Criptoapostes: la cara B del joc en línia
Esdeveniments com el Mundial de futbol multipliquen l’èxit creixent dels casinos que accepten divises digitals i utilitzen la blockchain per oferir privacitat i rapidesa de cobraments en un escenari d’alegalitat.
Categories:
Jugar-se diners al desenllaç d’un Ghana-Panamà pot resultar tan irrellevant com fer-ho en un partit de la lliga grega de voleibol o a predir quants serveis directes aconseguirà el tennista desconegut de torn en un torneig de quarta fila. Quan arriba el Mundial, no obstant, la cosa canvia. La Copa del Món de futbol —catalogat com l’esdeveniment esportiu més vist al planeta, per sobre dels Jocs Olímpics— aconsegueix disparar el mercat de les apostes en línia. En aquesta edició s’espera que el volum total superi els 50.000 milions de dòlars a escala global i, d’aquests, s’estima que 2.000 corresponguin a les criptoapostes, un mercat clarament a l’alça gràcies a la popularització dels llocs web que permeten jugar usant criptomonedes.
A Espanya no existeixen casinos en línia autoritzats que permetin jugar directament amb divises virtuals, però els apostants tenen alternatives dins el marc legal per a poder-ho fer, ja sigui convertint els seus fons a euros o bé recorrent a plataformes internacionals que operen al marge de la regulació estatal. La seducció dels criptocasinos rau en la promesa d’una major rapidesa a l’hora de cobrar els guanys, un grau superior de privacitat per a l’usuari i, en el cas dels jocs d’atzar, més garanties que el desenvolupament de les partides serà aleatori i no manipulat. Per contra, un dels principals inconvenients de jugar-se-la amb criptos és el doble risc que es corre: a la incertesa inherent a qualsevol aposta s’hi afegeix la volatilitat de la moneda.
Blocs, contractes intel·ligents i oracles
A primer cop d’ull, l’aparença d’un criptocasino no s’allunya massa d’una sala on-line tradicional: els mateixos jocs (ruleta, pòquer, escurabutxaques, Black-Jack, apostes esportives...) amb l’únic matís del tipus de diner amb què s’ha d’operar. La diferència real i profunda és la que no es veu: el funcionament intern basat en la tecnologia de cadenes de blocs (blockchain) que permet executar automàticament petits programes (smart contracts) en l’instant que es compleixen certes condicions i sense que calgui cap intermediari. Aquests contractes intel·ligents s’apliquen per configurar les tirades de cada partida, verificar els guanyadors i activar els pagaments.
A una cadena de blocs, els contractes que defineixen les partides estan escrits en un codi públic i immodificable, a l’abast de tots els jugadors, que evita la possibilitat de frau.
“El blockchain aporta una transparència total i indubtable al desenvolupament del joc en línia. A les webs habituals, els programes que estableixen cada jugada estan allotjats a un servidor centralitzat, propietat de l’empresa, i cal confiar que ningú els altera. Quan es fa servir la cadena de blocs, en canvi, les transaccions estan perfectament definides en un codi públic a l’abast de tots els usuaris que veuen la mateixa informació. Són immodificables i, per tant, no hi ha possibilitat de frau”, explica José Luís Muñoz Tapia, codirector del màster en Tecnologies Blockchain de la UPC School.
Alguns d’aquests concursos requereixen de la generació de números aleatoris, una condició que xocaria amb el caràcter determinista i prèviament acordat que ha de tenir tota informació que s’inscrigui en un sistema de blocs. Aquí entren en escena els anomenats oracles, uns softwares que habitualment s’encarreguen de recopilar dades de tot tipus (cotitzacions, preus, resultats esportius) i les comuniquen com a informacions fidedignes i segellades per tal que les cadenes de blocs les utilitzin en els seus smart contracts. “En el cas dels casinos, aquests oracles confeccionen combinacions aleatòries fora de la blockchain i les hi envien, juntament amb una prova criptogràfica d’autenticitat”, aclareix Muñoz Tapia.
Quan la mecànica de certs jocs obliga a combinar la transparència amb un cert grau de privadesa (imaginem una partida als xinos, on les apostes de cada participant estan interrelacionades amb les dels seus rivals i, alhora, no han de fer-se públiques fins al final), el blockchain es val de hashos criptogràfics, uns algoritmes que actuen com a resums encriptats del moviment dels jugadors. Tant la plataforma com els usuaris fan les seves transaccions cap a la cadena de blocs, comprometent-se a un valor que es manté ocult fins al moment que toca revelar-lo i dictaminar el guanyador.

La fórmula matemàtica del hash permet que qualsevol pugui verificar l’equanimitat de les jugades i comprovar que totes les apostes (incloses les de la banca) s’han determinat amb anterioritat. En el llenguatge dels criptocasinos, aquesta característica se la coneix com a provably fair (equitat demostrable). “Que els contractes intel·ligents siguin impossibles de manipular no vol dir que estiguin lliures d’errades de programació i algunes han fet perdre molts diners. Per la seva condició d’immutables, els contractes a la cadena de blocs són considerats codi crític perquè és difícil de reparar i, a l’estar exposat públicament, qualsevol pot trobar-ne les vulnerabilitats i explotar-les. Per minimitzar-ho, avui dia es practiquen auditories de codi i fins i tot es fomenta entre la comunitat la detecció d’errades a canvi de recompenses econòmiques”, recorda el doctor de la UOC.
Bitlleteres digitals que operen en l’anonimat
El 2025, les criptoapostes ja van representar gairebé un 30% de tots els moviments del joc online a escala mundial, segons dades de la consultora i plataforma de formació britànica Platinum. Les xifres van a l’alça permanent durant el darrer lustre amb l’únic parèntesi del 2024, on es va registrar una lleugera baixada (17%) en el percentatge global, no pas per un descens de les jugesques amb criptomonedes, sinó per un repunt de les apostes electròniques usant diner convencional. A Espanya, la dada se situa encara en un 5% del volum total del joc per internet a causa de la normativa que exigeix a les plataformes autoritzades la conversió en euros com a condició ineludible. Els usuaris espanyols, però, tenen l’oportunitat de jugar a través d’operadors amb llicències estrangeres accedint-hi de manera alegal, almenys fins ara.
El 2025, les criptoapostes ja van representar gairebé un 30% de tots els moviments del joc online a escala mundial i un 5% dels registrats a Espanya.
L’atractiu d’apostar amb divises com Bitcoin o Ethereum suposa una doble pirueta, talment com jugar-te els diners al resultat d’un Anglaterra-Croàcia mentre els tens invertits en un valor borsari de per sí força fluctuant. Per als qui en tenen prou amb el sol risc de l’atzar, els criptocasinos també accepten les stablecoins, unes criptomonedes recolzades per actius tangibles amb l’objectiu que mantinguin uns valors més estables i regulars. Aquest juliol s’acabarà de desplegar un reglament de la UE que vol assegurar la solvència d’aquestes divises, exigint que tinguin al seu darrere una reserva d’actius (ja siguin monedes tradicionals o matèries com l’or i la plata) o bé un algoritme que en reguli automàticament l’equilibri segons la demanda, evitant així les pujades i baixades brusques.
La premissa bàsica per interactuar amb un criptocasino és disposar d’una bitlletera digital des de la qual s’envien les quantitats a una adreça de dipòsit designada per la web, sense la presència d’entitats bancàries que actuïn de mitjanceres ni necessitat de vincular-les a cap targeta de crèdit. Això atorga cert anonimat a la transacció econòmica i fins i tot a la identitat del jugador. “A la cadena de blocs, l’usuari és simplement una clau numèrica que d’inici no pot lligar-se amb la filiació real de la persona que hi ha al darrere. Hi ha fins i tot nivells de privacitat potencialment més alts on els pagaments són totalment confidencials: no es veu la quantitat, ni d’on ve, ni cap on va; tan sols es confirma que la transferència és correcta segons allò acordat”, descriu Muñoz-Tapia.
Aquesta llibertat, clau per a determinats jugadors, no té el futur massa garantit: “Als Estats Units ja han tombat algunes d’aquestes blockchain que gaudeixen d’una privacitat tan gran i, cada cop més, els legisladors obliguen les plataformes a recopilar una sèrie de dades dels usuaris per poder seguir el rastre dels diners”, apunta. Als casinos regulats, cal un correu electrònic per inscriure’s i s’acostuma a demanar el nom complert, la data de naixement i, en alguns casos, fins i tot una fotografia d’algun document identificador i una selfie de reconeixement facial. Als criptocasinos amb llicències internacionals que operen des de jurisdiccions com Malta o Curaçao, els requisits són inexistents i fins i tot s’hi pot accedir sense crear un compte ni teclejar contrasenyes, connectant directament una bitlletera digital instal·lada com una extensió del navegador web.
Per jugar a certs criptocasinos amb llicència internacional radicats a Malta o Curaçao, només cal una bitlletera digital des d’on s’envien quantitats a una adreça de dipòsit designada per la web. L’usuari és simplement una clau numèrica.
Sense tutela bancària: més fluïdesa i més risc
El principal avantatge d’aquest model és que els guanys es transfereixen en qüestió de minuts. “Els nodes de la cadena de blocs han de consensuar la transacció i l’executen. Realment, un sistema centralitzat tradicional i ben dissenyat seria sempre més ràpid —una ordre de VISA és instantània, per exemple— però les verificacions i autoritzacions bancàries a les quals estan sotmesos els webs de joc online tradicionals acaben dilatant els pagaments” explica Muñoz Tapia. L’inconvenient sol ser la nul·la custòdia dels fons per part de cap agent extern i el fet que tota la informació sensible es xifri localment al navegador de l’usuari.

Els jugadors dels criptocasinos passen a tenir una responsabilitat afegida i força delicada, ja que les transaccions solen ser irreversibles, a diferència del què passa quan es mouen diners a través d’una targeta de crèdit estàndard. “Si envies fons a la xarxa de blockchain incorrecta pots donar la quantitat gairebé per perduda. Arriba a passar perquè cada xarxa està fragmentada, té diversos protocols, formats d’adreça de moneder digital i diferents estàndards de token. Resulta molt difícil fer marxa enrere. Es pot lluitar legalment, però sol quedar a expenses de l’interès i la bona voluntat de la plataforma en qüestió”, explica Fernando Navas, responsable de noves tecnologies del bufet Navas Cusí, especialitzats en dret financer i experts en recuperació de capital relacionat amb criptomonedes.
Per evitar-ho, és important activar el procés d’autenticació de dos factors al perfil d’usuari del casino. Escanejant el QR proporcionat amb una aplicació a tal efecte, el mòbil genera un codi numèric que canvia cada 30 segons. El web demana el codi sempre que s’iniciï sessió o quan es vulguin retirar diners, com una mesura de protecció. “Els criptoapostadors han de ser extremadament curosos en la gestió de les seves claus privades, ja que solen ser la seva única credencial demostrable. Que te les robin o perdre’n l’accés resulta molt problemàtic, ja que proliferen els casos de suplantació a l’hora de jugar i això pot comportar conseqüències a nivell fiscal”, explica Navas.
Fernando Navas, advocat: “Les transaccions a la blockchain solen ser irreversibles. Si envies diners a la xarxa incorrecta pots donar la quantitat gairebé per perduda”.
L’Agència Tributària ha habilitat un web específic dirigit als contribuents afectats per usurpacions d’identitat en el joc en línia on s’expliquen els passos a seguir per denunciar-les. Segons dades de l’administració pública, durant l’any passat més de 8.600 persones van rebre notificacions d’increments patrimonials relacionats amb el joc corresponents a terceres persones que havien usat el seu nom de manera fraudulenta a l’hora de jugar. Les víctimes d’aquesta pràctica, que ha crescut un 12%, solen ser dones i persones majors de 26 anys, fet que contrasta amb el perfil predominant del jugador a Espanya, que respon a un home d’entre 18 i 25 anys.
Mercat de prediccions, la moda que ve
“Aquest tipus de delictes estan pujant, tot i que encara no representen un volum molt significatiu. On veiem un marge de creixement molt clar a mig termini són les estafes relacionades amb els mercats de prediccions, una moda en expansió en el sector de les apostes cripto”, vaticinen des del bufet Mas Cusí. Aquests mercats són plataformes descentralitzades on, també a través de contractes intel·ligents, es compren i venen participacions sobre el resultat d’esdeveniments futurs (eleccions polítiques, tendències de preus, resultats esportius, registres climàtics) en preguntes binàries de ‘sí’ o ‘no’. La participació cap a una de les dues bandes fa pujar el valor de la predominant (com si d’una enquesta es tractés) i, a diferència de les apostes convencionals, els participants poden vendre la seva predicció fins i tot abans que es conegui el resultat final del dilema en joc.
Aquí, les estafes solen provenir de falses plataformes web que clonen les reals i buiden les bitlleteres virtuals de qui s’hi connecta.

I el dubte darrer, però vital, de qualsevol afortunat que hagi obtingut beneficis en un casino... Com em gasto les divises digitals al món real? Un sistema per tenir una traçabilitat personal dels diners generats amb els guanys al criptojoc i, de passada, poder convertir-los en euros sense pagar comissions és l’ús de targetes prepagament. El procés consisteix en transferir la quantitat desitjada des de la bitlletera digital fins a l’app de la tarja, que s’encarrega de fer el canvi corresponent en el moment de realitzar una compra en qualsevol establiment. A la pràctica, funciona com una targeta de dèbit sense vinculació a un compte bancari tradicional. L’altra alternativa, més costosa, és recórrer a un exchange, una plataforma pont de compra-venda d’actius digitals que permet transformar els bitcoins o els ethereum a la moneda fiduciària (tradicional) que es desitgi. Sigui centralitzat o descentralitzat, el peatge dels exchanges és l’abonament d’una comissió per cada operació.