Després de dos anys en què la covid ha enfonsat la indústria turística, enguany el sector recupera forces amb un panorama lliure de restriccions sanitàries. Paral·lelament, la societat s’ha vist forçada a escometre una digitalització accelerada i, fruit d’aquest procés, tecnologies com el metavers i la blockchain s’han posicionat com a grans dinamitzadores del futur pròxim. Els mons digitals i les experiències virtuals interactives ja comencen a emergir, i aquest moviment genera neguit entre els responsables de cadenes hoteleres i agències de viatges: les noves tecnologies seran un complement que potenciarà les experiències turístiques o un competidor per l’atenció de les persones?

El director de desenvolupament de negoci d’Axians España, Javier Jurado, creu que l’èxit o el fracàs dels mons virtuals el determinarà “l’smartphone del metavers”, aquell dispositiu que aconsegueixi “fer transparent” la tecnologia com ho han aconseguit els telèfons intel·ligents amb internet. Un acte, el de “fer màgia per crear experiències”, en què s’hi ha mostrat d’acord el creative technologist senior manager d’Accenture Interactive, Roberto Romero, en una sessió del Forum TurisTIC organitzat per Eurecat. El tecnòleg ha expressat la seva confiança en les futures ulleres de realitat mixta que empreses com Apple, Microsoft i Google estan desenvolupant, uns dispositius que “ens volaran el cap” i que ens serviran per entendre millor el nou concepte: “veure internet”.

Tanmateix, el fundador de l’agència i escola digital Growtur, Rafael De Jorge, considera que el debat no hauria de girar al voltant del hardware, sinó de les estratègies per afrontar aquestes noves tecnologies: “Avui dia, la joventut es comunica de diferents formes. Oportunitats ja n’hi ha, és qüestió d’entendre el seu comportament. S’han de llegir els nous canals i començar a generar continguts de valor”. En aquesta línia, De Jorge ha apuntat l’existència de “metaversos en dues dimensions” que ja tenen un paper rellevant en les decisions turístiques de les noves generacions: “Què fa un usuari, abans d’anar a un hotel, per mirar opinions? Va a Instagram, mira fotos dels usuaris geoubicades”. I és que pel fundador de Growtur, el metavers es defineix com “capes digitals sobre la capa real, una font d’informació”.

De Jorge: "El nou planeta l’estem creant a imatge i semblança nostra, però amb la capacitat de tenir a la població sota un mateix algoritme, una mateixa moneda i un mateix espai”

De fet, De Jorge va més enllà, i veu en la irrupció dels mons digitals un moviment sociopolític: “Facebook (Meta) porta 13.000 milions d’euros invertits, totes les empreses del NASDAQ ja hi són. Jo l’anomeno la nova colonització: el nou planeta l’estem creant a imatge i semblança nostra, però amb la capacitat de tenir a la població sota un mateix algoritme, una mateixa moneda i un mateix espai”. Romero, en canvi, compara el metavers amb l’hiperespai i la World Wide Web (WWW): “La (internet) 3.0 és el pont cap al metavers, on tothom podrà tenir el seu node”. Però perquè aquesta suposició sigui una realitat, primer cal estandarditzar els processos: “Si fem que les eines siguin gratuïtes i per tothom, serà com les webs d’avui”.

Els nínxols ‘cripto’ per explotar

Aquesta estandardització de processos no ha arribat encara en l’àmbit dels metaversos, però De Jorge assegura que sí que s’ha produït en el món de les criptomonedes, amb MetaMask i Coinbase com a criptomoneders de referència. “La relació entre el metavers i les criptomonedes i els NFTs és absoluta. Molts metaversos ja et demana tenir un criptomoneder com a passi d’entrada”, ha apuntat el fundador de Growtur. Romero coincideix que els tokens no fungibles són una tecnologia amb què “es poden fer moltes coses”, però alerta que “tenen una capa d’especulació exagerada”. Una altra problemàtica d’apostar pels criptomoneders, d’acord amb l’integrant d’Accenture, és no saber identificar correctament el teu públic objectiu: “Si vas a gent jove, pot ser que sí que en tinguin, però si tenen més de 30 o 35, potser no. S’han d’entendre les eines i on són els usuaris”.

Romero: “El que han de fer totes les marques és acostar-se a les tendències i noves formes d’interacció i construir-hi comunitat”

En aquest sentit, com han d’actuar les empreses turístiques davant les noves tecnologies? “El que han de fer totes les marques és acostar-se a les tendències i noves formes d’interacció i construir-hi comunitat”, ha recomanat Romero. L’expert tecnològic ha assegurat que les ulleres de realitat virtual “són una porció molt petita del pastís d’experiències que pot oferir el metavers”, que veu més proper a la representació que fa la pel·lícula Her (Spike Jonze, 2014) que no pas als mons paral·lels i competitius de Ready Player One (Steven Spielberg, 2018).

Quant a les aplicacions concretes, Romero assenyala la possibilitat d’emprar els mons digitals per formar el personal en entorns interactius, així com oferir als clients experiències personalitzades que combinin la realitat amb capes tecnològiques. Per la seva banda, De Jorge ha explicat que ja s’estan fent servir entorns virtuals per recrear habitacions d’hotel perquè els futurs visitants les visitin abans de viatjar, amb “call centers connectats” perquè puguin fer consultes en temps real. El fundador de Growtur també veu en els NFTs un nínxol per aprofitar a través de “dinàmiques de gamificació i sortejos” de criptoactius exclusius.

Jurado: “Si una persona pot estalviar-se una cua per veure el Louvre, potser s’estalvia també el viatge”

Per a Jurado, la covid “ha estat una palanca que ha fet més creïble el metavers”, fins al punt de convertir-se en un competidor real de la indústria turística: “Quan en un espai es comença a muntar un parc temàtic, no desplaça turistes del centre històric? Si una persona pot estalviar-se una cua per veure el Louvre, potser s’estalvia també el viatge”. Amb tot, el directiu d’Axians España creu que el sector sabrà “fer valdre allò genuí, l’experiència íntima de visitar un lloc”, una sensació que no creu que el metavers sigui mai capaç de proporcionar.