documents, genera imatges i crea vídeos. El següent pas podria ser produir informatius sencers.
És la proposta de Rigora Labs, una start-up catalana que ha presentat Rigora Bulletin, una plataforma d'intel·ligència artificial capaç de convertir continguts escrits en butlletins informatius sonors en qüestió de minuts. L'eina automatitza tot el procés —des de la selecció de les notícies fins a la redacció del guió, la locució i la generació de l'àudio final— perquè pugui emetre's per ràdio, publicar-se com a pòdcast o distribuir-se en canals digitals.
La proposta arriba en un moment en què els mitjans afronten una nova transformació tecnològica. L'augment del consum d'àudio, la multiplicació dels canals digitals i la necessitat de publicar continguts en múltiples formats obliguen les redaccions a produir més amb equips sovint limitats. En aquest context, la companyia defensa que la IA pot assumir les tasques més repetitives perquè els periodistes dediquin més temps a fer periodisme.
"Rigora Bulletin vol automatitzar processos perquè els periodistes puguin dedicar més temps a trobar històries, contrastar informació, generar context i aportar valor a les seves comunitats", explica a Metadata Miquel Curanta, cofundador i responsable d'estratègia i negoci de Rigora Labs.
De la notícia publicada a un informatiu llest per emetre
Cada hora, centenars d'emissores elaboren butlletins informatius que resumeixen l'actualitat. Darrere de cada peça hi ha un procés que implica seleccionar les notícies, redactar el guió, locutar-lo, editar-lo i distribuir-lo en molt poc temps. Rigora Bulletin pretén automatitzar tota aquesta cadena de producció.
La plataforma identifica les fonts d'informació definides per cada organització, selecciona els continguts més rellevants, genera automàticament un guió adaptat al llenguatge radiofònic, crea la locució amb veu sintètica i produeix un arxiu d'àudio preparat per ser emès.
Rigora Bulletin converteix continguts escrits en butlletins informatius sonors preparats per emetre en qüestió de minuts.
Durant la presentació oficial, celebrada a Barcelona, la start-up va demostrar el funcionament de l'eina generant un butlletí complet a partir de notícies publicades aquell mateix matí.
L'objectiu no és substituir el periodista, sinó reduir el temps dedicat a les tasques mecàniques de producció. "La IA pot fer molt bé aquelles feines repetitives que aporten poc valor diferencial. El criteri periodístic continua sent decidir què és notícia, verificar la informació i explicar-la amb context", afirma Curanta.
La IA entra en una nova fase dins les redaccions
La irrupció de la intel·ligència artificial ha començat a modificar pràcticament totes les fases del treball periodístic. Les redaccions ja utilitzen eines per transcriure entrevistes, resumir documents, traduir textos o generar esborranys, però la producció automàtica d'àudio encara és un terreny poc explorat. Per a Rigora Labs, aquest serà un dels grans canvis dels pròxims anys.
Els mitjans han deixat de produir continguts només per a una emissió lineal. Avui han d'alimentar webs, aplicacions mòbils, pòdcasts, xarxes socials, butlletins i assistents de veu, fet que multiplica les necessitats de producció.
La plataforma automatitza la selecció de notícies, la redacció del guió, la locució i la producció final de l'àudio.
“Els mitjans ja no competeixen només per publicar una notícia. Han de ser capaços d'adaptar-la a molts formats diferents, i això incrementa la càrrega de treball de les redaccions", explica el cofundador.
Segons la companyia, automatitzar una part dels processos permet mantenir la qualitat editorial sense incrementar proporcionalment els recursos humans.
Una aposta perquè el català no quedi enrere
Més enllà de la tecnologia, Rigora Labs també reivindica una aposta lingüística. La majoria dels grans models d'intel·ligència artificial es desenvolupen inicialment per a idiomes amb centenars de milions de parlants. Les llengües minoritzades acostumen a incorporar-se més tard i amb menys prestacions.
Per això, la start-up ha situat el català com una de les prioritats del desenvolupament de la plataforma, tot i que l'eina està preparada per funcionar en qualsevol idioma.
"Volem demostrar que des de Catalunya es poden desenvolupar productes d'intel·ligència artificial competitius a escala internacional. I volem que el català tingui les mateixes oportunitats tecnològiques que qualsevol altra llengua", assegura David Poblador, cofundador i responsable de producte i arquitectura.
Rigora Labs defensa que la IA ha d'assumir les tasques repetitives perquè els periodistes puguin dedicar més temps a contrastar informació i generar context.
Segons l'empresa, garantir la presència del català en les noves tecnologies serà clau perquè continuï sent una llengua competitiva també en la nova economia de la IA.
Molt més que un generador de butlletins
Rigora Bulletin és només la primera peça d'un projecte molt més ambiciós. La companyia treballa en la creació d'un ecosistema d'eines d'intel·ligència artificial especialitzades en mitjans de comunicació i àudio digital, amb l'objectiu d'acompanyar les organitzacions durant el seu procés de transformació digital.
Entre les futures funcionalitats hi haurà noves eines per a la generació de continguts, la personalització de la informació, la producció d'àudio i les tecnologies del llenguatge.
"Rigora Bulletin és només el primer pas. La nostra idea és construir una plataforma especialitzada que incorpori progressivament noves eines per al sector dels mitjans", apunta Poblador.
La plataforma es comercialitza sota un model SaaS basat en subscripció, amb diferents plans segons el volum de producció de cada organització.
Un mercat de milers de possibles clients
Rigora Labs identifica una oportunitat especialment clara en els mitjans locals i de proximitat, que sovint han d'arribar a més canals sense incrementar les seves plantilles.
Només als territoris de parla catalana existeixen més de 700 emissores de ràdio i prop de 3.000 mitjans digitals, a més de centenars d'institucions que generen informació de manera habitual.
La start-up catalana vol crear un ecosistema d'eines d'intel·ligència artificial especialitzades en mitjans de comunicació i àudio digital.
La start-up es fixa l'objectiu d'arribar a 400 organitzacions durant els tres primers anys i superar el milió de minuts d'àudio generats en català.
Automatitzar per reforçar el periodisme
L'arribada d'eines com Rigora Bulletin alimenta un debat que travessa tot el sector: quin paper ha de jugar la intel·ligència artificial dins les redaccions?
Rigora Labs defensa que la IA no ha de substituir el criteri editorial, sinó assumir les tasques repetitives perquè els professionals puguin concentrar-se en el valor diferencial del periodisme.
Per a Curanta, la tecnologia ha de convertir-se en un assistent de la redacció, no en el seu substitut: "La intel·ligència artificial pot accelerar molts processos, però el valor del periodisme continua sent el criteri humà. Qui decideix què és rellevant i què necessita la comunitat continua sent el periodista."
Rigora Labs aposta perquè el català i les altres llengües minoritzades disposin de les mateixes oportunitats en la nova economia de la intel·ligència artificial.
Aquest posicionament connecta amb una tendència creixent: el futur de la IA als mitjans no passa només per generar continguts, sinó per optimitzar els processos de producció.
Des de Barcelona, Rigora Labs aspira a convertir-se en un dels actors d'aquest nou mercat. La companyia vol demostrar que és possible desenvolupar tecnologia d'intel·ligència artificial competitiva des de Catalunya, especialitzada en les necessitats dels mitjans de comunicació i preparada per competir internacionalment.
La seva aposta és clara: que la IA no redefineixi què és el periodisme, sinó la manera com es produeix.